En aquesta entrada final, vull destacar que l’experiència de pràctiques ha estat molt positiva. A través de les diferents activitats desenvolupades, he pogut posar en pràctica totes les fases pròpies d’una intervenció psicopedagògica com són: la detecció de la necessitat, el disseny de les activitats, la seva implementació al centre de pràctiques i, finalment, l’avaluació del procés.

En el meu cas, l’avaluació s’ha concretat mitjançant una valoració general realitzada en l’última activitat, basada en una autoavaluació. A partir d’aquesta eina, he pogut extreure diverses conclusions. En primer lloc, considero que he complert adequadament amb tots els aspectes plantejats al llarg del pràcticum, motiu pel qual m’he autoavaluat amb un bé en aquest apartat. Pel que fa a l’execució de les activitats, la valoració ha estat de molt bé, ja que s’han dut a terme totes les activitats previstes. Quant a la comunicació amb l’equip educatiu, la valoració també ha estat de bé, atès que hi ha hagut una bona comunicació i participació, tot i que considero que aquest aspecte encara podria millorar-se. Pel que fa a l’assoliment dels objectius plantejats a l’inici de la intervenció, considero que la majoria s’han assolit satisfactòriament. Finalment, en relació amb l’aportació de la intervenció al SIEI, aquesta ha contribuït amb alguns elements positius, tot i que es considera necessari continuar treballant i aprofundint en aquesta línia.

Cal destacar, així mateix, que aquesta experiència m’ha permès treballar de manera més directa amb alumnat amb trastorn de l’espectre autista (TEA), un aspecte que ha estat especialment enriquidor a nivell personal i professional. He pogut observar com es treballa amb aquest alumnat, quines estratègies s’utilitzen i de quina manera s’organitzen les intervencions, fet que m’ha generat una vivència molt positiva. A més, he aprofundit en el coneixement del TEA i he pres consciència de la importància d’aplicar suports visuals, com ara els pictogrames, especialment en contextos on les rutines i l’estructuració de les activitats tenen un paper fonamental.

Aquesta es l’última activitat que consisteix en que, un cop elaborat el diagrama de flux, aquest es va presentar a l’equip del SIEI amb la finalitat de revisar-lo i incorporar possibles ajustaments. Posteriorment, es va posar en pràctica mitjançant una activitat de role playing, en la qual cada professional assumia un rol i resolia situacions simulades.

Aquesta activitat va permetre comprovar el funcionament real del protocol en un entorn segur, detectar possibles dificultats i reforçar la coordinació de l’equip. Cal destacar que la intervenció no anava dirigida directament a l’alumnat, sinó als professionals del centre. En aquest sentit, la psicopedagoga va actuar com a guia i suport, mentre que és l’equip docent qui haurà d’aplicar el “protocol” en el dia a dia.

En aquest cas concret, la proposta es va posar a prova només amb dues professionals de l’equip SIEI. Per aquest motiu, es va plantejar un únic rol que ambdues van assumir conjuntament, ja que només es disposava de la informació horària d’una de les professionals. Aquesta limitació va dificultar la possibilitat d’adaptar l’activitat a escenaris d’absència més específics, fet que es va tenir en compte en el desenvolupament de la intervenció.

Els objectius de l’activitat van ser:

• Comprovar si el diagrama de flux havia estat correctament entès

• Aplicar la base teòrica a un cas fictici

• Identificar situacions emergents i garantir la cobertura de totes les necessitats

• Observar la rapidesa i l’eficiència del diagrama de flux davant una situació d’absència.

La intervenció es va desenvolupar de manera molt satisfactòria i d’acord amb el que s’havia previst. No van sorgir dubtes ni dificultats durant la seva execució. Després de l’explicació inicial sobre el funcionament i el seguiment del diagrama de flux, les professionals van posar en pràctica els continguts treballats i van resoldre conjuntament el role playing.

