La setmana passada va ser especialment intensa a nivell de càrrega laboral. Estava plantejada una reunió per valorar com havia anat la primera setmana d’ús de l’eina de registre i seguiment de casos. Degut a motius externs al centre, aquesta reunió es va haver d’anul·lar i s’ha tornat a programar per a aquesta setmana, concretament per al dimarts dia 16.

Aquesta situació posa de manifest la importància de tenir en compte els imprevistos que poden sorgir en el dia a dia del centre, i la necessitat d’una organització flexible i capaç d’adaptat-se als canvis sense que això afecti al funcionament habitual. La falta d’una preparació i d’estratègies adequades, s’identifica com una barrera per l’aprenentatge cooperatiu (Samuel i Mercedes, 2025). Personalment, això ha reforçat la meva idea sobre que, a vegades, cal anticipar-se a possibles dificultats i reorganitzar-se d’una altre manera.

El dimecres 10/12/2025 es va realitzar la creació d’un document intern amb Google Docs per l’organització del Centre. Aquest document té com a finalitat optimitzar l’organització interna del centre, facilitant la priorització de casos, la coordinació entre professionals i la gestió eficient del temps. Es tracta d’un document intern compartit, al qual tots els professionals del centre poden accedir i aportar-hi estratègies, recordatoris o propostes que considerin necessàries i rellevants per al seu desenvolupament i millora contínua.

A la captura adjunta s’observa aquest document intern.

A més, es complementa amb el Google Calendar que tenen compartit entre tots els professionals. Fins ara, aquest calendari incloïa principalment les sessions individuals de cada professionals, però amb aquesta iniciativa s’hi afegeix informació nova i rellevant per a una millor planificació i gestió del temps, com ara coordinacions i altres espais comuns.

Afegir que les sessions no es poden observar degut a la privacitat dels pacients. També cal tenir en compte que, a causa de la proximitat de les vacances de Nadal, actualment hi ha poques coordinacions i reunions programades, et que es reflecteix en la captura adjunta.

Sobre l’avaluació de la intervenció, tot i que encara estem en una fase inicial, la valoració general per part dels professionals és molt positiva. Es percep una bona predisposició a utilitzar tant l’eina com el document intern, i això s’agraeix moltíssim. No obstant, en moments de molta càrrega laboral, com aquests dies, resulta molt difícil actualitzar totes les eines; això indica que la necessitat d’ajustar-se i prioritzar segons les necessitats és MOLT important.

Referències Bibliogràfiques

Samuel, S., i Mercedes, R. (2025). Aprendizaje colaborativo: un camino hacia la inclusión real i significativa. Revista Latinoamericana de Ciencias Sociales y Humanides, 6(3), 1284-1296. https://doi.org/10.56712/latam.v6i3.4023

Data: 28 de novembre

Objectius:

• Presentar el projecte d’intervenció als alumnes participants
• Aconseguir una bona predisposició i motivació dels alumnes
• Afavorir a l’atenció sostinguda dels alumnes participants

Descripció de l’activitat: 

La proposta d’intervenció consisteix en avaluar i registrar el progrés de l’atenció sostinguda d’alumnes amb TDAH a partir de l’aplicació d’estratègies destinades a treballar aquesta habilitat. Durant 5 sessions i amb els mateixos alumnes sempre, s’administraran el mateix tipus d’activitats i es registraran els resultats per tal de poder-ne fer després la comparació del progrés.

Avaluació i observacions personals:

Es va començar la implementació amb els alumnes de 3r i 4rt ESO, concretament tres alumnes. Se’ls hi va explicar l’objectiu de les activitats i el procediment que faríem al llarg de les diferents sessions, i seguidament es va començar amb l’execució dels exercicis. Es van mostrar molt col·laboradors i van mantenir un bon ritme de treball i concentració. Es van registrar els resultats i corregir els errors comesos, per a poder fer després la posterior comparació al llarg de les sessions.

A segona hora es va portar a terme el mateix procediment però amb els tres alumnes de 1r i 2n d’ESO. Aquí vaig poder detectar una major manca d’atenció i concentració, ja que es distreien molt entre ells i l’entorn, fet que va generar que les activitats duressin més i que fessin un major nombre d’errors. Es van registrar els resultats i el temps emprat.

El cap de setmana anterior, vaig realitzar el disseny de l’eina de registre i seguiment de casos mitjançant el Google Forms. Durant la primera reunió realitzada el dijous, vam acordar les preguntes més importants que haurien d’estar en aquesta eina. D’altres, han sigut totalment implantades per mi.

