Durant les pràctiques del Màster de Psicopedagogia al Centre de Formació Miró de Lleida he desenvolupat el projecte “Teixint Connexions”, orientat a millorar la comunicació interna i el treball col·laboratiu entre els departaments d’Administració i Orientació.

El projecte ha partit d’una diagnosi inicial que va permetre detectar les dificultats comunicatives, confusió puntual de rols i la necessitat de reforçar la coordinació i el sentiment de pertinença. A partir d’aquí s’han dut a terme diverses 6 sessions dinàmiques i participatives, pensades per afavorir l’escolta activa, la comunicació assertiva i la cohesió de grup.

La sessió de tancament, es va realitzar el dia 12/01/2026 on es va plantejar un grup de discussió, un espai de síntesi i reflexió compartida. Cal destacar que, per motius organitzatius i de calendari del centre, no es va poder dur a terme l’última activitat vivencial proposada inicialment. Davant aquesta situació, es va optar per reforçar el grup de discussió.

En primer lloc, es va fer un repàs del treball realitzat i dels aprenentatges assolits. Tot seguit, es va dur a terme el grup de discussió, on les participants, van compartir la seva experiència, destacant una millora en la comunicació, una major consciència dels rols i una sensació més gran de cohesió i confiança, per tant, es pot confirmar que els objectius generals i específics han estat assolits de forma satisfactòria.

“el grup de discussió com a tècnica de recerca consisteix a reunir un grup entre sis i deu persones i suscitar entre elles una conversa sobre el tema objecte de la recerca, la qual ha d’estar dirigida per l’autor de l’estudi, alhora que es prenen notes per a no deixar escapar cap detall rellevant per al desenvolupament del treball.” (Ibáñez, 1979)

Durant el desenvolupament del projecte també ha estat necessari reajustar el calendari i les dates de les activitats, adaptant-les a les necessitats reals del centre i a la disponibilitat de les participants. Aquest fet ha posat en relleu la importància de la flexibilitat i l’adaptació en els projectes d’intervenció psicopedagògica.

Les conclusions principals apunten que les metodologies participatives tenen un impacte positiu tant en el clima laboral com en el benestar psicoprofessional, i que és important donar continuïtat a aquests espais de diàleg i coordinació del centre.

A nivell personal, aquesta experiència de pràctiques ha estat molt enriquidora i m’ha permès exercir el rol del/la psicopedagog/A com a facilitardor/a de processos, confirmant la importància de la comunicació i el treball en equip com a pilars fonamentals de les organitzacions educatives. Tanmateix, l’experiència no només m’ha permès desenvolupar el meu projecte sinó que he pogut i encara continuo donant suport al departament de RRHH.

Continur teixint connexions és clau per construir equips més cohesionats, eficients i saludables

Referències Bibliogràfiques

Ibáñez, J. (1979). Más allá de la sociología. El grupo de discusión: técnica y crítica. Madrid: Siglo XXI.

La present activitat s’ha portat a terme el dia 07/01/2026 amb l’equip professional del Centre de Formació Miró de Lleida, comptant amb la participació de les membres dels diferents departaments del centre (administració i orientació).

1-Sessió 6: El semàfor de l’equip

2-Objectius

-Detectar les percepcions i preocupacions individuals dels membres de l’equip

-Fomentar la comunicació oberta i segura

-Establir compromisos d’acció

-Generar un espai de confiança i seguretat

3-Descripció de l’activitat

Dinàmica per detectar l’estat d’ànim o percepcions del grup. Cada persona tria un color (verd, groc o vermell) segons com se sent dins de l’equip i n’explica breument el motiu.

Verd: Em sento motivat/da, optimista, connectat/da i satisfet/a amb la dinàmica actual de l’equip.

Groc: Em sento certa confós/a o necessito més claredat.

Vermell: Em sento frustrat/da, desconnectat/da, hi ha problemes importants que m’estan afectant o no estic gens a gust.

A mesura que cada persona tria el seu color, se li demana que l’enganxi a la pissarra sota la columna corresponent i que expliqui breument el motiu d’aquesta elecció. La persona responsable de l’activitat anota al costat de cada color els principals temes o motius clau que han sorgit.

El grup proposa accions concretes per reforçar el verd i reduir el groc i vermell. Es demanarà que cada participant expressi un compromís personal per millorar la seva percepció i un grupal que englobi les propostes acordades.

