Data: 09/12/2025

Descripció de l’activitat: 

Per tal de rebre un feedback de l’alumnat en relació a la implementació percepció sobre la utilitat del CultiConnect, els hi proposarem de realitzar un qüestionari ad hoc per tal d’obtenir dades en relació al tema. Aquesta fase entra dins de l’avaluació final del Pla d’intervenció.

Per tal de crear aquest qüestionari, que realitzarem a través de l’eina Google Forms, el primer pas consistirà a decidir quina informació serà necessària recollir. En aquest sentit, disposar d’un alt grau de coneixement previ sobre l’objecte d’estudi serà un valor molt preuat per per a orientar la inspiració i creativitat de l’investigador al llarg del redactat (Meneses, 2016).

Aquí es mostren les respostes sobre el grau de satisfació de l’alumnat en quant a l’ús d’aquesta eina per a treballar la cohesió intercultural del grup-classe i la seva percepció sobre l’evolució de la cohesió del grup-classe durant la implementació del Pla d’intervenció.

https://docs.google.com/spreadsheets/d/1iDw_hd1K3VcmzF_EpeefdebMUIjrVK2yljs1tutMI-Q/edit?usp=sharing

Objectius de l’activitat:

• OE1. Identificar el nivell de motivació, implicació i acceptació de l’alumnat al respecte del CultiConnect com a eina d’aprenentatge socioemocional.
• OE2. Detecció de canvis positius en el grup-classe en quant a la cohesió intercultural.
  • OE2.1. Analitzar si el joc ha afavorit la interacció entre l’alumnat d’orígens culturals diferents.
  • OE2.2. Valorar si s’ha incrementat el sentiment de pertinença, i la reducció de prejudicis.
• OE3. Recollir possibles punts de millora en relació al joc , al seu disseny, normes, acontinguts, o  implementació.

Funcions de l’orientadora psicopedagògica: 

En aquesta intervenció la psicopedagoga actua com un agent avaluador de la imlementació del pla d’intervenció.

• Dissenya i administra el qüestionari (a la tutora en pràctiques, pera que faci arribar el qüestionari a l’alumnat)
• Analitza els resultats.
• Interpreta les dades des d’una perspectiva psicopedagògica i en relació a l’àmbit de la cohesió intercultural del grup-classe.
• Elabora recomanacions per al professorat, tutor i el centre a nivell general.

Avaluació de l’activitat:

Donat que el qüestionari ha recollit informació quantitativa i qualitativa, a continuació exposarem  les respectives avaluacions:

Avaluació quantitativa.

El 88% de l’alumnat afirma que el CultiConnect els ha servit per a conèixer una mica més a companys de classe amb els que no tenien contacte normalment (Ítem2). Aquest fet evidencia que aquesta eina és un suport útil dins l’institut per a treballar la coneixença del grup-classe, facilitant un increment de la cohesió posterior.

El 92% de l’alumnat considera que a través d’aquest joc ha pogut conèixer coses sobre altres cultures que desconeixia fin al moment de la implementació (Ítem 3). Aquest fet evidencia que a través del CultiConnect, l’alumnat ha pogut parlar de les seves pròpies experiències i realitats, aportant aquestes un enriquiment personal i col·lectiu a pràcticament tot l’alumnat de 1er B.

El 87’5% de l’alumnat considera, a posteriori de la rimplementació del Pla d’intervenció, que no tenia prejudicis abans d’iniciar-se dita implementació. tot i que en el qüestionari inicial existia un percentatge significatiu d’alumnat que Si considerava tenia  prejudicis previs cap a persones amb les que compartia aula (ítem 5). Aquest fet ens fa observar que l’alumat ha canviat la percepció sobre els prejudicis existents previs de manera gradual, wevolucionant de manera favorable la disminució d’aquests en el transcurs de la implementació del Pla d’intervenció.

