El fet de realitzar el Pràcticum d’aquest màster al Centre Psicopedagògic Teix ha estat una experiència molt significativa. Durant el procés, he pogut integrar tots aquells coneixements teòrics i pràctics que he adquirit al llarg del màster.

Per tant, considero que es pot observar una gran evolució al llarg d’aquest diari de pràctiques realitzat al FOLIO; tant en el comprensió del funcionament d’un context nou, com en el meu rol com a futura psicopedagoga. Considero que també es pot apreciar com, a l’inici, la meva mirada era simplement d’observadora, i ara s’ha transformat en una més participativa i comunicativa.

Quan vaig començar a desenvolupar aquest d’intervenció, la idea principal era proposar unes eines orientades a millorar l’organització del temps i la gestió dels casos del centre.

Encara que a l’inici no tenia una idea molt clara de com fer-ho, a través del seu desenvolupament vaig poder identificar les necessitats reals del centre i proposar adaptacions més adequades a la problemàtica principal. Durant la implementació es van observar diverses dificultats:

• El procés d’adaptació.
• La càrrega laboral de l’equip de professionals.
• L’augment de pacients després del període de vacances.

Tanmateix, aquestes dificultats m’han ajudat a obtenir una visió molt més realista de la pràctica professional; ja que, com a professionals de la psicopedagogia, ens trobarem sovint amb situacions complexes que haurem d’afrontar i resoldre a partir dels nostres coneixements i experiències.  A més, el fet de treballar en conjunt amb altres professionals de l’àmbit reforça la importància del treball cooperatiu, ja que promou la comunicació e incrementa el grau d’implicació  (Domingo, 2010).

Respecte les competències desenvolupades, el Pràcticum ha afavorit especialment a la meva capacitat per aplicar els coneixements adquirits al llarg del Màster i resoldre problemes en entorns nous, així com el treball en equip i la utilització de les TIC d’una manera efectiva i crítica. També he pogut assessorar i orientar els professionals en la implementació i l’avaluació del projecte.

Considero important assenyalar la importància de l’autoregulació; ja que aquest procés m’ha permès construir un sistema personal d’aprenentatge sòlid i millorar-lo progressivament fins a assolir una major grau d’autonomia en la formació (Generalitat de Catalunya, 2021).

Finalment, m’agradaria comentar que aquesta experiència m’ha permès identificar les meves fortaleses i aspectes a millorar davant d’un context educatiu. També, ha contribuït al meu creixement tant personal com professional, oferint una visió realista sobre la tascada educativa i del paper que puc desenvolupar en un futur com a professional d’aquest àmbit.

Referències bibliogràfiques

Domingo, J. (2010). El aprendizaje cooperativo y las competencias. Revista d’Innovació Docent Universitària, 2, 1-9. https://doi.org/10.1344/105.000001520

Generalitat de Catalunya. (2021). Autoregulació al llarg de la seqüència d’aprenentatge. Departament d’Educació, Serveis de suports i Recursos Lingüístics.

Data: 03/12/2025

Descripció de l’activitat:

Després del procés de millora, s’implementaran més activitats per tal de treballar la cohesió intercultural del grup-classe amb el CultiConnect.  A continuació exposem algunes de les activitats més destacables:

Activitat 1. El gran repte.

Activitat 2.  De l’A a la Z

Normativa relacionada:

L’anteriorment exposada.

Data: 02/12/2025

Descripció de l’activitat:

A continuació detallem una activitat de les que s’han realitzat durant aquesta sessió que es considera destacable:

Activitat 3.  Vertader o Fals

“Els musulmans no mengen porc, però els jueus tampoc”.

De manera consensuada el grup rumia quina és la resposta adequada. Quan passa el temps exposen la seva resposta. Assoleixen el repte, tot i que s’aprofita aquesta pregunta per engegar un debat sobre quines són les causes per les quals els musulmans no mengen porc. Es crea un petit debat de manera respectuosa sobre el perquè. L’alumnat respecta els diferents punts de vista aportats tant pels companys, com per l’orientadora. Tothom participa amb certa confiança d’exposar les seves idees de manera ordenada.