4-Valoració Objectiva

• Que ha funcionat
  L’ús de colors ha facilitat que totes les persones entenguessin ràpidament com expressar el seu estat d’ànim o percepció. Tothom ha tingut l’oportunitat de parlar i explicar breument el seu punt de vista afavorint la inclusió i l’escolta activa. Enganxar els colors  a la pissarra ha permès obtenir una imatge clara i immediata de l’estat general de l’equip. L’explicació dels motius ha ajudat a detectar temes comuns i a generar empatia entre les membres del grup.
• Dificultats detectades
  Algunes persones que han triat el color vermell els hi ha costat explicar amb profunditat els seus motius per por a conflictes o judicis.
• Aspectes a millorar
  Caldria reforçar la idea d’espai segur perquè tothom se senti còmode expressant-se amb sinceritat. Tanmateix, guiar les intervencions amb preguntes clau per aprofundir en les causes dels colors groc i el vermell. Seria important en sessions posteriors revisar si els compromisos personals i grupals s’han complert.

5-Conceptes psicopedagògics aplicats

Aquesta dinàmica concreta és una forma molt habitual  per avaluar l’estat d’anim i percepcions del grup en educació emocional. En aquesta activitat és treballa l’educació emocional.

Segons  Bisquerra (2003) l’eduació emocional és un procés educatiu, continu i permanent que pretén potenciar el desenvolupament emocional com a complement indispensable del desenvolupament cognitiu, amb la finalitat d’augmentar el benestar personal i social.  Aquesta cita es concreta en el procés de triar color, posar paraules a l’estat d’ànim i acordar compromisos individuals i grupals, ja que l’educació emocional s’entén com un procés de benestar personal i grupal (p.7-8).

D’altra banda, un altre dels autors que es vincula amb l’educació emocional és Daniel Goleman (1995), el qual enten que el coneixement de si mateix i la capacitat de reconèixer un sentiment en el mateix moment en què apareix, constitueix una part molt important de la intel·ligència emocional individual i grupal.

La dinàmica dels colors exemplifica l’essència pràctica de l’educació emocional. A través de la identificació visual i verbal, es fomenta la consiciència emocional com a basa per al benestar personal i grupal, transformant percepcions individuals en accions col·lectives de millora.

6-Bibliografia

Bisquerra Alzina, R. (2003). Educación emocional y competencias básicas para la vida. Revista de Investigación Educativa, 21(1), 7–43. Recuperat de https://congresointeligenciaemocional.com/wp-content/uploads/2018/12/Bisquerra_R_Educacion-emocional-y-competencias-2003.pdf

Goleman, D. (1995). Inteligència emocional. Barcelona: Kairós

La present activitat s’ha portat a terme el dia 02/01/2026 amb l’equip professional del Centre de Formació Miró de Lleida, comptant amb la participació de les membres dels diferents departaments del centre (administració i orientació).

1-Sessió 5: Construïm juntes

2-Objectius

-Desenvolupar habilitats de comunicació interna

-Fomentar la cooperació i el treball en equip

-Millorar l’organització i planificació del flux comunicatiu.

-Promoure la reflexió sobre responsabilitat i aportació individual

3-Descripció de l’activitat

Les participants es reuneixen en grup per dissenyar i construir, de manera col·lectiva, un sistema de comunicació interna que reforci la cooperació, el treball en equip i la fluïdesa informativa dins l’organització. Per començar, es presenta un breu repte: imaginar que el centre ha de millorar la seva comunicació interna per tal d’evitar malentesos, optimitzar processos i garantir que tothom estigui alineat.

A partir d’aquesta premissa, el grup analitza quins canals utilitzen actualment (reunions, correus, aplicacions digitals, etc.) i quines dificultats hi troben. Amb aquesta reflexió inicial, elaboren un primer esbós que podria ser un canal de comunicació ideal: com hauria de funcionar, quins tipus d’informació hauria de gestionar i amb quina freqüència s’hauria d’actualitzar.

Durant la sessió, les participants treballen de manera estructurada per crear un protocol formal on quedin definides les normes bàsiques, els passos a seguir i els criteris de qualitat comunicativa. Per realitzar-ho podran utilitzar l’eina Notebook LM (eina d’Intel·ligència Artificial).