De moment, el registre es separa per diversos apartats:

• Dades pacient: on s’enregistrarà les dades més importants de l’infant (nom, edat, centre educatiu,…)
• Dades família: és molt important agafar informació del tutor legal de l’infant per pròximes sessions (nom, telèfon, correu electronic,…)
• Motiu consulta: text breu on s’afegeix el motiu de consulta de l’infant.
• Informació rellevant: antecedents importants, altres observacions,…
• Organització: quantes sessions a la setmana, franja horària (tenint en compte que es per la tarda), professional que portarà el cas,…)
• Finalment, he ficat un apartat indicant el Nivell d’urgència (del 1 al 5). Així, es classificarà segons la prioritat.

Adjunto captura d’aquesta eina (no adjunto cap link degut a que aquest es troba compartit per els membres del Centre Teix).

També, adjunto captura del Google Sheets, que es troba totalment configurat amb el Google Forms. Quan s’obtingui una recollida de dades, aquesta anirà automàticament al full de càlcul.

L’objectiu principal d’aquesta eina és registrar tots els nous casos, classificar-los i tenir un control segons el nivell de prioritat. Així doncs, s’espera una millora en la gestió de casos en el Centre Psicopedagògic Teix; facilitant una intervenció molt més eficient i ajustada a cada necessitat. Cal destacar la importància de la coordinació i la cooperació entre professionals del centre com a element clau per assolir els objectius establerts. Es per això la importància d’un aprenentatge cooperatiu, ja que permet compartir coneixements, experiències i estratègies d’actuació, i ajustar-les segons el context específic de cada situació (Irigoyen, 2025).

A més, és fonamental garantir el compliment dels principis de confidencialitat, protecció de dades i anonimat en tota la gestió de la informació recollida. Es per això que el Centre Teix disposa d’un protocol molt específic; abans de realitzar la primera entrevista, les famílies signen un consentiment informat autoritzant l’ús i tractament de les dades personals exclusivament amb finalitats professionals dins del centre. Gràcies a aquest procediment s’assegura una actuació ètica i responsable davant la normativa vigent.

De moment, això es tot… No hi ha hagut cap dificultat en relació a la creació d’aquesta eina. Considero que és molt fàcil de realitzar i que molts centres amb aquesta problemàtica hauria de tenir una eina similar.

Referències Bibliogràfiques

Irigoyen, A. (2025). Aprenentatge cooperatiu o pedagogies cooperatives? Enseñanza de las Ciencias Sociales, 23(1), 6-23. https://doi.org/10.1344/ECCSS2025.23.1.1

La setmana anterior va donar inici a la presentació del meu projecte:

Millora en la gestió de casos i organització del temps en el Centre Psicopedagògic Teix 

Estratègies d’assessorament per a la coordinació, organització i optimització del treball.

Per tant, vaig citar a l’equip professional del centre per realitzar una primera reunió inicial amb l’objectiu de presentar el meu disseny. Després de proposar diverses dates (és molt complicat poder coincidir un mateix dia i trobar una franja de temps disponible) vam acordar fer-la el dijous dia 04 de desembre a les 19h. Els hi vaig comentar que aquesta reunió no s’allargaria més de 30 minuts, ja que la intenció principal era explicar de manera clara en què consistia el disseny, així com resoldre possibles dubtes i detallar com es durien a terme cadascuna de les accions claus.

Cal esmentar que he adjuntat un resum que em va servir de guió per preparar i desenvolupar aquesta primera reunió. Això també servirà com evidència en aquesta entrada.

Les primeres sensacions després de la reunió van ser diverses. Vaig notar que cada membre de l’equip tenia una reacció diferent. Considero que és molt comprensible, ja que estic de practicant i el fet de proposar un disseny propi pot generar una certa sorpresa i desconfiança. A més, cal tenir en compte la falta de temps, especialment ara que s’apropen les vacances de Nadal: una època de molta demanda. Precisament per això, considero que és necessari implementar aquest pla, ja que permetrà donar resposta a l’augment de feina previst en les properes setmanes.

També, volia comentar un aspecte que va generar una mica més de debat… La idea de realitzar una reunió setmanal de seguiment, ja que és molt difícil coincidir tots de manera regular. Tot i això, van mostrar-se molt positius i oberts.

Seguim!

Carme Gallego.

Data: 20/11/2025

Descripció de l’activitat: Introducció dins l’aula d’intervenció.

Es realitza una activitat de manera conjunta amb la tutora en pràctiques, la tutora i l’alumnat de 1er B, grup-classe on es durà a terme el pla d’intervenció.

Per tal d’aproximar-me al grup-classe i visibilitzar la problemàtica detectada dins l’aula, es planteja una dinàmica restaurativa a l’aula magna de l’institut.