Un dels principals aspectes positius ha estat que es tracta d’una activitat fàcil d’entendre i transferible a la pràctica quotidiana del centre, fet que en facilita la possible aplicació futura.

Durant les pràctiques del Màster de Psicopedagogia al Centre de Formació Miró de Lleida he desenvolupat el projecte “Teixint Connexions”, orientat a millorar la comunicació interna i el treball col·laboratiu entre els departaments d’Administració i Orientació.

El projecte ha partit d’una diagnosi inicial que va permetre detectar les dificultats comunicatives, confusió puntual de rols i la necessitat de reforçar la coordinació i el sentiment de pertinença. A partir d’aquí s’han dut a terme diverses 6 sessions dinàmiques i participatives, pensades per afavorir l’escolta activa, la comunicació assertiva i la cohesió de grup.

La sessió de tancament, es va realitzar el dia 12/01/2026 on es va plantejar un grup de discussió, un espai de síntesi i reflexió compartida. Cal destacar que, per motius organitzatius i de calendari del centre, no es va poder dur a terme l’última activitat vivencial proposada inicialment. Davant aquesta situació, es va optar per reforçar el grup de discussió.

En primer lloc, es va fer un repàs del treball realitzat i dels aprenentatges assolits. Tot seguit, es va dur a terme el grup de discussió, on les participants, van compartir la seva experiència, destacant una millora en la comunicació, una major consciència dels rols i una sensació més gran de cohesió i confiança, per tant, es pot confirmar que els objectius generals i específics han estat assolits de forma satisfactòria.

“el grup de discussió com a tècnica de recerca consisteix a reunir un grup entre sis i deu persones i suscitar entre elles una conversa sobre el tema objecte de la recerca, la qual ha d’estar dirigida per l’autor de l’estudi, alhora que es prenen notes per a no deixar escapar cap detall rellevant per al desenvolupament del treball.” (Ibáñez, 1979)

Durant el desenvolupament del projecte també ha estat necessari reajustar el calendari i les dates de les activitats, adaptant-les a les necessitats reals del centre i a la disponibilitat de les participants. Aquest fet ha posat en relleu la importància de la flexibilitat i l’adaptació en els projectes d’intervenció psicopedagògica.

Les conclusions principals apunten que les metodologies participatives tenen un impacte positiu tant en el clima laboral com en el benestar psicoprofessional, i que és important donar continuïtat a aquests espais de diàleg i coordinació del centre.

A nivell personal, aquesta experiència de pràctiques ha estat molt enriquidora i m’ha permès exercir el rol del/la psicopedagog/A com a facilitardor/a de processos, confirmant la importància de la comunicació i el treball en equip com a pilars fonamentals de les organitzacions educatives. Tanmateix, l’experiència no només m’ha permès desenvolupar el meu projecte sinó que he pogut i encara continuo donant suport al departament de RRHH.

Continur teixint connexions és clau per construir equips més cohesionats, eficients i saludables

Referències Bibliogràfiques

Ibáñez, J. (1979). Más allá de la sociología. El grupo de discusión: técnica y crítica. Madrid: Siglo XXI.

En la següent activitat anomanada “Elaboració del protocol i diagrama de flux” consisteix en que, la psicopedagoga a partir de tota la informació recollida, s’hauria d’elaborar el protocol de reorganització dels suports del SIEI en situacions d’absència. Aquest document defineix com s’han de redistribuir els professionals per garantir que cap alumne quedi sense l’acompanyament necessari a partir de tota la informació extreta durant el diari d’observació i el brainstorming.

Per facilitar-ne la comprensió, el protocol es complementa amb un diagrama de flux, que ofereix una visió clara i visual dels passos a seguir. Aquest recurs permet als professionals identificar ràpidament com han d’actuar.

El protocol posa el focus en tres aspectes clau: l’atenció prioritària a l’alumnat, la continuïtat de les propostes pedagògiques i l’acompanyament a les aules ordinàries, assegurant així una resposta coherent i inclusiva.