Aquest protocol haurà d’incloure:

• Qui inicia la comunicació i quan.
• Quin canal s’usa per a cada tipus d’informació
• Quins són els temps de resposta esperats
• Com es garanteix que tothom rebi la informació
• Com es resolen dubtes o incidències

Un cop establertes aquestes bases, s’assignaran rols i tasques específiques segons el departament i l’àrea. L’objectiu és que cadascú entengui quin paper té dins del flux comunicatiu i quina és la seva contribució a la cohesió grupal.

Finalment, es posa en comú el canal creat i s’acorda un compromís de manteniment i revisió.

4-Valoració Objectiva

• Que ha funcionat?
  El treball col·lectiu en grup ha fomentat la cohesió i la confiança, millorant la comunicació fluida i reduint conflictes interns gràcies a dinàmiques com l’anàlisi de canals actuals i l’esbós d’un canal ideal. L’ús de NotebookLM ha facilitat l’elaboració estructurada del protocol, generant resums i idees clau per definir normes, rols i tasques de manera eficient. La fase final de posar en comú i acordar el manteniment ha reforçat l’alineació i el compromís de tot l’equip
• Dificultats detectades
  S’han identificat problemes com la manca de claredat en missatges, sobrecàrrega de canals (correus, reunions) i jerarquies rígides que impedeixen el flux bidireccional d’informació. Altres barreres inclouen interrupcions, temps limitat per respondre i absència d’eines adequades per garantir que tothom rebi i entengui la informació. A més, la resolució de dubtes pot ser lenta sense protocols definits prèviament. Tanmateix, ens troben en una época de sobrecàrrega de feina que ha comportat realitzar l’activitats abans del temps previst i un canvi en el calendari inicial.
  
• Aspectes a millorar
  Definir canals específics per tipus d’informació, amb temps de resposta clars i rols assignats, per evitar malentesos i optimitzar processos. Promoure l’escolta activa, feedback constant i reunions periòdiques per trencar barreres i fomentar l’empatia. Implementar revisions regulars del protocol i eines digitals adaptades, com plataformes integrades, per mantenir la cohesió a llarg termini.

Enllaç NotebookLM: https://notebooklm.google.com/notebook/feec0fbc-c2a9-40c2-94a9-d63b368ceccc?pli=1

5-Conceptes psicopedagògics aplicats

Per fonamentar teòricament l’activitat proposada, es poden utilitzar diversos referents clau sobre l’aprenentatge col·laboratiu i cooperatiu.

Vaillant i Manso (2020) assenyalen que l’aprenentatge col·laboratiu transforma les interaccions i converteix els professionals en co-responsables de la construcció de significats i desicions compartides. Aquesta idea encaixa amb el disseny d’un protocol de comunicació intern, on les professionals assumeixen la responsabilitat de manera conjunta, així com la pressa de decisions.

D’altra banda, en aquesta activitat és molt important el treball en equip. La transformació educativa exigeix treballar en xarxa, creant estructures de treball en entorns professionals, els quals suposen un espai idoni per a l’intercanvi de coneixement i noves pràctiques (Menéndez, 2025). El disseny conjunt d’un protocol de comunicació posa en èmfasi la creació d’un espai i entorn de confiança i intercanvi.

6-Bibliografia

Departament d’Educació. (s.f.). Aprenentatge col·laboratiu: Orientacions per a la formació docent i el treball a l’aula. Portal Educatiu del Departament d’Educació. https://portaleducatiu.ad/recursos/aprenentatge-collaboratiu-orientacions-formacio-docent-treball

Menéndez, P. (2025, 24 de març). Educar per a la vida: Innovació educativa i lideratge col·laboratiu. Impuls Educació.

La present activitat s’ha portat a terme el dia 29/12/2025 amb l’equip professional del Centre de Formació Miró de Lleida, comptant amb la participació de les membres dels diferents departaments del centre (administració i orientació).

1-Sessió 4: El trencaclosques: misteri a resoldre

2-Objectius

-Millorar la comunicació verbal i no verbal

-Fomentar l’escolta activa i la comprensió mútua

-Desenvolupar competències de treball en equip

-Estimular la capacitat d’anàlisi i síntesi

3-Descripció de l’activitat

A l’inici, la persona dinamitzadora explicarà la dinàmica mitjançant un Power Point explicatiu:

https://www.canva.com/design/DAG9eToivAA/loK1r8LjEohfzSSJdZXWSQ/view?utm_content=DAG9eToivAA&utm_campaign=designshare&utm_medium=link2&utm_source=uniquelinks&utlId=ha01f70e716

Les participants es divideixen en petits grups i reben fragments d’informació o pistes o peces que formen part d’una història a resoldre. Cada persona només pot veure la seva pròpia peça i no pot ensenyar-la visualment als altres.