Com a dada significativa, el 100% de l’alumnat considera que el CultiConnect fomenta el cooperativisme i el treball en equip, demostrant que pot ser una eina eficient a l’hora de treballar aspectes com la cohesió dins l’aula (ítem 8). El 96% d’aquest alumnat considera que el CultiConnect és una eina que pot ajudar a treballar la cohesió dintre de la classe, donant eines al grup per a fomentar l’intraconeixença (ítem 9).

Tanmateix, el 92% de l’alumnat tornaria a utilitzar aquest recurs (ítem 14) i el 100% recomanaria a alres companys que juguessin (ítem 15). Aquestes dades evidencien que el joc, majoritàriament ha estat considerat com una eina motivadora per l’alumnat.

Pràcticament el 96% d’aquest alumnat considera el CultiConnect una eina molt bona o bona, puntuant-la de manera significativa.(Ítem 16)

AValuació qualitativa:

El 96% aproximadament de l’alumnat considera que s’ha sentit còmode a l’hora de realitzar l’activitat. Com aspectes qualitatius destaquen que el Pla d’intervenció ha estat molt divertit, que s’ho han passat molt bé i els ha agradat. Exisiteixen alumnes que destaquen que s’han sentit escoltats i que han pogut treballar en equip de manera participativa. A nivell dedisseny també es destaca que estava ben feta i organitzada i que els ha semblat interessant (ítem 1).

Existeix una part molt siginifcativa de l’alumnat que considera l’activitat interessant. Entre les característiques més destacades es troben la possibilitat de coneixença d’altres cultures, per conèixer coses sobre altres companys que parteixen de realitats culturals diferents. Consideren positiu l’aprenentatge rebut sobre qüestions noves per a ells a nivell cultural (ítem4).

L’alumnat, de manera significativa considera que les preguntes ha estat una de les coses que més els ha agradat. Es destaquen aspectes com la possibilitat de diàleg i comunicació tranquil·la i de coneixença més ràpida a través de la interelació estreta que s’ha donat durant la implementació del Pla d’intervenció (ítem 10).

Com aspectes a millorar destaquen que no tothom podia anar a tirar el dau i que els hauria agradat poder anar tots al taulell. Es considera a nivell general, que no existeixen punts de millora, agradant-los el joc tal qual l’han gaudit.

Conclusió:

Els resultats obtinguts ens indiquen que el CultiConnect ha estat una eina eficaç per a millorar la cohesió interciultural i fomentar la cooperació dins del grup-classe de 1er B d’ESO.

L’acceptació que ha tingut l’eina la converteix en un recurs amb alt potencial per ser incorporat de manera estable dins les estratègies del Pla de convivència del centre.

A nivell experiencial  considero que aquestes pràctiques i , en particular, la implementació del pla d’intervenció,  ha enriquit notablement  el meu procés d’aprenentatge. havent d’incorporar les meves habilitats en la pràctica de competències professionals en el seu transcurs.

Un cop finalitzades les vacances de Nadal i passats uns dies des del primer dia d’activitat (07 de gener), es va considerar oportú concedir un marge de temps perquè els professionals poguessin reorganitzar-se i adaptar-se als primers dies de l’any. Per tant, es va acordar realitzar una reunió general final el dilluns 12 de gener d’aquest nou any 2026.

La setmana del 05, en l’ambient es percebia una certa càrrega laboral, ja que la tornada de les vacances comporta un augment elevat d’infants nous al centre, fet que requereix una reorganització de les sessions i de la dinàmica habitual. En aquest context, es va arribar a establir una reunió de curta durada centrada en la implementació d’aquest projecte d’intervenció. L’objectiu principal de la trobada era extreure conclusions globals sobre la seva aplicació, així com també obtenir una idea general del seu desenvolupament.

En primer lloc, es va parlar del document intern d’organització. Des d’un inici, aquest document no va tenir l’impacte esperat; jo considerava que la seva realització podria aportar un benefici més ràpid i complet al centre. Tot i això, es va valorar com una proposta per tenir en compte en un futur, especialment com una eina de consulta o suport per a noves incorporacions. De fet, el document es troba imprès al centre com a recordatori: destacant el seu potencial. Això si, es va esmentar molt el fet que cal actualitzacions constants. Així es podrà utilitzar també com una agenda de consulta però amb la particularitat de tenir-ho sempre a l’abast.