Aquesta activitat té una durada aproximada de 8 hores de treball personal, destinades a l’elaboració d’aquests dos materials. El diagrama de flux ja es va presentar a la primera entrada del dossier.

Els objectius d’aquesta activitat són:

• Elaborar el material necessari per tal de traslladar la informació de manera clara i estructurada als participants

• Dissenyar un protocol operatiu que pugui ser aplicat de manera pràctica en el context del centre.

Un cop analitzada la informació recollida en el diari d’observació, vaig fer una sessió de brainstorming amb una de les professionals del SIEI, amb l’objectiu de compartir la necessitat detectada i recollir aportacions, punts de vista i propostes que em trasllada de l’equip, ja que no va ser possible poder reunir-nos el quatre professionals alhora.

Aquesta reunió esdevé un espai de reflexió conjunta en què es defineixen aspectes essencials, com ara la manera d’actuar davant situacions d’absència, les responsabilitats que assumeix cada professional i els criteris que cal tenir en compte en aquests casos. El brainstorming constitueix un pas imprescindible previ a l’elaboració del protocol, ja que garanteix que totes les veus siguin escoltades i que el procediment final sigui consensuat i funcional.

En aquesta sessió ens vam reunir la tutora de pràctiques i jo, com a psicopedagoga en pràctiques, per traslladar-li tota la informació analitzada prèviament. A partir del diari d’observació, es va compartir l’anàlisi realitzada i es va establir una conversa reflexiva en què la tutora va aportar el seu punt de vista i va confirmar la rellevància de la necessitat detectada. A més, va expressar el seu interès a conservar el material elaborat en les activitats posteriors un cop finalitzada la intervenció.

Finalment, li vaig exposar la proposta d’intervenció i em vaig mostrar oberta a incorporar altres possibles temàtiques a treballar. Tanmateix, de manera consensuada, es va considerar que aquesta era la proposta més encertada, ja que respon a una problemàtica real i recurrent del centre, per a la qual fins al moment no s’havia trobat una solució efectiva. En aquest sentit, la tutora va valorar positivament l’observació realitzada.

Aquesta sessió es va dur a terme el 15 de desembre, a l’aula SIEI Alfàbrega.

Els objectius de l’activitat van ser:

• Obtenir informació rellevant a partir de les preguntes formulades

• Recollir l’opinió i el criteri d’un professional

A continuació es presenta una fitxa que recull les preguntes plantejades i les respostes obtingudes durant la sessió de pluja d’idees, les quals van ser proporcionades per la referent del SIEI, la meva tutora de pràctiques. Aquesta informació es tindrà en compte posteriorment per a l’elaboració del protocol i del diagrama de flux.

La primera activitat del projecte consisteix en l’elaboració d’un diari d’observació estructurat per part de la psicopedagoga en pràctiques. Mitjançant l’observació directa del funcionament del SIEI, s’analitza com actuen els professionals quan algun membre de l’equip no pot assistir al centre.

El diari recull la data i el context de l’observació, les accions dels professionals i les incidències o necessitats detectades. Aquest registre sistemàtic permet entendre com es redistribueixen les tasques, quines estratègies s’utilitzen i quins aspectes poden millorar-se.

Aquesta activitat té una durada de 4 hores i té com a objectiu general analitzar el funcionament de l’aula SIEI i l’organització dels suports quan es produeix l’absència d’algun professional.

Com a objectius específics, es planteja detectar dificultats i necessitats en l’organització del servei, obtenir informació rellevant per a l’elaboració del protocol d’actuació i identificar com es distribueixen les tasques i els reforços destinats a l’alumnat en aquestes situacions.

Aquesta activitat és clau per disposar d’una base real i objectiva que orienti les fases posteriors del projecte.

A continuació s’adjunta el diari d’observació elaborat a l’inici de la intervenció, el qual es va completar amb l’objectiu de deixar constància de les observacions realitzades durant la primera intervenció, així com dels aspectes detectats a partir de l’anàlisi de la situació observada.