A partir d’aquí, les participants han de reconstruir el conjunt complet únicament mitjançant la comunicació oral: han d’explicar de manera precisa que conté la seva pista, utilitzant paraules clau, instruccions concretes i una descripció clara que ajudi el grup a comprendre com encaixa el conjunt.

És probable que apareguin moments de confusió o contradiccions, que serviran per posar a prova la capacitat de revisar i reajustar la informació de manera col·lectiva. A mesura que es van compartint les peces, el grup construeix col·lectivament una imatge més completa del repte. Quan creuen tenir el conjunt reconstruït, exposen la seva proposta global. Finalment, es revisa:

• Quines estratègies de comunicació han estat efectives
• Com s’ha gestionat la informació
• Quins rols han assumit espontàniament els membres de l’equip
• Com aquestes dinàmiques de treball poden traslladar-se a situacions reals del centre.

La finalitat de la dinàmica és evidenciar la importància de la comunicació clara, la cooperació i la confiança per transformar informació fragmentada en un resultant coherent i compartit.

4.Valoració objectiva

• Què ha funcionat? 

-L’explicació mitjançant el Power Point ha servit com a punt de partida inicial i per a l’enteniment de la dinàmica.

-La comunicació oral ha permès que el grup pogués reconstruir la història sense veure les peces fomentant habilitats de descripció clara i sintètica, tot i que hi hagut dificultats.

-Ha quedat evidenciada la importància de la cooperació i la confiança entre les participants.

-S’ha fomentat un espai de cohesió i diversió, ja que l’activitat ha estat entretinguda.

• Dificultats detectades:

-Algunes explicacions provocaven malentesos, ha estat difícil conciliar informació que semblava contradictòria sense veure-la.

-Dificultat per explicar detalls complexos, alguns fragments eren difícils de descriure, el que ha requerit més temps.

• Aspectes a millorar:

-Assignar rols: portaveu, anotador, coordinador, amb la finalitat d’haver un fil conductor i una organització.

-Cada vegada que s’incorpora una nova pista que el grup recapaciti i validi el que ja ha entès.

-Reflexionar sobre estratègies de comunicació al final per traslladar-les a situacions reals del centre.

5.Conceptes psicopedagògics aplicats

Mitjançant la dinàmica les participants treballen la resolució de problemes i el pensament crític, ja que s’exercita la síntesi d’informació fragmentada per generar un resultat coherent, tanmateix, és pràctica la tolerància a la incertesa i la capacitat de revisar i ajustar conclusions.

Richard Paul i Linda Elder (2003), defineixen el pensament crític com un procés d’auto-regulació orientat a formular problemes, analitzar informació, arribar a conclusions provisòries i revisar-les segons nova evidència. Paul i Elder (2003) remarquen que el pensament crític implica “pensar amb ment oberta” i estar disposat a revisar l’anàlisi i l’estratègia de resolució quan apareix nova informació, cosa que connecta directament amb la tolerància a la incertesa i l’ajust de conclusions.

D’altra banda, es treballa la gestió de la informació i l’organització, fomentant estratègies d’organització mental i planificació i estructuració de l’argumentació. Tot això, forma un conjunt d’aprenentatges experiencials on les participants aprenen a partir de la pràctica i l’experiència directa.

6.Bibliografia

Paul, R., & Elder, L. (2003). Una mini-guía para el pensamiento crítico: Conceptos y herramientas [PDF]. Fundación para el Pensamiento Crítico. Recuperado de

La present activitat s’ha portat a terme el dia 22/12/2025 amb l’equip professional del Centre de Formació Miró de Lleida, comptant amb la participació de les membres dels diferents departaments del centre (administració i orientació).

