Bon dia,

Per a la primera trobada, vaig contactar amb la meva tutora del centre de pràctiques mitjançant un missatge de WhatsApp per organitzar la meva rebuda. Finalment, vam quedar el dia 21 a les 15:30h, una estona abans de l’arribada dels alumnes, amb l’objectiu de conèixer el centre amb calma i parlar sobre la trajectòria de les pràctiques.

Durant aquesta trobada, vam acordar que ens reuniríem tots els dimarts i dijous de 16:30h a 18:00h, així com alguns matins a les 9h (segons les necessitats dels alumnes i possibles reunions amb les famílies).

Aquell dia també vaig aprofitar per explicar-li a la tutora la meva proposta d’intervenció, centrada en la relació i el treball amb les famílies, una intervenció dirigida a promoure una col·laboració més profunda entre centre i famílies. Per aquest motiu, la meva tutora em va oferir la possibilitat d’assistir a les reunions que té programades amb les famílies durant la meva estada al centre.

La rebuda i l’acollida van ser molt gratificants. La tutora, juntament amb tot l’equip multidisciplinari, em van rebre amb un gran somriure i amb ganes de compartir experiències i coneixements. Això em va permetre disposar d’un temps per orientar-me al centre, conèixer els espais i establir els horaris. Aquesta experiència inicial m’ha ofert veure la importància d’una bona acollida i d’un context col·laboratiu per al desenvolupament professional de l’estudiant en pràctiques. (Mauri et al., 2004, pp. 417–418).

Bibliografia

Mauri, T., Monereo, C., & Badia, A. (Coords.). (2004). La pràctica psicopedagògica en educació formal. Volum I. Universitat Oberta de Catalunya.

En aquesta etapa de pràctiques formatives, estic vivint una experiència molt positiva tant a nivell professional com personal. Des del primer moment, la meva acollida ha estat molt bona, especialment perquè formo part d’un equip amb el qual ja treballo habitualment. Aquesta continuïtat m’ha permès adaptar-me amb facilitat al ritme i a les dinàmiques de treball, i alhora aprofundir en el coneixement del funcionament intern de l’empresa i del projecte en què participem.

L’equip amb el qual treballo es caracteritza per mantenir una relació molt fluida i propera. Compartim la mateixa manera d’entendre la tasca i sempre tenim present la importància del treball en equip. Ens donem suport mútuament, compartim idees i ens ajudem en aquells aspectes que poden resultar més complexos. Considero que aquesta col·laboració constant és una de les fortaleses més grans de l’organització, ja que ens permet avançar conjuntament i millorar dia a dia.

Tot i que treballem en dues seus, una a Lleida i una altra a Barcelona, la distància no suposa cap barrera per a la nostra comunicació ni per al bon funcionament del grup. Amb les companyes de Barcelona treballem de manera online, però mantenim una relació igual de propera i participativa que si compartíssim espai físic. Ens reunim regularment per coordinar-nos i, a més, dues vegades a l’any ens retrobem de forma presencial per realitzar formacions i activitats conjuntes. Aquestes trobades ens permeten reforçar els vincles personals i professionals, i sens dubte són una de les experiències que més ens uneixen com a equip.

M’agrada especialment poder observar i aprendre de les diferents maneres de treballar de cadascuna de les meves companyes. Cada una aporta una visió i unes competències particulars que enriqueixen la nostra tasca col·lectiva. Poder aprendre d’elles, intercanviar punts de vista i veure com afronten les diferents situacions professionals és un aprenentatge constant que valoro molt.

En aquest punt, el Codi Deontològic del Col·legi de Pedagogs de Catalunya (COPEC), estableix diversos princiìs d’actucuació, els quals guien l’acutació dels professionals. En aquest cas, m’agradaria destacar el principi de responsabilitat professional el qual estableix la necessitat de respectar els àmbits d’actuació dels altres professionals i establir relacions de cooperació que assegurin la qualitat i la coherencia de les intervencions.

Tot i que considero que dins de l’empresa hi ha molt bon ambient laboral i una relació cordial entre totes les persones que formen part, he pogut observar que sovint costa trobar moments per dedicar a la formació interna del personal i que molts cops hi ha una comunicació poc fluida entre departaments. Aquesta manca de temps fa que, malgrat la bona predisposició i les ganes d’aprendre, no sempre es puguin actualitzar coneixements o compartir bones pràctiques entre companys i companyes. Crec que disposar d’espais periòdics per a la formació i el desenvolupament professional seria molt positiu, ja que permetria reforçar competències, millorar la comunicació interna i fomentar el sentiment de pertinença dins de l’equip. Des del meu punt de vista, considero que impulsar petites formacions o tallers sobre temes com la comunicació efectiva o el treball en equip podria contribuir significativament al creixement personal i col·lectiu de totes les persones treballadores.

En definitiva, aquesta etapa de pràctiques està sent molt enriquidora. Formar part d’un equip tan compromès  em permet créixer com a professional i com a persona. El suport constant de les meves companyes, la bona comunicació i la voluntat compartida de millorar són elements que fan que cada dia sigui una oportunitat d’aprenentatge i de desenvolupament dins d’un entorn laboral positiu i motivador.