La present activitat s’ha portat a terme el dia 07/01/2026 amb l’equip professional del Centre de Formació Miró de Lleida, comptant amb la participació de les membres dels diferents departaments del centre (administració i orientació).

1-Sessió 6: El semàfor de l’equip

2-Objectius

-Detectar les percepcions i preocupacions individuals dels membres de l’equip

-Fomentar la comunicació oberta i segura

-Establir compromisos d’acció

-Generar un espai de confiança i seguretat

3-Descripció de l’activitat

Dinàmica per detectar l’estat d’ànim o percepcions del grup. Cada persona tria un color (verd, groc o vermell) segons com se sent dins de l’equip i n’explica breument el motiu.

Verd: Em sento motivat/da, optimista, connectat/da i satisfet/a amb la dinàmica actual de l’equip.

Groc: Em sento certa confós/a o necessito més claredat.

Vermell: Em sento frustrat/da, desconnectat/da, hi ha problemes importants que m’estan afectant o no estic gens a gust.

A mesura que cada persona tria el seu color, se li demana que l’enganxi a la pissarra sota la columna corresponent i que expliqui breument el motiu d’aquesta elecció. La persona responsable de l’activitat anota al costat de cada color els principals temes o motius clau que han sorgit.

El grup proposa accions concretes per reforçar el verd i reduir el groc i vermell. Es demanarà que cada participant expressi un compromís personal per millorar la seva percepció i un grupal que englobi les propostes acordades.

4-Valoració Objectiva

• Que ha funcionat
  L’ús de colors ha facilitat que totes les persones entenguessin ràpidament com expressar el seu estat d’ànim o percepció. Tothom ha tingut l’oportunitat de parlar i explicar breument el seu punt de vista afavorint la inclusió i l’escolta activa. Enganxar els colors  a la pissarra ha permès obtenir una imatge clara i immediata de l’estat general de l’equip. L’explicació dels motius ha ajudat a detectar temes comuns i a generar empatia entre les membres del grup.
• Dificultats detectades
  Algunes persones que han triat el color vermell els hi ha costat explicar amb profunditat els seus motius per por a conflictes o judicis.
• Aspectes a millorar
  Caldria reforçar la idea d’espai segur perquè tothom se senti còmode expressant-se amb sinceritat. Tanmateix, guiar les intervencions amb preguntes clau per aprofundir en les causes dels colors groc i el vermell. Seria important en sessions posteriors revisar si els compromisos personals i grupals s’han complert.

5-Conceptes psicopedagògics aplicats

Aquesta dinàmica concreta és una forma molt habitual  per avaluar l’estat d’anim i percepcions del grup en educació emocional. En aquesta activitat és treballa l’educació emocional.

Segons  Bisquerra (2003) l’eduació emocional és un procés educatiu, continu i permanent que pretén potenciar el desenvolupament emocional com a complement indispensable del desenvolupament cognitiu, amb la finalitat d’augmentar el benestar personal i social.  Aquesta cita es concreta en el procés de triar color, posar paraules a l’estat d’ànim i acordar compromisos individuals i grupals, ja que l’educació emocional s’entén com un procés de benestar personal i grupal (p.7-8).

D’altra banda, un altre dels autors que es vincula amb l’educació emocional és Daniel Goleman (1995), el qual enten que el coneixement de si mateix i la capacitat de reconèixer un sentiment en el mateix moment en què apareix, constitueix una part molt important de la intel·ligència emocional individual i grupal.

La dinàmica dels colors exemplifica l’essència pràctica de l’educació emocional. A través de la identificació visual i verbal, es fomenta la consiciència emocional com a basa per al benestar personal i grupal, transformant percepcions individuals en accions col·lectives de millora.