1-Sessió 3: Històries compartides

2-Objectius

-Millorar la comunicació oral i l’expressió personal

-Fomentar la creativitat i la flexibilitat narrativa

-Desenvolupar competències de treball en equip

-Reflexionar sobre el valor de la col·laboració i la comunicació positiva

3-Descripció de l’activitat

En petits grups, cada participant explica una anècdota o experiència relacionada amb la seva feina (1-2 minuts). La persona següent continua el relat afegint un element o gir inesperat, però mantenint la coherència de la història.Quan totes les participants han contribuït, el grup reflexiona sobre com es poden aplicar les tècniques utilitzades per millorar la comunicació i el treball en equip.Finalment, cada participant comparteix amb la resta una paraula o frase clau que resumeixi el missatge positiu de la història conjunta. La persona dinamitzadora anota a la pissarra la reflexió final positiva del grup.

4.Valoració objectiva 

• Què ha funcionat? La participació activa de totes les participants, ja que el format breu afavoreix que tothom pugui intervenir. Altrament, la construcció col·lectiva del relat ha fomentat l’escolta activa i l’atenció al que deien les altres participants. L’element inesperat ha estimulat la creativitat i el pensament flexible. Tanmateix, la reflexió final i la paraula clau han ajudat a sintetitzar un missatge positiu compartir, reforçant la cohesió de grup. Finalment, el meu rol ha facilitat l’ordre i el clima de confiança.
• Dificultats detectades: La gestió del temps, ja que l’activitat ha durat menys del que esperava. A l’inici de la dinàmica algunes participants els hi ha costat improvisar o afegir girs inesperats.
• Aspectes a millorar:Oferir un petit exemple inicial.Adaptar el nivell de complexitat de l’activitat segons el grup.

5.Conceptes psicopedagògics aplicats

L’activitat es fomenta en el constructivisme social (Vygotsky, 1979), ja que el coneixement es construeix de manera col·lectiva a través de la interacció, el diàleg i la cooperació entre les participants. El relat compartit permet donar significat a les experiències individuals mitjançant la mediació del grup, afavorint l’aprenentatge significatiu.

D’altra banda, la dinàmica promou el desenvolupament de competències comunicatives com l’escolta activa, l’expressió oral, i l’adaptació del discurs. Alhora, potencia competències socioemocionals (Bisquerra, 2011) com l’empatia, la regulació emocional i la confiança, essencials per a la pràctica psicopedagògica.

6.Bibliografia

• Vygotsky, L. S. (1979). El desarrollo de los procesos psicológicos superiores. Barcelona: Crítica.

• Evolving Education. (2025, 10 noviembre). Constructivismo social. Recuperat el 22 de desembre de 2025, de https://evolvingeducation.org/es/constructivismo-social
• Bisquerra, R. (Coord.). (2011). Educación emocional. Propuestas para educadores y familias. Bilbao: Desclée de Brouwer.

La present activitat s’ha portat a terme el dia 15/12/2025 amb l’equip professional del Centre de Formació Miró de Lleida, comptant amb la participació de les membres dels diferents departaments del centre (administració i orientació).

1.Sessió 2: Els valors que ens fan créixer

2.Objectius

-Identificar i posar en comú els valors essencials que han de guiar el funcionament del centre

-Potenciar la comunicació interna a través del debat col·lectiu i la presa de decisions conjunta

-Fomentar el sentiment de pertinença al centre i el compromís amb els valors institucionals

-Desenvolupar la creativitat i la capacitat d’expressar conceptes abstractes mitjançant representacions visuals

3.Descripció de l’activitat

La sessió s’organitza en petits grups formats pels membres dels dos departaments. Cada  equip rep el repte de representar visualment els valors que consideren imprescindibles per al bon funcionament del Centre de Formació Miró. Poden utilitzar imatges, paraules clau, dibuixos, símbols, entre d’altres. Abans de crear la representació, els equips disposen d’uns minuts per debatre, consensuar quins valors consideren prioritaris i decidir com els volen visualitzar (comunicació, respecte..)

Un cop completada la representació, cada equip la presenta a la resta explicant:

• Per què han escollit aquells valors
• Com s’han organitzat per decidir-los
• Quina relació tenen amb la comunicació i el treball en equip entre departaments

Aquesta activitat permet generar debat, reforçar la cohesió interna i establir un compromís compartit sobre els valors que guiaran les accions i interaccions amb el centre.

4.Valoració objectiva

Què ha funcionat? L’activitat ha afavorit la participació activa de totes les membres del grup, així com la seva interacció. El treball en petit grup ha facilitat el debat i el consens, i l’ús d’elements visuals ha permès expressar idees de manera creativa i accessible. Tanmateix, la dinàmica l’han decidit realitzar conjunta.

