Abans de l’inici de pràctiques, ja havia fet diverses trobades amb la directora del centre per tal de concretar, en la mesura del possible, les hores del pràcticum, les possibles intervencions a realitzar, els dies que hi aniria, etc., és a dir, la gestió més global. No obstant això, cal destacar que la benvinguda ha estat perfecte, un tracte excel·lent per part tant de la directora com de la resta de professionals amb les quals comparteixo espai i sessions.

El centre s’ha mostrat molt flexible i empàtic amb mi, fet que he agraït moltíssim donada la meva situació personal: tinc tres fills, treballo a jornada sencera… Finalment, vam acordar que aniré tots els dijous en el marge horari de 16 a 20h, sent més o menys temps en funció de les sessions programades i de les que puc presenciar.

Abans de poder assistir a les sessions sempre es demana autorització a la família i a l’infant atès, acció que referma la idea que he escollit un bon centre de pràctiques, ja que, evidencia que “l’infant usuari” té un paper important dins del seu procés, de la mateixa manera que el tenen els altres agents que formen part de la intervenció, com citen els autors Bolea i Cárcel (2019) “La participació dels subjectes d’avaluació és fonamental per promoure la transformació en una direcció consentida i compromesa…” (p. 32).

Durant els primers dies de pràctiques he assistit a diverses sessions amb infants i adolescents i amb les psicòlogues que duen a terme la sessió. N’he pogut conèixer 3 diferents i totes elles han mostrat una actitud acollidora amb mi, explicant-me el cas a grans trets i la dinàmica de la sessió. El meu rol en aquests espais de sessió és el d’observant-participant, és a dir, duc a terme les dues accions, observar i participar sense interferir negativament en els objectius planificats per la psicòloga de referència i amb la finalitat de poder ser coneixedora del procés terapèutic de l’infant i formar part d’aquest context compartit amb els altres agents que hi intervenen (Rodríguez-Gómez, 2018).

Arran d’aquests primers dies de pràctiques, em sorgeix una reflexió interna sobre la complexitat de situar el paper del psicopedagog dins l’àrea privada de l’educació formal perquè es dilueixen les demandes dels infants/joves dins l’extensitat de l’àmbit psicològic en detriment de l’actuació més psicopedagògica, el que em fa pensar sobre la meva pròpia pràctica i intervenció, autoqüestionant-me en relació amb com la psicopedagogia pot contribuir a millorar el centre en algun aspecte global i no tant en el disseny d’actuacions individuals per als infants que hi assisteixen.

Bibliografia:

Bolea, E. & Cárcel, E. (2019). Eix 5: estratègies i instruments d’indagació: L’avaluació                                   psicopedagògica com artesania. [Recurs d’aprenentatge]. Fundació Universitat Oberta                 de Catalunya (FUOC).

Rodríguez-Gómez, D. (2018). El projecte d’investigació. [Recurs d’aprenentatge]. Fundació                       Universitat Oberta de Catalunya (FUOC).

Bon dia,

Per aquestes pràctiques tinc unes grans expectatives. Per primera vegada, tinc la oportunitat de veure i presenciar com és la tasca educativa dins d’un centre escolar, ja que fins ara he estat treballant des de centres externs.

Tinc un gran interès per poder conèixer les funcions i pràctiques que desenvolupa la meva tutora com a psicòloga i orientadora de l’etapa de secundària, a més a més de poder aprendre sobre la coordinació i col·laboració entre tots els professionals, així com la intervenció que es du a terme per a aquells alumnes amb necessitats educatives especials.

Espero poder aprendre i enriquir-me molt d’aquestes pràctiques i millorar així la meva formació com a psicopedagoga.

Seguim.

Bon dia

Em dic Aina Casellas, tinc 25 anys i soc graduada en Pedagogia a la Universitat de Barcelona. Aquest divendres ha sigut el meu primer dia de pràctiques, al col·legi Sagrat Cor de Vic. He tingut una molt bona rebuda per part de la meva tutora i el director del centre, ens hem presentat i m’han explicat una mica la història i context del col·legi i després la meva tutora m’ha ensenyat tot el centre i m’ha presentat als diferents docents i professionals.

Al llarg del matí, hem pogut compartir impressions sobre el camp de la psicopedagogia i sobre la seva tasca en el seu dia a dia, i he pogut acudir a les reunions que tenia amb diverses famílies, així com la intervenció directe amb alguns alumnes amb problemes de conducta.

Tinc la impressió que seran unes pràctiques molt enriquidores degut a la gran diversitat del centre i on podré aprendre molt de la tasca educativa que es desenvolupa dia a dia a les aules.

Seguim!

Inicio aquest blog per descriure les meves expectatives vers el pràcticum que he començat recentment. És important contextualitzar tant el centre on realitzaré les pràctiques com la meva experiència professional per entendre millor el que espero obtenir d’aquestes.

En primer lloc, cal destacar que exerceixo de logopeda al departament d’Ensenyament i estic en contacte constant amb l’Equip d’Assessorament Psicopedagògic de la meva zona i també amb el departament d’orientació d’un institut en què hi treballo moltes hores, duent a terme també tasques psicopedagògiques d’acompanyament emocional i social, d’orientació educativa per a l’educació postobligatòria, exercint el rol de mediadora entre famílies, alumnes, professorat i de formadora a equips docents. Per tant, soc coneixedora del procediment i de la pràctica diària dels psicopedagogs del sistema educatiu a Catalunya.

És precisament per aquesta raó, per “desvincular-me” de la meva experiència professional que vaig decidir cursar el pràcticum en l’àmbit privat, al centre Gyra, situat a Sant Boi de Llobregat. Es tracta d’un centre multidisciplinar on s’ofereixen els serveis de logopèdia, psicologia i psicopedagogia per donar resposta a les necessitats individuals d’infants, joves i adults.

Com la psicopedagogia té molts àmbits d’actuació i és una disciplina en constant canvi en consonància amb la societat en què vivim (Badia et al., 2004), poder viure l’experiència des d’un altre prisma (l’àmbit privat) pot repercutir positivament en la meva pròpia pràctica professional, enriquint i millorant aquesta, donat que em permet obtenir una visió més àmplia i global dels infants/joves que atenem, coneixent el funcionament d’altres serveis de la comunitat que ajuden a aconseguir el desenvolupament integral de l’infant i que conformen, a la vegada, la comunitat educativa.

Per altra banda, el fet de poder aprendre d’altres professionals i de les seves maneres de treballar, també fomenta el meu propi aprenentatge, adquirint noves metodologies, eines i estratègies per a desenvolupar la meva pròpia pràctica. Tal com expliciten Badia et al. (2004) al final la intervenció psicopedagògica és un ens sistèmic on tots els agents/actors influeixen els uns als altres i hi tenen una relació constant, motiu pel qual és vital veure la globalitat, conèixer a cadascun dels agents implicats i dotar-los d’importància per entendre i aconseguir una intervenció exitosa.

Bibliografia:

Badia, A., Mauri, T., & Monereo, C. (2004). La pràctica psicopedagògica en educació formal:                  volum I (1a ed.). FUOC.