En segon lloc, sobre l’eina de registre i seguiment de casos, considero que la seva implementació ha generat una bona valoració dins del Centre Teix. A l’inici, alguns professionals mostraven dubtes sobre la seva utilitat, fet que vaig comprendre tenint en compte que es tracta d’una eina elaborada per una estudiant en pràctiques. No obstant, durant els últims dies es van incorporar nous infants al centre, cosa que ha alterat el ritme habitual i la necessitat de disposar d’una eina com aquesta. Per tant, es va començar a utilitzar l’eina, tot i que no tots ho van fer amb la mateixa freqüència. I, encara que no es va arribar a una conclusió definitiva, es va establir que la seva utilització continuaria present al centre. També es va valorar que la seva funció pot facilitar l’organització i seguiment d’informació important, sobretot en moments d’alta demanda. Jo, sota la meva opinió, considero que és una eina amb molt potencial i que requereix un període d’adaptació per a què s’integri en la pràctica diària del centre.

Finalment, al acabar la reunió, els hi vaig comentar que havia fet un qüestionari per tal de recollir informació sobre les seves percepcions davant aquesta implementació. Així doncs, els hi vaig donar l’enllaç per tal d’extreure resultats el més ràpid possible (estaran pujats entre el dia 13/01 i 14/01, juntament amb les conclusions).

Deixo sota adjuntat les evidències:

• L’imprès del document intern el qual es troba al Centre Psicopedagògic Teix.
• El qüestionari realitzat per avaluar la implementació (aquest està format per escales de valoració del 1 al 5, amb una pregunta oberta al final del qüestionari).

Data: 9 de gener

Objectius:

• Identificar l’evolució en l’atenció sostinguda dels alumnes
• Valorar el progrés de la intervenció amb la tutora

Reflexió i evolució del procés:

Desenvolupar aquesta implementació m’ha fet adonar de la gran necessitat que hi ha al centre educatiu d’un reforç i suport extra en l’atenció a la diversitat, ja que els alumnes participants estan diagnosticats en TDAH i disposen d’adaptacions curriculars, però tot i així no tenen un acompanyament i suport continu que contribueixi a la millora de les seves capacitats. Elaborant aquesta implementació, he pogut detectar l’impacte positiu que té una intervenció acotada, contínua i individualitzada en aquests alumnes, evidenciant així, com diu Mauri et al. (2004), que les actuacions que poden realitzar el professorat des dels recursos i el temps que disposen són insuficients.

Observacions i valoració personal:

Estem ja a la recta final de la implementació. En aquesta sessió els alumnes es van mostrar molt motivats i col·laboradors amb la tasca. Es podia observar ja que la familiarització amb les activitats els hi permetia certa tranquil·litat i control al moment de realitzar-les.

Com en alguna altra sessió, algun alumne no va poder fer-les ja que just en aquell moment tenia examen i per tant no podia participar. Tot i així, s’ha pogut aconseguir una participació equitativa per part de tots els alumnes inclosos en la intervenció, i s’han obtingut dades rellevants que hauran de ser analitzades respecte l’evolució de cada un d’ells. Un dels aprenentatges més importants que m’emporto, és el gran efecte que té l’entorn en els alumnes i en el seu rendiment, ja que els resultats de les activitats han sigut molt millors quan hi ha hagut menys alteracions externes i ells estaven més tranquils i disposats.

Mauri, T., Monereo, C. i Badia, A. (2004). La pràctica psicopedagògica en educació formal. Universitat Oberta de Catalunya.

ENTRADA FINAL: Valoració global del pla “Paraules per viure”

Aquesta entrada final té com a objectiu realitzar una valoració global del pla d’intervenció “Paraules per viure: alfabetització funcional per a la vida quotidiana”, desenvolupat a l’aula SIEI de l’Institut d’Aran amb 4 alumnes amb NESE.