Indicadors que ho mostren:

• Alta implicació de les participants durant la dinàmica i la creació de les representacions.
• Coincidència de valors clau entre els diferents departaments.
• Qualitat de les exposicions, amb arguments clars sobre l’elecció dels valors.
• Participació equitativa

Dificultats detectades: A l’inici han tingut dificultats per arribar al consens inicial, especialment en la priorització dels valors. També s’ha detectat una gestió ajustada del temps, que en alguns casos ha limitat la profunditat del debat o la creació visual.

Aspectes a millorar: Per a futures sessions, seria convenient definir millor el temps de cada fase de l’activitat i proporcionar exemples previs de representacions visuals que inspiri a la resta de l’equip. També es podria incloure una breu dinàmica inicial per facilitar el consens i assegurar la participació encara més equilibrada entre totes les membres de l’equip.

5.Conceptes psicopedagògics aplicats

L’activitat desenvolupada amb l’equip professional del Centre de Formació Miró de Lleida es fonamenta en els principis de l’aprenentatge cooperatiu, ja que el treball en equip promou la interdependència positiva, la responsabilitat individual i col·lectiva i la interacció cara a cara. Aquest plantejament s’alinea amb els plantejaments de Slavin (1995) els quals posen en èmfasi que l’aprenentatge cooperatiu millora el rendiment com les relacions interpersonals.

Alhora, l’activitat incorpora processos de metacognició, ja que els participants reflexionen de manera conscient sobre com s’han organitzat, com han pres decisions i quines estratègies han utilitzat per arribar al consens. Ens explica a la resta del grup per què han escollit uns valors determinats i com s’han posat d’acord, els equips analitzen el seu propi procés de pensament i funcionament col·lectiu.

D’aquesta manera, la combinació d’aprenentatge cooperatiu i metacognició permet no només identifica valors compartits, sinó també millorar la consciència sobre com es treballa en equip i com es pot optimitzar la comunicació i la col·laboració entre departaments.

6.Bibliografia

El aprendizaje cooperativo: qué es, ejemplos, técnicas y… (2025, 6 de noviembre). AFOE. Recuperado el 16 de diciembre de 2025, de https://www.afoe.org/aprendizaje-cooperativo/

Cedec (s. f.). La metacognición en el diseño de situaciones de aprendizaje. Cedec. https://cedec.intef.es/la-metacognicion-en-el-diseno-de-situaciones-de-aprendizaje/

En el marc del projecte orientat a millorar la comunicació interna i reforçar el treball en equip entre el departament d’Administració i Orientació del Centre de Formació Miró de Lleida, he portat a terme una primera sessió participativa que ha servit per establir les bases del procés de canvi col·lectiu. La sessió s’ha realitzat el dia 02/12/2025.

2-Objectius

-Fomentar la comunicació i el treball en equip mitjançant la generació d’idees relacionades amb la temàtica

-Identificar els punts forts i les àrees de millora per orientar el procés de desenvolupament

-Promoure la participació equitativa entre totes les participants

– Afavorir la comunicació fluida i l’escolta activa dins del grup

3.Descripció de l’activitat

La trobada s’ha iniciat amb una presentació general de les activitats que es desenvoluparan al llarg del projecte. Aquest primer contacte ha permès contextualitzar els objectius, crear un clima de confiança i situar totes les participants en un mateix punt de partida. Tot seguit, s’han compartit els resultats del qüestionar diagnòstic, destacant-ne els punts forts i els aspectes de millora. Cada participant ha disposat d’uns minuts per fer una reflexió personal sobre com percep la comunicació amb les seves companyes, posant focus en experiències, necessitats i expectatives.

Un cop establerta aquesta mirada conjunta, el grup s’ha col·locat en cercle per iniciar la dinàmica Cafè d’Idees, una activitat basada en la metodologia del brainstorming. 

En aquest cas, amb la dinàmica Cafè d’Idees, cada persona ha escrit durant uns minuts tres idees relacionades amb la millora de la comunicació interdepartamental i la col·laboració quotidiana. Un cop finalitzat aquest primer pas, les fulles s’han donat a una companya que pot ampliar les idees, matisar-les o incorporar-hi propostes noves.

