Els dies anteriors a les festes de Nadal estaven ples de primeres visites, cosa que ha dificultat el seguiment dels instruments realitzats. Tot i això, el dilluns 22 es va poder trobar un espai per dur a terme una reunió per valorar el document intern d’organització.

Com ja havia esmentat anteriorment, aquest document intern és una eina clau per optimitzar l’organització interna del centre, facilitant la priorització de casos, la coordinació entre professionals i la gestió eficient del temps. En resum, dona suport a les funcions executives de l’equip professional.

L’objectiu principal d’aquesta reunió era captar la percepció dels professionals del centre, així com conèixer les diferents opinions sobre aquest document d’organització. Ara bé, un aspecte sorprenent va ser que aquest document no va tenir el mateix èxit que l’eina de registre i seguiment de casos, la qual havia estat percebuda com més pràctica i útil en el dia a dia.

Aquest fet pot ser perquè l’eina de registre té un impacte molt més immediat i visible, ja que respon a una necessitat que és concreta i urgent. És a dir, la seva forma de fer és registrant i consultant; i això és més visible. En canvi, el document d’organització és més estructural i teòric. Tot i que considero que és una eina important per ordenar el funcionament del centre, pot ser que la seva utilitat no es manifesti fins a llarg termini. Considero que aquest termini pot dificultar la percepció del centre, ja qua actualment es troben amb molta càrrega laboral, i prioritzen aquelles eines que ofereixin solucions ràpides i visibles.

Igualment, els hi vaig preguntar quines solucions o canvis farien en aquest document per tal que aquest sigui més funcional i adaptat a les necessitats del centre. Entre les aportacions més comentades van destacar:

• Aclarir millor els criteris de priorització (exemples encara més concrets)
• Estructura més visual i pràctica per una consulta ràpida i fàcil.

A partir d’això, es va acordar realitzar els canvis necessaris per millor la utilitat del document (afegeixo diversos al final de la entrada). La reunió va resultar rellevant, ja que va permetre adaptar el document segons les necessitats del centre i afavorir una major implicació de l’equip.

A més, tot això es pot comprendre des de la teoria de l’aprenentatge significatiu. Segons Galiana (2012), a partir de les investigacions de Karpicke i Blunt, les estratègies que impliquen una recuperació activa i recurrent de la informació afavoreixen un aprenentatge més efectiu que aquelles basades únicament en la reorganització o elaboració del contingut. L’eina de registre de la qual vam parlar anteriorment, promou aquesta pràctica de recuperació constant; en canvi, el document intern requereix un procés d’integració més progressiu. Per aquest motiu és important tenir en compte les opinions dels professionals del centre, ja que són ells qui utilitzen aquestes eines en la pràctica i poden facilitar que el document sigui molt més funcional.

Evidències:

Referències bibliogràfiques

Galiana, R. (2012). L’efectivitat dels mètodes d’aprenentatge. DUALDEU. https://daualdeu.associaciomeridiazero.com/wp-content/uploads/2021/07/daualdeu211.pdf

Repte 4: (2) Inici de la intervenció – “Així sóc jo i així celebro les festes”

Un cop identificada la necessitat i seleccionat l’alumnat participant, s’inicia la implementació del pla “Paraules per viure: alfabetització funcional per a la vida quotidiana”. Aquesta primera sessió té com a objectiu introduir l’alumnat en activitats de lectoescriptura funcional en llengua catalana.

Aquesta entrada correspon a la primera sessió d’actuacions del pla anomenada “Així sóc jo i així celebro les festes”, desenvolupada a l’aula SIEI amb un grup reduït de 4 alumnes amb NESE, amb el suport del docent de l’aula.

Aquessta primera sessió té un caràcter inicial i introductori, amb l’objectiu de generar un espai segur, motivador i significatiu, des del qual començar a treballar la lectoescriptura funcional en llengua catalana, vinculant-la a experiències personals i culturals properes a l’alumnat.

Objectius de la sessió

Tal com és va establir al pla d’intervenció, aquesta sessió pretén:

• OE2.1 Participació i col·laboració
• OE2.2 Motivació i autoestima
• OE2.3 Autonomia personal i comunicativa

Desenvolupament de l’activitat

L’activitat central de la sessió ha estat l’elaboració d’un “perfil personal”, en el qual cada alumne ha completat una fitxa de presentació amb dades bàsiques com:

• Nom i edat

• Gustos i preferències

• Família

• Somnis o desitjos

• Com celebren el Nadal o les festes d’hivern en el seu context familiar i cultural

La fitxa combinava text i imatges, facilitant la comprensió i l’expressió escrita. Durant l’activitat, es va treballar la lectura i escriptura funcional de manera guiada, posant èmfasi en el vocabulari bàsic i en estructures simples en català.