Assoliment dels objectius

• Pel que fa a l’objectiu general 1, orientat a la millora de la competència lectoescriptora funcional, s’ha observat una evolució positiva en la comprensió de textos quotidians i en la producció escrita amb finalitat pràctica. Les activitats contextualitzades i significatives han facilitat la transferència dels aprenentatges a situacions de la vida quotidiana, especialment en contextos simulats de compra i comunicació funcional.
• En relació amb l’objectiu general 2, vinculat a la inclusió, l’autonomia i la participació activa, es considera  que el pla ha afavorit la implicació de l’alumnat en les activitats proposades, així com una major seguretat a l’hora de comunicar-se i participar en dinàmiques grupals.

Valoració de l’enfocament metodològic

L’enfocament vivencial i funcional del pla ha estat clau per garantir la significativitat dels aprenentatges. Tal com assenyalen Badia, Mauri i Monereo (2004), la pràctica psicopedagògica ha d’anar més enllà de l’aplicació de tècniques i ha de basar-se en una anàlisi reflexiva del context, de les necessitats de l’alumnat i de les decisions pedagògiques que es prenen durant la intervenció. En aquest sentit, el pla ha permès ajustar les activitats de manera contínua a partir de l’observació i la resposta de l’alumnat.

La priorització del català com a llengua vehicular ha estat una decisió pedagògica conscient, tenint en compte que el castellà ja és la llengua de major fluïdesa entre l’alumnat i que l’aranès suposa un repte afegit. L’ús progressiu del català en contextos funcionals ha contribuït a reforçar la seguretat lingüística sense generar rebuig ni frustració.

Aprenentatges i desenvolupament professional

Aquest pla ha estat una experiència clarament professionalitzadora, ja que ha posat de manifest la importància de la flexibilitat docent, de l’avaluació contínua i de la capacitat d’adaptació davant les limitacions reals del context educatiu. D’acord amb Badia, Mauri i Monereo (2004), l’avaluació de la pràctica ha de servir com a eina per a la millora i la presa de decisions fonamentades, aspecte que ha estat present al llarg de tota la implementació del pla.

Conclusió final

En definitiva, el pla “Paraules per viure” ha permès constatar que l’alfabetització funcional és una eina essencial per afavorir la inclusió educativa, l’autonomia personal i la participació social de l’alumnat NESE. Tot i les limitacions temporals, la intervenció ha estat coherent amb els objectius plantejats i ha generat aprenentatges rellevants tant per a l’alumnat com per al desenvolupament professional docent.

Referència (APA)

Badia, A., Mauri, T., & Monereo, C. (Coords.). (2004). La pràctica psicopedagògica en educació formal. Barcelona: UOC.

Repte 4: (6) – “Avaluació de la implementació del pla d’intervenció”

Aquesta entrada té com a objectiu realitzar una avaluació de la implementació del pla “Paraules per viure: alfabetització funcional per a la vida quotidiana”, després del desenvolupament de les quatre sessions previstes.

Aquesta avaluació no se centra en els resultats finals del pla, sinó en l’anàlisi del procés d’aplicació, dels ajustos realitzats i de la resposta de l’alumnat durant les diferents sessions.

Aspectes positius que es destaca: 

La implementació del pla ha permès constatar que un enfocament basat en situacions reals i significatives facilita la participació de l’alumnat NESE i incrementa la seva motivació. Crec que les activitats vinculades a experiències properes (presentació personal, parlar de les seves tradicions i costums, el fet de ser productes nadalencs i el joc de rol entre venedor i consumidor) han afavorit un major grau d’implicació i han contribuït a crear un clima segur i de confiança a l’aula per poder explicar les seves experiències i vivencies pròpies, així com poder parlar català, sense pors i de manera fluïda. Tot això, amb una aula ordinària  hagués estat inviable, segurament, o inclús amb més alumnes, ja que el fet de treballar en  un grup reduït ha permès oferir un acompanyament més personalitzat i ajustar el ritme a les necessitats individuals.