El resultat final ha estat el recull d’idees compartides, aquesta primera trobada no només ha permès detectar necessitats i oportunitats, sinó que ha començat a teixir un clima de cooperació que serà clau per avançar cap a una comunicació interna més fluida i efectiva.

4-Valoració objectiva

• Que ha funcionat

La presentació inicial ha ajudat a clarificar els objectius del projecte i a situar totes les participants en un marc comú, el fet de compartir els resultats del qüestionari ha afavorit una presa de consciència col·lectiva sobre la comunicació interna. Tanmateix, l’espai de reflexió individual ha permès que cada participant connectés amb la seva experiència personal i generés propostes col·lectives. El treball ha contribuït a crear un clima de confiança, proximitat i cooperació, d’aquesta forma s’han generat idees útils i compartides.

• Dificultats detectades

El temps limitat per a la reflexió individual pot haver dificultat aprofundir en algunes idees. Diferents percepcions sobre la comunicació interna han posat de manifest desigualtats en les experiències entre departaments, tanmateix, algunes idees han quedat formulades de manera general, sense concretar accions immediates.

• Aspectes a millorar

S’hauria de dedicar més temps a la posada en comú i aprofundir en les idees generades, per prioritzar-les i fer-les més operatives. En aquest tipus d’activitats, s’han d’incorporar dinàmiques de seguiment que permetin transformar les idees en accions concretes.

5-Conceptes psicopedagògics aplicats

El braistorming és una tècnica creativa que busca generar el màxim nombre d’idees possibles en un temps reduït, sense jutjar-les ni avaluar-les durant el procés. El seu objectiu és fomentar la creativitat col·lectiva, incentivar la participació igualitària i generar una comunicació positiva i cohesió de grup.

Segons Osborn, A.F (1953), quatre regles fonamentals del brainstorming són: generar el major nombre possible d’idees, no criticar-les durant la sessió, permetre pensaments extravagants i combinar i millorar les aportacions dels altres.

Aplicar aquestes regles és clau per potenciar la cohesió de grup i transformar les sessions individuals en sinergies de grup.

6-Referències Bibliogràfiques

Campus Empresa. (s.f.). Brainstorming: Generació d’idees. Campus Empresa — Soft Skills. Recuperat de https://campusempresa.cat/cursos/pensament-innovador-soft-skills/02-01-brainstorming-generacion-ideas

Osborn, A. F. (1953). Imaginació aplicada: Principis i procediments per a la resolució creativa de problemes. Charles Scribner’s Sons.

Al Centre de Formació Miró de Lleida iniciaré un procés d’intervenció per enfortir dos aspectes essencials de la nostra tasca diària: la comunicació interna i el treball en equip del conjunt de professionals que formem part del centre. Aquesta actuació es presenta mitjançant una infografia creada especialment per donar visibilitat al procés.

La intervenció es durà a terme al llarg dels mesos de desembre, gener i febrer, seguint un calendari estructurat que permetrà observar l’evolució i aplicar ajustos quan sigui necessari. Durant aquest període, les professionals participaran en diverses activitats col·laboratives i espais de reflexió.

Pel que fa a l’avaluació. es  planificarà en tres moments:

-Avaluació Inicial:

• DAFO, per identificar fortaleses, debilitats, oportunitats i amenaces de l’equip en relació amb la comunicació i el treball cooperatiu.
• Qüestionari Inicial, per conèixer la percepció individual del punt de partida

-Avaluació Contínua:

• Taula de valoració d’activitats, on es recollirà la qualitat, participació i utilitat de cada acció realitzada
• Llista d’assistència, per garantir la implicació dels diferents membres del grup i on s’anotaran les observacions generals de cada sessió

-Avaluació Final

• Taula de valoració dels objectius inicials i finals, comparant la situació de partida amb els resultats assolits
• Qüestionari Final, que permetrà mesurar el grau de satisfacció i els aprenentatges adquirits

Amb aquesta intervenció al Centre de Formació Miró de Lleida, no només millorarà el funcionament intern, sinó que també tindrà un impacte positiu en la qualitat de l’atenció i formació que oferim.

Mònica.

Durant el meu període de pràctiques al Departament de Recursos Humans del centre de Formació Miró de Lleida, hem detectat diverses necessitats relacionades amb la comunicació interna i cohesió del personal del centre. Aquestes necessitats s’han identificat mitjançant l’anàlisi DAFO publicat en l’entrada anterior i les converses informals, que han posat de manifest la importància de millorar la fluïdesa comunicativa i el treball en equip per tal  d’enfortir el sentiment de grup entre els professionals.