6-Bibliografia

Bisquerra Alzina, R. (2003). Educación emocional y competencias básicas para la vida. Revista de Investigación Educativa, 21(1), 7–43. Recuperat de https://congresointeligenciaemocional.com/wp-content/uploads/2018/12/Bisquerra_R_Educacion-emocional-y-competencias-2003.pdf

Goleman, D. (1995). Inteligència emocional. Barcelona: Kairós

La present activitat s’ha portat a terme el dia 02/01/2026 amb l’equip professional del Centre de Formació Miró de Lleida, comptant amb la participació de les membres dels diferents departaments del centre (administració i orientació).

1-Sessió 5: Construïm juntes

2-Objectius

-Desenvolupar habilitats de comunicació interna

-Fomentar la cooperació i el treball en equip

-Millorar l’organització i planificació del flux comunicatiu.

-Promoure la reflexió sobre responsabilitat i aportació individual

3-Descripció de l’activitat

Les participants es reuneixen en grup per dissenyar i construir, de manera col·lectiva, un sistema de comunicació interna que reforci la cooperació, el treball en equip i la fluïdesa informativa dins l’organització. Per començar, es presenta un breu repte: imaginar que el centre ha de millorar la seva comunicació interna per tal d’evitar malentesos, optimitzar processos i garantir que tothom estigui alineat.

A partir d’aquesta premissa, el grup analitza quins canals utilitzen actualment (reunions, correus, aplicacions digitals, etc.) i quines dificultats hi troben. Amb aquesta reflexió inicial, elaboren un primer esbós que podria ser un canal de comunicació ideal: com hauria de funcionar, quins tipus d’informació hauria de gestionar i amb quina freqüència s’hauria d’actualitzar.

Durant la sessió, les participants treballen de manera estructurada per crear un protocol formal on quedin definides les normes bàsiques, els passos a seguir i els criteris de qualitat comunicativa. Per realitzar-ho podran utilitzar l’eina Notebook LM (eina d’Intel·ligència Artificial).

Aquest protocol haurà d’incloure:

• Qui inicia la comunicació i quan.
• Quin canal s’usa per a cada tipus d’informació
• Quins són els temps de resposta esperats
• Com es garanteix que tothom rebi la informació
• Com es resolen dubtes o incidències

Un cop establertes aquestes bases, s’assignaran rols i tasques específiques segons el departament i l’àrea. L’objectiu és que cadascú entengui quin paper té dins del flux comunicatiu i quina és la seva contribució a la cohesió grupal.

Finalment, es posa en comú el canal creat i s’acorda un compromís de manteniment i revisió.

4-Valoració Objectiva

• Que ha funcionat?
  El treball col·lectiu en grup ha fomentat la cohesió i la confiança, millorant la comunicació fluida i reduint conflictes interns gràcies a dinàmiques com l’anàlisi de canals actuals i l’esbós d’un canal ideal. L’ús de NotebookLM ha facilitat l’elaboració estructurada del protocol, generant resums i idees clau per definir normes, rols i tasques de manera eficient. La fase final de posar en comú i acordar el manteniment ha reforçat l’alineació i el compromís de tot l’equip
• Dificultats detectades
  S’han identificat problemes com la manca de claredat en missatges, sobrecàrrega de canals (correus, reunions) i jerarquies rígides que impedeixen el flux bidireccional d’informació. Altres barreres inclouen interrupcions, temps limitat per respondre i absència d’eines adequades per garantir que tothom rebi i entengui la informació. A més, la resolució de dubtes pot ser lenta sense protocols definits prèviament. Tanmateix, ens troben en una época de sobrecàrrega de feina que ha comportat realitzar l’activitats abans del temps previst i un canvi en el calendari inicial.
  
• Aspectes a millorar
  Definir canals específics per tipus d’informació, amb temps de resposta clars i rols assignats, per evitar malentesos i optimitzar processos. Promoure l’escolta activa, feedback constant i reunions periòdiques per trencar barreres i fomentar l’empatia. Implementar revisions regulars del protocol i eines digitals adaptades, com plataformes integrades, per mantenir la cohesió a llarg termini.