A més, la sessió va introduir de manera explícita el component intercultural, promovent el respecte, la curiositat i la valoració de les diferents tradicions culturals presents al grup. Aquest enfocament va permetre construir els aprenentatges a partir de les experiències vivencials de l’alumnat, afavorint un clima de confiança i participació.

Eines i recursos

• Fitxa de presentació personal adaptada.

• Suport visual i verbal del docent

• Pissarra per compartir imatges i vocabulari clau.

Temporització

Sessió d’aproximadament 45–50 minuts (l’hora que dura les classes).

Avaluació de la sessió

L’avaluació s’ha realitzat mitjançant observació directa, tenint en compte els següents criteris:

• Grau de participació i implicació en l’activitat. – Bona. 

• Capacitat per completar la fitxa amb suport. – Bona.

• Ús del llenguatge funcional en català. – Mig. 

• Actitud, motivació i seguretat mostrades durant la sessió. – Bona. 

S’ha observat una bona resposta general, especialment quan les activitats partien de la realitat personal i cultural de l’alumnat, fet que ha afavorit la participació i l’autoestima, així com conectar experiencies entre ells.

Tanmateix, s’ha observat que a alguns alumnes els costava mantenir l’atenció de manera sostinguda durant les activitats que requerien lectura o escriptura, especialment quan aquestes implicaven un esforç lingüístic més elevat. Així mateix, pel que fa a l’expressió oral, s’ha detectat una tendència recurrent a utilitzar el castellà en les interaccions espontànies, ja que és la llengua en què mostren una major fluïdesa i seguretat comunicativa, especialment en la comunicació entre iguals.

Aquestes observacions no es valoren com a dificultats aïllades, sinó com a indicadors rellevants per ajustar la intervenció, reforçant l’ús del català de manera progressiva, funcional i no coercitiva, i incorporant estratègies més dinàmiques i visuals que facilitin el manteniment de l’atenció i la participació activa.

Reflexió professional

Aquesta primera sessió ha estat molt bona, pel que fa a la participació de l’alumnat. Considero, que el fet de treballar la lectoescriptura i la parla de la llengua catalana a partir de la identitat personal i de les celebracions familiars ha facilitat la connexió emocional amb l’activitat i ha reduït la inseguretat inicial envers l’ús del català.

D’aquesta manera, reforço la meva idea de crear activitats significatives i properes, que reforcin l’autoestima i la participació, abans d’avançar cap a tasques més complexes. Per tant, ha permès establir un punt de partida sòlid per al desenvolupament del pla.

Continuem!

Repte 4: (1) Detectant una necessitat real. L’alfabetització funcional com a clau d’inclusió

Durant les primeres setmanes de pràctiques a l’Institut d’Aran, especialment en les sessions de la SIEI, s’ha realitzat una observació sistemàtica de l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu (NESE). Aquesta anàlisi inicial ha permès detectar que una part significativa de l’alumnat presenta dificultats en el llenguatge funcional i en la comprensió lectora bàsica.

Aquestes dificultats es manifesten en situacions quotidianes com la interpretació de cartells, la lectura d’etiquetes, la comprensió d’instruccions simples o l’expressió d’idees bàsiques en llengua catalana. Aquestes dificultats es manifesten en situacions quotidianes com la interpretació de cartells, la lectura d’etiquetes, la comprensió d’instruccions simples o l’expressió d’idees bàsiques en llengua catalana. Tal com assenyalen Ayón Ochoa et al. (2025), l’alfabetització funcional és una eina clau per a la inclusió educativa, ja que permet a l’alumnat participar de manera activa i autònoma en el seu entorn social i educatiu.