Bibliografia i Webgrafia

Col·legi de Pedagogs de Catalunya (2013). Codi Deontològic. Recuperat de https://www.pedagogs.cat/reg/ca/1759

Benvinguts companys/es!

Em dic Carme Gallego i tinc 25 anys. Vaig realitzar el grau de Psicologia aquí a la UOC, acabant just fa un any. Al llarg de la meva trajectòria professional, he tingut l’oportunitat de treballar en molts àmbits; però va ser al acabar el grau que em vaig endinsar al món de la psicologia.

Doncs bé, no va ser com tothom s’imagina… Vaig començar com RRHH a una empresa molt coneguda, i em vaig adonar que allò no era el meu àmbit. Em faltava alguna cosa, aquella connexió amb les persones des d’una perspectiva molt més humana i educativa. Per tant, va a ser aleshores quan vaig descobrir el que realment m’apassionava: el món de l’educació des d’una perspectiva més psicològica.

Aleshores, vaig decidir iniciar-me en aquesta aventura anomenada psicopedagogia.

Ara, amb molta motivació, iniciaré les pràctiques en un centre privat anomenat Centre Teix de Reus; on s’acompanya els alumnes en tot el seu procés d’aprenentatge, adaptant-se a les necessitats de cadascun segons el seu cas. Es treballa des d’una perspectiva integradora, tenint en compte els aspectes acadèmics, socials i emocionals.

Em trobo molt il·lusionada, ja que considero que serà una experiència on podré conèixer el funcionament real d’un centre psicopedagògic i aprendre noves estratègies d’intervenció. A més, desenvoluparé diverses habilitats i adaptar-les segons les necessitats de cada alumne.

Aquesta és la meva vocació i el camí professional que vull seguir, i les pràctiques representen una gran oportunitat per començar a dedicar-me al que realment m’apassiona.

Seguim!

Soc la Georgina Lavado, psicòloga graduada per la UCO i actualment estudiant del màster en Psicopedagogia. Actualment, treballo com a orientadora a Secundària fent substitucions, una tasca que m’apassiona i que em permet ampliar els meus coneixements i competències professionals.

El dia 21 començaré les pràctiques al Centre de Logopèdia i Psicopedagogia del Bages, situat a Sant Joan de Vilatorrada. Es tracta d’un centre que ofereix atenció logopèdica, suport psicopedagògic i reforç escolar a alumnat de Primària fins a Batxillerat.

Durant el Pràcticum espero conèixer el centre, la seva metodologia i el seu treball col·laboratiu, així com observar com es coordina amb les escoles, famílies i altres serveis externs. Pel que fa al meu projecte d’intervenció, les meves expectatives se centren a conèixer més de prop les famílies, comprendre com és la seva relació amb el centre i avaluar si existeix un treball col·laboratiu real i significatiu.

El meu projecte se centrarà a dissenyar un protocol que estableixi estratègies d’actuació entre el centre i les famílies, amb l’objectiu de potenciar el seguiment i la continuïtat del treball dels alumnes des de casa.

Seguim!

Bon dia!

Em dic Laura Mercè Camacho, tinc quaranta-vuit anys, soc mare d’un nen de vuit anys amb NEE i visc a Sant Feliu de Buixalleu, a la comarca de la Selva. Soc llicenciada en Pedagogia i la vida em va brindar l’oportunitat de començar a treballar, fa més de deu anys, com a coordinadora pedagògica en un CRAE d’adolescents, feina que avui dia exerceixo i encara m’apassiona. Dintre de les meves funcions està la coordinació amb els diferents recursos que intervenen en el desenvolupament integral de cadascun dels joves: CSMIJ, instituts de secundària, EAP, entre d’altres, treballant colze a colze per a la detecció de possibles diagnòstics, necessitats educatives especials i vetllar pel bon seguiment de tot el procés.

Vaig iniciar el màster en psicopedagogia amb la intenció d’adquirir coneixements que em brindessin l’oportunitat, si ho considerava en un futur, de canviar d’àmbit laboral.

Aquest semestre ha arribat l’hora de la veritat. Ha arribat el moment de desenvolupar de manera pràctica tots els aprenentatges que he anat adquirint en el transcurs d’aquest Màster, reflexionar sobre el meu procés individual d’aprenentatge, detectar els meus punts forts i les meves carències, per millorar-les.

En definitiva, les meves expectatives se centraran inicialment a conèixer l’institut per dins, els seus entrellats, com conflueix la convivència dins d’ell, quines necessitats es detecten i en com puc aportar el meu petit gra de sorra per contribuir a la gran tasca que es realitza, no només en l’àmbit d’aprenentatges, sinó també en l’acompanyament emocional des del respecte, aspecte en el qual considero, donada la meva experiència laboral, podria aportar humilment la meva mirada.

Agraïda per tenir l’oportunitat de conèixer aquesta cara de la realitat educativa i de l’acompanyament dels joves, inicio aquesta nova etapa desconeguda per a mi, que em brinda el Màster amb gran il·lusió, amb energia, amb respecte, amb prudència, amb molt entusiasme, amb ganes de sumar, de compartir, de col·laborar, d’ajudar, d’escoltar, d’observar, d’aprendre i, en definitiva, de créixer juntes.