A més, la preparació de material crec que és clau. L’ús de materials visuals, fitxes adaptades i models lingüístics clars ha resultat especialment útil per mantenir l’atenció i facilitar la comprensió lectora funcional.

Dificultats detectades i ajustos realitzats

Durant la implementació, s’han identificat algunes dificultats rellevants:

D’una banda, s’ha observat que a l’alumnat li costava mantenir l’atenció en activitats que requerien un esforç sostingut de lectura o escriptura. Davant d’aquesta situació, es van introduir ajustos metodològics com la fragmentació de les tasques, l’ús de dinàmiques més actives i el reforç visual.

D’altra banda, pel que fa a l’ús del llenguatge oral, s’ha detectat una tendència recurrent a utilitzar el castellà en les interaccions espontànies, atesa la major fluïdesa i seguretat comunicativa de l’alumnat en aquesta llengua. Aquest fet ha portat a reforçar el català com a llengua vehicular de manera progressiva, mitjançant modelatge, frases funcionals visibles a l’aula i reforç positiu, evitant enfocaments coercitius.

A més, no s’ha pogut dur a terme la Fira de Nadal com a activitat real del centre per limitacions temporals, tot i així, s’ha portat una simulació realitzada a l’aula SIEI que ha permès mantenir el caràcter funcional i vivencial de la proposta. Aquesta adaptació ha demostrat que les simulacions poden ser una estratègia educativa vàlida per treballar competències funcionals quan el context no permet una aplicació real. Per tant, s’ha pogut continuar treballant en els objectius establerts, ja que la simulació ha facilitat la integració dels continguts treballats en les sessions anteriors i ha permès observar l’aplicació del vocabulari, les expressions funcionals i les habilitats comunicatives en un context significatiu.

Valoració global de la implementació

En conjunt, la implementació del pla ha estat positiva i coherent amb els objectius plantejats. L’avaluació contínua i la capacitat d’adaptació han estat elements clau per garantir la funcionalitat de les activitats i la resposta de l’alumnat.

Aquesta entrada permet tancar el procés d’implementació amb una visió crítica i fonamentada, que servirà de base per a la posterior valoració global del pla i per a la millora de futures intervencions educatives.

Data: 03/12/2025

Descripció de l’activitat:

Des del punt de vista del disseny del programa, l’avaluació de la implementació valora la consistència i la coherència de l’execució (pràctica) d’un programa en relació amb el disseny inicial
(teoria) (Lázaro et al., 2009).

Així doncs, després d’obtenir un feedback per part de l’orientadora de suport durant la primera implementació, es realitzen les millores observades.

Realizarem la segona sessió d’implementació del joc CultiConnect, aportant aquests aspectes de millora. Estratègicament continuarem amb els mateixos grups que el dia anterior, per tal de continuar treballant l’autoconeixença d’aquests petits grups no afins.

Iniciant la sessió s’expliquen els aspectes de millora incorporats al joc (en negreta):

Normes

Tenim un taulell circular amb diferents caselles. Les caselles estan dividides de manera aleatòria en temàtiques. Existeixen 4 temàtiques de quatre colors diferents groc, vermell, verd i blau. Un grup llença el dau i mou la seva fitxa cap al costat i color que considera. Un cop tria el color parlant amb el seu grup torna al seu lloc. L’orientadora llegeix la targeta en funció de la temàtica escollida per l l’equip. A cada activitat participaran tots els equips, amb possibilitat d’anar adquirint rosquillas a cada tirada.

Existeixen targetes que considerem ofereixen molt poc temps de reflexió. Es consensua que durant la sessió d’avui, les targetes amb més dificultat tindran 5 minuts de temps. En quant a les targetes amb menys dificultat, també afegirem temps, essent 2 minuts el temps per a aconseguir aquests reptes.