Aquesta realitat impacta directament en la seva autonomia personal, la participació activa en el grup i el sentiment d’inclusió dins del centre, especialment en un context de gran diversitat lingüística com el de l’Institut d’Aran, on conviuen el català, el castellà i l’aranès. En aquest sentit, Castro Alay et al. (2025) destaquen la importància de desenvolupar estratègies alfabetitzadores inclusives en entorns amb pluralitat lingüística per reduir barreres i afavorir la igualtat d’oportunitats (p.908)

A partir d’aquesta detecció, es justifica la necessitat de dissenyar un pla d’intervenció específic orientat a l’alfabetització funcional des d’un enfocament vivencial i significatiu. En el nostre cas, es va dissenyar el pla “Paraules per viure: alfabetització funcional per a la vida quotidiana”,

Objectius de l’entrada

• Comprendre les necessitats reals de l’alumnat NESE en relació amb la lectoescriptura funcional.

• Justificar la priorització d’una intervenció centrada en competències lingüístiques funcionals.

• Triar l’alumnat que participaria en el pla d’intervenció “Paraules per viure: alfabetització funcional per a la vida quotidiana.”

Descripció del treball realitzat

Durant les primeres setmanes de pràctiques a l’Institut d’Aran, mitjançant observació directa en sessions SIEI, converses amb docents, i revisió d’informes, vam identificar mancances significatives en comprensió de textos quotidians, ús de vocabulari funcional i autonomia comunicativa en llengua catalana. Vam prioritzar la llengua catalana, envers, les altres llengüesAquestes dificultats transcendien l’àmbit estrictament acadèmic i impactaven la vida quotidiana —per exemple, interpretar etiquetes, comprendre informació bàsica o participar en situacions d’interacció social. A més, la diversitat lingüística del centre —amb castellà, català i aranès coexistint— accentuava aquestes dificultats i feia encara més rellevant una intervenció adaptada i contextualitzada.

Després de l’anàlisi inicial, es va decidir prioritzar la llengua catalana com a llengua vehicular del pla d’intervenció, atès que s’observa que la major part de l’alumnat presenta una fluïdesa oral elevada en castellà, llengua que utilitzen habitualment entre iguals en contextos informals. Per tant, el castellà no es percep com una barrera significativa en la comunicació oral quotidiana. També, pel que fa a l’aranès, tot i ser la llengua pròpia del territori i tenir presència al centre, s’ha detectat que l’alumnat presenta majors dificultats tant en la comprensió com en l’ús funcional, fet que requereix un treball progressiu i específic que excedeix l’abast inicial del pla. En aquest context, el català esdevé una llengua clau per garantir la participació activa, l’accés als aprenentatges curriculars i la inclusió educativa, ja que és la llengua principal d’ús acadèmic i institucional del centre.

Aquest enfocament és coherent amb el que assenyalen Ayón Ochoa et al. (2025), quan defensen que una alfabetització funcional contextualitzada, vinculada a la realitat social i educativa de l’alumnat, afavoreix la seva inclusió i autonomia, especialment en contextos vulnerables (pp. 374–388). Alhora, Castro Alay et al. (2025) destaquen que en entorns educatius amb pluralitat lingüística és fonamental establir estratègies clares que permetin reduir barreres comunicatives i garantir l’accés equitatiu a l’aprenentatge, adaptant la llengua i els recursos a les necessitats reals de l’alumnat (pp. 902–918).

A partir d’aquest diagnòstic, es va seleccionar l’alumnat que presentava majors dificultats en l’ús del llenguatge funcional en català, entenent que el desenvolupament d’aquesta competència és clau per millorar la seva autonomia personal, la participació en la vida escolar i la seva seguretat lingüística. En el nostre cas, va ser alumnat de 2n de l’ESO amb discapacitat intel·lectual, TEA i TDAH, transtron de l’aprenentatge.

Avaluació i reflexió

Aquest procés inicial ha permès confirmar que la necessitat detectada és significativa i compartida pel professorat del centre. La priorització del català com a llengua de treball es considera una decisió pedagògica fonamentada, orientada a reforçar la inclusió i l’accés als aprenentatges, sense desatendre la realitat plurilingüe de l’alumnat.

Els indicadors utilitzats han estat l’observació sistemàtica, la valoració docent i la reflexió professional sustentada en la literatura científica. Aquest primer anàlisi reforça la pertinència del pla “Paraules per viure” i genera una base sòlida per iniciar la intervenció educativa.