Enllaç NotebookLM: https://notebooklm.google.com/notebook/feec0fbc-c2a9-40c2-94a9-d63b368ceccc?pli=1

5-Conceptes psicopedagògics aplicats

Per fonamentar teòricament l’activitat proposada, es poden utilitzar diversos referents clau sobre l’aprenentatge col·laboratiu i cooperatiu.

Vaillant i Manso (2020) assenyalen que l’aprenentatge col·laboratiu transforma les interaccions i converteix els professionals en co-responsables de la construcció de significats i desicions compartides. Aquesta idea encaixa amb el disseny d’un protocol de comunicació intern, on les professionals assumeixen la responsabilitat de manera conjunta, així com la pressa de decisions.

D’altra banda, en aquesta activitat és molt important el treball en equip. La transformació educativa exigeix treballar en xarxa, creant estructures de treball en entorns professionals, els quals suposen un espai idoni per a l’intercanvi de coneixement i noves pràctiques (Menéndez, 2025). El disseny conjunt d’un protocol de comunicació posa en èmfasi la creació d’un espai i entorn de confiança i intercanvi.

6-Bibliografia

Departament d’Educació. (s.f.). Aprenentatge col·laboratiu: Orientacions per a la formació docent i el treball a l’aula. Portal Educatiu del Departament d’Educació. https://portaleducatiu.ad/recursos/aprenentatge-collaboratiu-orientacions-formacio-docent-treball

Menéndez, P. (2025, 24 de març). Educar per a la vida: Innovació educativa i lideratge col·laboratiu. Impuls Educació.

La present activitat s’ha portat a terme el dia 29/12/2025 amb l’equip professional del Centre de Formació Miró de Lleida, comptant amb la participació de les membres dels diferents departaments del centre (administració i orientació).

1-Sessió 4: El trencaclosques: misteri a resoldre

2-Objectius

-Millorar la comunicació verbal i no verbal

-Fomentar l’escolta activa i la comprensió mútua

-Desenvolupar competències de treball en equip

-Estimular la capacitat d’anàlisi i síntesi

3-Descripció de l’activitat

A l’inici, la persona dinamitzadora explicarà la dinàmica mitjançant un Power Point explicatiu:

https://www.canva.com/design/DAG9eToivAA/loK1r8LjEohfzSSJdZXWSQ/view?utm_content=DAG9eToivAA&utm_campaign=designshare&utm_medium=link2&utm_source=uniquelinks&utlId=ha01f70e716

Les participants es divideixen en petits grups i reben fragments d’informació o pistes o peces que formen part d’una història a resoldre. Cada persona només pot veure la seva pròpia peça i no pot ensenyar-la visualment als altres.

A partir d’aquí, les participants han de reconstruir el conjunt complet únicament mitjançant la comunicació oral: han d’explicar de manera precisa que conté la seva pista, utilitzant paraules clau, instruccions concretes i una descripció clara que ajudi el grup a comprendre com encaixa el conjunt.

És probable que apareguin moments de confusió o contradiccions, que serviran per posar a prova la capacitat de revisar i reajustar la informació de manera col·lectiva. A mesura que es van compartint les peces, el grup construeix col·lectivament una imatge més completa del repte. Quan creuen tenir el conjunt reconstruït, exposen la seva proposta global. Finalment, es revisa:

• Quines estratègies de comunicació han estat efectives
• Com s’ha gestionat la informació
• Quins rols han assumit espontàniament els membres de l’equip
• Com aquestes dinàmiques de treball poden traslladar-se a situacions reals del centre.

La finalitat de la dinàmica és evidenciar la importància de la comunicació clara, la cooperació i la confiança per transformar informació fragmentada en un resultant coherent i compartit.

4.Valoració objectiva

• Què ha funcionat? 

-L’explicació mitjançant el Power Point ha servit com a punt de partida inicial i per a l’enteniment de la dinàmica.