Davant d’aquesta situació, des del Departament de RRHH hem treballat en la planificació d’una proposta de millora centrada en la realització de tallers grupals orientats a potenciar la comunicació assertiva, el treball en equip i la cohesió interna. La idea és implementar aquests tallers amb una periodicitat estimada de deu dies a partir del mes de desembre, de manera que es pugui integrar de forma progressiva en la dinàmica del centre. Aquests espais es plantegen com a moments de trobada, reflexió i activitat pràctica, on les participants puguin compartir experiències, identificar dificultats i desenvolupar estratègies comunes per millorar les relacions laborals.

M’agradaria destacar que la proposta és flexible i oberta a modificacions. Les activitats i dinàmiques previstes poden variar en funció de les necessitats del centre i els recursos disponibles i la programació laboral. Soc conscient, que en un centre de formació, la càrrega de feina pot variar segons les etapes del curs i els projectes actius. És per aquest motiu, que les actuacions s’han planificat amb un marge d’adaptabilitat que permet ajustar la freqüència o el format de les sessions.

En definitiva, la proposta de millora que estem desenvolupant parteix d’una necessitat real detectada al centre i es planteja com un procés progressiu i flexible orientat a reforçar el clima laboral. La meva participació en aquesta planificació em permet vincular els continguts teòrics del màster amb una intervenció concreta en el context professional.

Imatge: Anàlisi DAFO juntament amb la persona responsable del Departament de RRHH

Durant aquest periode de pràctiques, desenvoluparé la meva activitat al Departament de Recursos Humans (RRHH), on participaré en un projecte que té com a objectiu millorar la comunicació interna i el treball en equip entre els/les professionals de l’àmbit. Aquest projecte neix de la necessitat de reforçar la cohesió, la col·laboració i la fluïdesa comunicativa entre els diferents departaments, aspectes essencials per garantir un bon clima laboral i una gestió eficient de les tasques.

Per tal de conèixer la situació actual i establir una estratègia d’actuació, s’ha realitzat una anàlisi DAFO (Debilitats, Amenaces, Fortaleses i Oportunitats) que ha permès identificar els punts forts i els aspectes de millora del departament.

Pel que fa a les fortaleses, destaca la bona predisposició i actitud de l’equip per participar en noves iniciatives, així com l’existència d’una estructura de comunicació formal que facilita la transmissió d’informació. També és rellevant el suport del departament de RRHH per impulsar projectes innovadors i el fet de treballar en un entorn pròxim i familiar, que afavoreix la confiança i la cooperació entre els professionals.

En relació amb les debilitats, s’ha detectat que la comunicació interna entre departaments (docència, administració i direcció) no sempre és fluida, fet que pot generar duplicitat de tasques o manca de claredat en els rols i responsabilitats. A més, es constata una escassa formació interna i d’equip, així com una limitada participació en noves dinàmiques.

D’altra banda, les oportunitats observades, donen la possibilitat d’aplicar noves metodologies de comunicació i gestió col·laborativa, així com interès per treballar aspectes emocionals i d’habilitats socials dins de l’equip. Tot això, pot contribuir a potenciar el sentiment de pertinença i la identitat del centre a través d’una comunicació interna més efectiva i participativa.

Finalment, entre les amenaces, s’hi troba la limitació de temps i recursos disponibles, els possibles canvis en l’organització o en la direcció que podrien interrompre la continuïtat del projecte, i la dificultat d’adaptació a noves dinàmiques col·laboratives per manca d’hàbit. També cal tenir en compte, el context educatiu canviant, que pot modificar les prioritats i afectar a la implementació de les propostes.

A partir de l’anàlisi de les necessitats detectades, es plantejaran accions concretes per millorar la comunicació interna, fomentar la cooperació i crear espais de treball conjunt. L’objectiu final és promoure un entorn més cohesionat, eficient i orientat al benestar de tots els/les professionals.

A continuació adjunto  la presentació del centre de treball i la detecció de les necessitats presents a treballar:https://www.canva.com/design/DAG30GrpwaA/qlEpyTq-6HXZFkVMa-cD2w/edit?utm_content=DAG30GrpwaA&utm_campaign=designshare&utm_medium=link2&utm_source=sharebutton

Mònica.