S’aporten després, amb la targeta, solucions a tot l’alumnat per tal que incorporin nous aprenentatges en relació a la temàtica.

Objectius de l’activitat:

• OE1. Afavorir la coneixença mútua entre l’alumnat.
• OE2. Reduir prejudicis entre l’alumnat.
• OE3. Fomentar el treball en equip.
• OE4. Afavorir el bon clima a l’aula.

Funció de l’orientadora psicopedagògica:

En el marc de la implementació del joc CultiConnect, s’ha dissenyat, planificat i creat aquest joc, apostant per una metodologia gamificada com a eina educativa. El joc ens permet aprofundir en objectius de cohesió grupals, com són el treball cooperatiu, la reducció de prejudicis amb l’impuls del coneixement d’alumnat  que no té afinitat, i foment de la millora del clima d’aula.

Es fomenta amb aquest joc la convivència i l’atenció a la diversitat, actuant com una agent activa de prevenció, mediació i de desenvolupament personal i social de l’alumnat.

En el transcurs del joc, la psicopedagoga vetlla l’alumnat, per tal que existeixi un clima respectuós i proactiu. Es permet com a mediadora que apareguin errors i discrepàncies que els mateixos alumnes, conduits de manera respectuosa, poden corregir, aportant la seva experiència vital i enriquint l’experiència col·lectiva i l’aprenentatge social compartit.

Per tant, es donen els següents objectius professionals:

• OE1. Dinamitzar el joc de manera adequada, promovent un clima positiu i respectuós.
• OE2. Observar la dinàmica d’interrelació entre l’alumnat.
• OE3. Vetllar i mediar les possibles discrepàncies de manera assertiva, fent que l’experiència sigui enriquidora per a tot el grup.
• OE4. Promoure l’escolta activa i el respecte cap a la diversitat d’opinions.
• OE5. Reduir estereotips culturals, generant curiositat compartida cap a altres cultures.
• OE6. Millorar la cohesió intercultural de l’aula i el clima d’aula a nivell general.

Observació personal

Durant la sessió, s’ha realitzat una observació directa participativa. A continuació exposarem aspectes positius i aspectes de millora en relació a les activitats:

Aspectes positius:

Hi ha participació activa a nivell general. Tot l’alumnat participa, mostrant-se motivat amb la dinàmica.
S’observa que l’alumnat, cada cop més, és capaç de parlar en públic davant de la resta de grup-classe.
Existeix durant les diferents activitats espais de diversitat d’opinió, que generen debats respectuosos i activament compartits.
L’alumnat es mostra capaç de compartir la seva pròpia experiència amb la resta de companys, aportant coneixements culturals diversos que fomenten l’aprenentatge.
L’alumnat es capaç d’incorporar aspectes de millora durant la dinàmica. Per exemple, a l’hora d’assignar portaveus hi han diferents consensos sobre com gestionar aquest rol en els diferents grups. Existeixen grups que van rotant el portaveu i d’altres que assignen una persona fixa. Al veure estràtegies diferents més igualitàries, els grups que no rotaven el portaveu comencen a fer-ho.
Aspectes de millora:

Avaluació

La primera implementació del joc ha estat un èxit. L’alumnat s’ha mostrat motivat i actiu durant la sessió. Tot i així, a la propera sessió es decideix canviar alguna normativa per tal d’agilitzar la participació de l’alumnat i per a incrementar l’atenció durant el lloc.

Donades les tres dinàmiques dutas a terme fins al moment, s’evidencia una petita millora en les interrelacions de l’alumnat, mostrant-se més propers els uns als altres donat l’espai de coneixença que se’ls està oferint a través d’aquestes dinàmiques de cohesió grupals.

L’alumnat s’expressa amb més facilitat davant del grup, accepta les correccions de companys sense donar-se resistència a la diversitat d’opinió i no mostren por al ridícul quan existeix equivoació, fet que evidencia que existeix un increment en el clima de confiança generat a l’aula.

Durant els debats generats en els que es comparteix l’experiencia diversa de les realitats de l’alumnat, no es donen situacions de burla, ans al contrari. L’alumnat rep la informació d’altres companys com a font d’enriquiment personal i col·lectiu, integrant coneixements sobre altres cultures.