Les pràctiques restauratives “ens brinden un enfocament i eines per a gestionar de forma dialogada i participativa els conflictes i problemes de comportament ja que promouen processos inclusius i col·laboratius de responsabilització, reparació del mal, el restabliment de les relacions i, sobretot, el protagonisme de les persones involucrades i la seva comunitat” ( Schmitz, et al., 2018, p.13).

Dintre de les pràctiques restauratives existeix el cercle reastauratiu, que serà l’eina que s’emprarà per a la realització de la dinàmica.

La intencionalitat del cercle en sí durant l’activitat és la de ” crear el sentiment d’un grup de persones que estan connectades” (…). “Els cercles tenen el seu origen  en antigues tradicions de les comunitats aborígens de Nova Zelanda, però s’ha identificat  que és una pràctica donada en diferents comunitats indígenes del món” (Schmitz, et al., 2018, p.64). El procés que es dóna durant el cercle restauratiu es basa en la igualtat de condicions entre els participants i en el principi de compartir el poder entre tots, en comptes de tenir poder sobre els demés.

Tot i existir diferents denominacions: Cercles de la Pau, Cercles de Diàleg,  Cercle de Sanació, l’objectiu comú d’aquesta pràctica és la de crear un espai segur que agrupa a les persones per al diàleg, l’intercanvi social i la cerca de solucions per a prevenir i gestionar tensions i conflictes, sota un esquema de construcció conjunta de principis i valors. Fomentant-se l’expressió lliure de sentiment s i d’intercanvi d’opinions, permetent desenvolupar l’escolta activa cap a l’atre i aprendre a ser concís, explícit i respectuós al parlar (Schmitz, et al., 2018, p.65)

En aquest cas la proposta de cercle restauratiu ha estat a demanda de la tutora de la classe de 1er B, ja que es detecten serioses dificultats interrelacionals entre els i les joves de la classe. Sovint es detecten faltes de respecte greus entre l’alumnat, que s’acaben normalitzant sense replantejar-se l’adequació de la relació entre iguals. Assumeixen rols despectius per tal de sentir-se acceptats dins del grup d’iguals: el gordo, el moro, el brètol, les empollones, etc. Durant la impartició de classes, sovint el grup xerra molt, dificultant-se la dinàmica dins l’aula i generant-se mal clima dins d’aquesta.

Es planteja doncs, un cercle restauratiu  amb enfocament de resposta, donat que s’està activant després d’una sèrie de fets ja ocorreguts (Schmitz, et al. 2018). L’objectiu d’aquesta pràctica és sensibilitzar a l’alumnat sobre els fets que s’estan donant de manera recorrent a l’aula, prenent consciència sobre les conductes inadequades que s’estan donant a l’aula i la possibilitat de millora d’aquestes.  Aquests tipus de cercles contribueixen a l’aclariment de la situació, identificant com aquest problema està afectant a la comunitat (alumnat, tutora, professorat, etc.) i reflexionant sobre el què poden fer junts per tal que les dinàmiques donades no es tornin a repetir (Schmitz, et al., 2018).

S’inicia la dinàmica posant-nos tots en cercle, asseguts cadascú en una cadira. Per tal de disgregar l’alumnat d’afinitat que pot produir interferències al llarg de la dinàmica, se’ls separa de manera estratègica. Es fa sortir al mig del cercle a tots els alumnes que avui porten pantaló de color negre i se’ls seu sota el criteri de l’orientadora.

Un cop tothom està assegut a cada cadira es plantegen vàries preguntes que tothom del cercle, incloses nosaltres, contestarem quan la persona del seu costat li passi la pilota que dóna el torn de paraula. Ningú no pot parlar si no té la pilota i només es podrà parlar sobre un mateix. Pots abstenir-te de parlar passant la pilota a la persona del costat.

Dins les pràctiques restauratives es plantejaran un conjunt de respostes que ens permeten detectar, prevenir i resoldre conflictes succeïts entre les persones afectades per aquests, per tal de millorar la convivència.Es plantegen les 4 preguntes en aquest ordre:

1. Presentació per trencar el gel. Com et dius? Saps perquè et dius així? T’agrada el teu nom?
2. Què penses de que quan la gent està xerrant a l’aula quan s’està donant alguna classe?
3. Quin sentiment et genera això?
4. Com ho podríem millorar?

Evidències

Objectius de l’activitat

• OE1. Afavorir la coneixença mútua entre l’alumnat. 
• OE2. Reduir prejudicis entre l’alumnat.
• OE3. Potenciar el bon clima de l’aula.
• OE4. Promoure la reducció de possibles conflictes a l’aula.

Funcions de l’orientadora psicopedagògica:

L’orientadora psicopedagògica té un paper fonamental en la promoció d’un ambient educatiu positiu, per tal d’afavorir la cohesió grupal, la resolució de conflictes i la millora de les relacions interpersonals.