Avui, després de la segona sessió implementant el CultiConnect, es pretén demanar durant els 10 últims minuts un brain storm per abordar possibles aspectes de millora de l’eina detectats el propi alumnat.

Objectius de l’activitat:

• OE1. Afavorir la coneixença mútua entre l’alumnat.
• OE2. Reduir prejudicis entre l’alumnat.
• OE3. Fomentar el treball en equip.
• OE4. Afavorir el bon clima a l’aula.

Funció de l’orientadora psicopedagògica:

Amb la implementació d’aquest joc, la psicopedagoga pretèn fomentar la cohesió del grup, la convivència i l’atenció a la diversitat, actuant com una agent activa de prevenció, mediació i de desenvolupament personal i social de l’alumnat.

En el transcurs del joc, la psicopedagoga vetlla la dinàmica del grup i a l’alumnat, per tal que existeixi un clima de confiança, respectuós i proactiu.

Per tant, es donen els següents objectius professionals:

• OE1. Dinamitzar el joc de manera adequada, promovent un clima positiu i respectuós.
• OE2. Observar la dinàmica d’interrelació entre l’alumnat.
• OE3. Vetllar i mediar les possibles discrepàncies de manera assertiva, fent que l’experiència sigui enriquidora per a tot el grup.
• OE4. Promoure l’escolta activa i el respecte cap a la diversitat d’opinions.
• OE5. Reduir estereotips culturals, generant curiositat compartida cap a altres cultures.
• OE6. Millorar la cohesió intercultural de l’aula i el clima d’aula a nivell general.

Observació personal:

Durant la sessió, s’ha realitzat una observació directa participativa. A continuació exposarem aspectes positius i aspectes de millora en relació a les activitats:

Aspetes positius:

• El fet de fer que participin tots els grups cada tirada ha eliminat per complet la competició passiva d’alguns grups, ja que es mostren atents constantment, generant-se un increment de la motivació.
• El fet d’augmentar  el temps per a completar els reptes, observem augmenta la capacitat reflexiva del grup, reduint-se les respostes impulsives i millorant la comunicació dins dels grups, propiciant una participació de qualitat de tots els components de l’equip.

Aspectes de millora:

• Tot i que els grups s’han organitzat de manera adequada, es considera adient assegurar-nos que tots els membres del grup han participat en la creació de les respostes. Per exemple, s’hauria de poder verificar que cada membre ha poguta portar una idea, com a mínim a la pluja d’idees prèvia a l’exposició de la resposta davant els altres grups. Aquest aspecte ens pot ajudar a que certes persones dins del grup no monopolitzin la dinàmica durant el joc.
• Tot i que s’ha volgut realitzar un feedback amb l’alumnat, no s’ha pogut dur a terme donada la gran motivació per l’activitat i les ganes d’arribar fins al final. A la propera sessió es considera necessari realitzar aquest feedback amb l’alumnat

Avaluació: 

La sessió s’ha dut a terme de manera participativa i col·laborativa.

Les millores incorporades han permès un treball de grup més profund que la primera sessió.

Els grups es mostren cada cop més còmodes treballant entre si, existint evidències d’un increment de la cohesió intercultural d’aula.

S’evidencia, cada cop més, una millora del clima d’aula, essent més positiu i respectuós.

Podem afirmar doncs, que el joc CultiConnect, pot deixar de ser un joc puntual per a convertir-se en una eina d’intervenció psicopedagògica que, perllongada en el temps, pot arribar a reduir barreres culturals alhora que contribuir a la cohesió intercultural del grup-clase.

Bibliografia:

Lázaro, B.[Blanca], Obregon, I. [Isidre] (2009). Guia pràctica 4. Avaluació de la implementació. Col·lecció Ivàlua de guies pràctiquessobre avaluació de polítiques públiques. Ivàlua. https://ivalua.cat/sites/default/files/2019-10/01_03_2010_11_31_27_Guia4_Implementacio_Juliol2009_revfeb2010_massavermella.pdf