-La comunicació oral ha permès que el grup pogués reconstruir la història sense veure les peces fomentant habilitats de descripció clara i sintètica, tot i que hi hagut dificultats.

-Ha quedat evidenciada la importància de la cooperació i la confiança entre les participants.

-S’ha fomentat un espai de cohesió i diversió, ja que l’activitat ha estat entretinguda.

• Dificultats detectades:

-Algunes explicacions provocaven malentesos, ha estat difícil conciliar informació que semblava contradictòria sense veure-la.

-Dificultat per explicar detalls complexos, alguns fragments eren difícils de descriure, el que ha requerit més temps.

• Aspectes a millorar:

-Assignar rols: portaveu, anotador, coordinador, amb la finalitat d’haver un fil conductor i una organització.

-Cada vegada que s’incorpora una nova pista que el grup recapaciti i validi el que ja ha entès.

-Reflexionar sobre estratègies de comunicació al final per traslladar-les a situacions reals del centre.

5.Conceptes psicopedagògics aplicats

Mitjançant la dinàmica les participants treballen la resolució de problemes i el pensament crític, ja que s’exercita la síntesi d’informació fragmentada per generar un resultat coherent, tanmateix, és pràctica la tolerància a la incertesa i la capacitat de revisar i ajustar conclusions.

Richard Paul i Linda Elder (2003), defineixen el pensament crític com un procés d’auto-regulació orientat a formular problemes, analitzar informació, arribar a conclusions provisòries i revisar-les segons nova evidència. Paul i Elder (2003) remarquen que el pensament crític implica “pensar amb ment oberta” i estar disposat a revisar l’anàlisi i l’estratègia de resolució quan apareix nova informació, cosa que connecta directament amb la tolerància a la incertesa i l’ajust de conclusions.

D’altra banda, es treballa la gestió de la informació i l’organització, fomentant estratègies d’organització mental i planificació i estructuració de l’argumentació. Tot això, forma un conjunt d’aprenentatges experiencials on les participants aprenen a partir de la pràctica i l’experiència directa.

6.Bibliografia

Paul, R., & Elder, L. (2003). Una mini-guía para el pensamiento crítico: Conceptos y herramientas [PDF]. Fundación para el Pensamiento Crítico. Recuperado de

A principis de novembre vaig iniciar la primera fase de la meva intervenció, corresponent a la detecció de la necessitat. En aquesta fase es va dur a terme l’observació inicial, la identificació de la necessitat i la recollida d’informació per part de la psicopedagoga, mitjançant la primera activitat anomenada diari d’observació estructurat.

A partir de mitjans de novembre i durant els primers dies de desembre he desenvolupat la segona fase de la intervenció, corresponent al disseny del projecte. En aquesta fase s’han definit les activitats proposades i els objectius que es volen assolir, així com els criteris d’avaluació que s’aplicaran tant a cada activitat com a l’avaluació final del projecte. Aquesta fase és un treball  individualitzat per part de la psicopedagoga.

Un cop finalitzada aquesta fase a mitjans de desembre, s’ha iniciat la tercera fase, centrada en la implementació de les activitats. El projecte consta de cinc activitats; tanmateix, durant el mes de desembre només s’ha dut a terme una sessió de brainstorming amb els professionals, amb l’objectiu de recollir informació, idees i diferents punts de vista sobre la reorganització necessària. Paral·lelament, la psicopedagoga ha elaborat el protocol i el diagrama de flux.

Així doncs, durant la tornada de les vacances de Nadal es posarà en pràctica el diagrama de flux i el protocol per part de l’equip docent —corresponent a una altra de les activitats del projecte— i, finalment, es durà a terme una sessió de role playing amb els professionals, en la qual es posarà en pràctica el protocol mitjançant casos simulats.

A continuació, us presento el diagrama de flux que s’hauria d’elaborar un cop creat el protocol. Però en el meu cas, com que no desenvolupo el protocol complet, he elaborat un petit exemple visual per il·lustrar la idea general de com hauria de ser aquesta organització.