L’orientadora  planificarà i desenvoluparà  activitats d’intervenció per a la millora de les interelacions personals entre l’alumnat de la classe de 1er B, donant suport al professorat tutor en el desenvolupament de l’acció tutorial.

Objectius de la professional:

• OE1. Familiaritzar-me amb l’alumnat.  Introducció de la meva figura dins l’aula.
• OE2. Observar la dinàmica d’interrelació entre l’alumnat.
• OE3.  Observar i compartir diferents aspectes d’interconeixença

Normativa aplicada:

Aquesta activitat està directament relacionada amb el Decret  150/2017. De l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema educatiu inclusiu.

Aquest decret estableix que tots els centres han de promoure mesures universals per a garantir la participació, el benestar emocional i la convivència positiva de tot l’alumnat.

Observació personal 

Durant la implementació de la dinàmica de cercle restauratiu, vaig tenir l’oportunitat d’observar de manera directa i participant.

Es considera interessant la separació estratègica de l’alumnat per evitar grups d’afinitat distorsionadors que poguessin dificultar la dinàmica. Aquest fet però, va  també dificultar la connexió amb les persones més introvertides, que van necessitar més temps per a aproximar-se a la dinàmica.

D’altra banda, s’observen diferents tipus d’alumnat durant la dinàmica:

1. Alumnat (nombre molt reduït) que no segueix proactivament la dinàmica i va rient en moments concrets, cercant la complicitat d’algun company que està assegut davant seu al cercle. Tot i que no es van mostrar massa participatius, no van ser un element distosionador i l’activitat es va poder dur a terme de manera adequada.
2. Alumnat inicialment poc comunicador. S’observa certa resistència (en un grup petit d’alumnat femení) a expressar-se durant la dinàmica, optant per cedir el torn de paraula un cop els arriba la pilota, fet que es considera lògic donat que aquest grup d’alumnat és bastant introvertit i els costa expressar en públic. Tot i aquesta dificultat inicial, s’observa que gradualment s’inicia amb el cercle un espai de confiança suficient per a que aquest grup es comenci a comunicar.

Alumnat participatiu, confiat i comunicador. S’observa una notable capacitat d’autocrítica i reflexiva del gran gruix d’alumnat (inclosos els altres dos grups minoritaris).

Em va cridar l’atenció de la importància que li donaven els alumnes a la convivència i al respecte mutu. Van poder parlar sobre les emocions que li generaven aquestes faltes de respecte constants i sobre el soroll ocnstant durant les classes. Molts d’aquests alumnes van expressar obertament sentiment de fustració i incomoditat. Aquest fet va propiciar una conversa més profunda sobre com aquestes actituds afectaven negativament al clima de l’aula.

D’altra banda, van poder reflexionar sobre les seves pròpies accions de manera crítica, prenent consciència alguns d’aquests alumnes sobre quins aspectes podrien millorar a nivell individual i col·lectivament per a millorar aquesta convivència.

Avaluació:

Durant la dinàmica s’observa que els joves estan predisposats a parlar, mostrant-se col·laboradors i respectuosos al llarg de la dinàmica, clima propici per afavorir la reparació entre el grup-classe.

A nivell general, mostren capacitat d’autocrítica i es mostren reflexius sobre els aspectes que es plantegen.

Tot i que és un grup poc cohesionat, són capaços a nivell general de detectar els aspectes exposats com una dificultat tant a nivell personal, com col·lectiva i com un aspecte de millora.

• OE1. Afavorir la coneixença mútua entre l’alumnat. 

Aquesta dinàmica ha afavorit la coneixença entre l’alumnat, ja que ha existit una escola activa per part de l’alumnat sobre experiències i vivències dels altres.  Aquest objectiu s’ha donat en el transcurs de la dinàmica i haurà de tenir continuïtat durant el curs.

• OE2. Reduir prejudicis entre l’alumnat.

Aquest objectiu s’ha donat també i haurà de tenir continuïtat.  Part de l’alumnat font del conflicte ha estat capaç d’empatitzar emocionalment amb els sentiments d’altres companys, donant-se una interrelació positiva entre alumnes que no s’havia donat mai comunicació per qüestió de manca d’afinitat.

• OE3. Potenciar el bon clima de l’aula.

La dinàmica permet un espai sincer en el que fomentar la reparació de les relacions entre l’alumnat. Aquest objectiu s’ha d’anar treballant, tot i que aquesta dinàmica és un bon punt de partida.

• OE4. Promoure la reducció de possibles conflictes a l’aula.

La pressa de consciència col·lectiva al llarg de la dinàmica de causes que dificulten el bon clima a l’aula és un element important a tenir en compte de manera positiva. Aquest objectiu s’ha donat durant la dinàmica, tot i que ha de tenir continuïtat.