Referències bibliogràfiques

Ayón Ochoa, H. V., Falconi Yépez, P. S., Zavala Hoppe, A. N., & Falconi Ayón, P. M. (2025). La alfabetización académica como herramienta de inclusión educativa en comunidades vulnerables a nivel de Latinoamérica (pp. 374–388). Revista Científica de Innovación Educativa y Sociedad Actual “ALCON”. https://doi.org/10.62305/alcon.v5i4.765

Castro Alay, A. E., Alonso Muñiz, R. E., Mejía Vera, S. E., & Ponce Castillo, J. L. (2025). TIC para la alfabetización inclusiva en entornos educativos con pluralidad étnica y lingüística (pp. 902–918). RECIMUNDO.  https://soeici.org/index.php/alcon/article/view/765/1266

El dimarts 16 vam tenir la primera reunió sobre la implementació de la eina de registre i seguiment de casos. Ja havia parlat d’aquesta activitat entrades anteriors, però, en resum, es tracta d’un instrument creat amb Google Forms que permetria fer el seguiment de totes les primeres visites i classificar-les segons el nivell de prioritat.

Com a conclusió general, als professionals del centre els hi va semblar bona idea la proposta, encara que van assenyalar alguns inconvenients. El més repetit va ser que sovint s’obliden de fer el seguiment després de realitzar la primera visita, fet que complica molt el control dels casos. A més, també es va comentar que estan acostumats a una manera concreta de treballar, i jo entenc que qualsevol canvi d’hàbits requereix un procés d’adaptació que no sempre pot ser fàcil i ràpid.

Igualment, m’agradaria observar com va evolucionant aquesta situació, sobretot perquè és durant les pròximes setmanes quan hi ha més activitat de trucades. Crec que aquesta eina pot ajudar a treure força la càrrega de feina dels professionals, i per aquest motiu prefereixo no avançar conclusions ni prendre decisions abans d’hora. Farem una altre reunió abans de les vacances de Nadal, ja que el centre tanca el dimecres 22; per això el dilluns 22 els hi vaig demanar una reunió de seguiment.

Aquests dies es nota un ambient de molta pressió laboral, ja que abans de marxar cal deixar-ho tot ben organitzat per a la tornada. De fet, demanar una altra reunió per fer aquest nou seguiment i aconseguir que acceptessin no ha estat gens fàcil. És una època molt complicada tant per a ells com per a nosaltres, ja que també dificulta la recollida de dades rellevants per a aquest estudi.

Pel que fa la informació que s’ha anat introduint a l’eina, s’observa que el seguiment encara no es pot determinar, ja que calen més sessions per poder concretar amb quina freqüència setmanal hauria d’assistir cada infant. Això també es relaciona amb la franja horària que es demana; els professionals m’han comentat que aquesta és només orientativa, ja que fins que no es decideix el nombre de sessions que es faran, no es pot concretar l’horari més adequat. D’altra banda, també em van comentar que no acabaven d’entendre com establir el nivell d’urgència, ja que aquest depèn de molts factors i situacions.

Dit això, finalment adjunto les evidències sobre l’activitat realitzada. He eliminat dades per motius ètics i de confidencialitat: com ara noms, telèfons o correus electrònics. Cal destacar també que hi ha primeres visites de les quals no s’ha deixat constància, ja que els professionals que les van dur a terme se’n van oblidar.  Durant aquestes setmanes no hi ha hagut gaires primeres visites, però ja hi ha cites programes per al dilluns 22 i el dimarts 23, fet que permetrà continuar observant el funcionament de l’eina.

Data: 12 de desembre

Objectius:

• Mantenir la col·laboració i participació dels alumnes
• Contribuir a l’evolució de l’atenció sostinguda
• Detectar progrés en els resultats de les activitats

Accions i evolució del procés: 

Seguim amb la implementació. En aquesta segona sessió d’intervenció, es pot començar a detectar una certa evolució i progrés en els alumnes participants, tant a nivell de contingut com d’actitud.

S’han tornar a explicar les activitats i els alumnes han començat a treballar de manera autònoma. Es pot detectar que el fet de conèixer el procediment els hi dona una certa avantatge en el moment de fer els exercicis.

Avaluació i observacions:

Al llarg de la sessió, he pogut detectar aquelles activitats que els hi resulten ser més difícils i aquelles que ja comencen a dominar i a sentir-se més segurs. He pogut detectar que quan veuen certa dificultat i que l’activitat requereix un punt d’esforç i atenció extra, molts d’ells prefereixen rendir-se abans que acabar l’exercici.

Adjunto una fotografia d’una de les activitats que desenvolupem, la qual consisteix en un exercici de trobar 7 diferències, potenciant l’atenció sostinguda i la concentració en un període intens i curt de temps.