Data: 02/12/2025

Descripció de l’activitat:

Durant aquesta activitat es durà a terme la primera sessió d’implementació del joc CultiConnect, optant en el meu pla d’intervenció per la metodologia de la gamificació.

La gamificació, inspirada en les mecàniques dels jocs, busca convertir el procés d’aprenentatge en una experiència dinàmica i estimulant per l’alumnat, captant la seva atenció. (Boada, 2024). La flexibilitat d’aquesta metodologia és una de les seves grans virtuts, donat que pot adaptar-se a diferents nivells educatius i àrees del currículum (Boada, 2024).

Amb l’ús de la metodologia de la  gamificació l’orientadora pretèn (Additio App, 2023):

• Fomentar el treball en equip, per tal de cohesionar el grup-classe de 1er B d’ESO.
• Potenciar el desenvolupament d’habilitats, com ara la resolució de problemes, el pensament crític, la creativitat, el treball en equip, etc., extrapolant aquestes habilitats a diferents àmbits de la vida de l’alumnat.
• Aprenentatge més actiu: involucrant-se l’alumnat en el seu propi aprenentatge, deixant de ser meramenr recptors passius.

La intenció es realitzar 2 sessions de CultiConnect amb el mateix grup.

Estratègicament amb l’ajuda de la tutora en pràctiques, i amb la finalitat  de disgregar l’alumnat de manera que hagi de treballar amb un grup amb qui no sent afinitat, dividim la classe en 6 grups de entre 4 i 5 persones. Cada grup tria un  portaveu, que serà el que tirarà el dau i parlarà per dir la resposta.

Al llarg d’aquesta sessió s’expliquen les normes del joc.

Normes

Tenim un taulell circular amb diferents caselles. Les caselles estan dividides de manera aleatòria en temàtiques. Existeixen 4 temàtiques de quatre colors diferents groc, vermell, verd i blau. Un grup llença el dau i mou la seva fitxa cap al costat i color que considera. Un cop tria el color parlant amb el seu grup torna al seu lloc. L’orientadora llegeix la targeta en funció de la temàtica escollida per l l’equip. A cada casella es pot guanyar una rosquella, que s’haurà d’integrar a la fitxa. El primer equip que tingui les 4 rosquelles guanya. Si es cau dins de la casella que dóna opció a rosquella, no s’encerta i ja es tenia, es perd la rosquella.  Només es tira un cop, independentment que s’encerti o no.

Targetes

La primera temàtica és Veritat o mentida (color vermell). En les targetes d’aquest apartat hi haurà afirmacions sobre diferents cultures. A nivell d’equip hauran de decidir si és certa o falsa. La segona temàtica tracta sobre la gastronomia (color blau). A la fitxa d’aquesta temàtica sortiran varis aliments. De manera conjunta han d’elaborar una recepta que sigui coherent de manera consensuada. En el tercer apartat tindrem les dinàmiques : El gran repte (color groc). En aquest apartat trobarem les targetes d’activitats.  En el quart apartat trobem “ De l’A a la Z (color verd). En aquestes targetes trobarem reptes a realitzar en equip, totes elles relacionades amb el món de les lletres.

                                       Targetes per temàtiques i colors

Altres caselles i colors

Existeix una casella en la que es competeix entre equips (Cara a cara).  L’equip que ha llençat dau i cau en aquesta casella (color gris) tria color i aquesta casella dóna opció també de rosquella. Aquest equip repta a un equip qualsevol. Si l’equip retat té ja el color de la rosquella i falla, la perd. Existeix la casella de llençar altre cop. Es pot canviar la direcció dins del taulell  tantes vegades com volguem.

Taulell CultiConnect amb incorporació de targetes, fitxes, daus i rosquilles

Un cop explicades les normes iniciem el lloc i començarà el grup que hagi tret el número més gran.

Explicarem algunes de les activitats  més significatives  realitzades durant la sessió, tenint presents els objectius específics establerts.

Se’ls facilita als grups per a aquests tipus de reptes un paper i un retolador. Se’ls posa el cronòmetre de la pantalla tàctil de l’aula.

Activitat 1. Gastronomia.

“Teniu 2 minuts per a dir 3 espècies que s’utilitzin en la cuina hindú. Temps”.

De manera consensuada el grup rumia quines són les espècies que de manera conjunta coneixen de la cuina hindú. Quan passa el temps exposen les espècies que han trobat que consideren s’utilitzen a la cuina hindú. No han assolit el repte, i la resta de la classe, passat el temps, participa i els ajuda, des de la seva experiència, aportant respostes per tal de donar a conèixer espècies que es consideren  típiques de la cuina hindú. Es crea un petit debat de manera respectuosa sobre quines espècies són típiques a casa de cadascun dels alumnes, Tothom participa amb certa confiança d’exposar les seves idees de manera ordenada.

S’aporten després, amb la targeta, solucions a tot l’alumnat per tal que incorporin nous aprenentatges gastronòmics pertanyents a diferents cultures que la de provinença de cada alumne.

Objectius de l’activitat:

• OE1. Afavorir la coneixença mútua entre l’alumnat.
• OE2. Reduir prejudicis entre l’alumnat.
• OE3. Fomentar el treball en equip.
• OE4. Afavorir el bon clima a l’aula.

Activitat 2. De l’A a la Z.

“En dos minuts heu de trobar tres paraules que s’assemblin en àrab i en espanyol. Temps.”

De manera consensuada intenten trobar paraules que s’assemblin en les dues llengues. Aquest repte no queda assolit pel grup tot i que, aparentment sí. Els mateixos companys, de manera respectuosa, corregeixen conceptes que algun company ha intentat argumentar com a bo.  Es genera un debat enriquidor sobre les similituds de les dues llengües i sobre la connexió històrica d’ambdues.

Objectius de l’activitat:

• OE1. Afavorir la coneixença mútua entre l’alumnat.
• OE2. Reduir prejudicis entre l’alumnat.
• OE3. Fomentar el treball en equip.
• OE4. Afavorir el bon clima a l’aula.

Marc de referència:

Relacionat amb els Decrets i les Lleis exposades a les anteriors entrades, tenim un Marc de refèrencia institucional com el Pla per a la Llengua i la Cohesió Social (LIC) creat pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.

Aquest Pla promou les metodologies actives per tal de crear situacions de cooperació intercultural, amb l’objectiu de reduir els prejudicis estereotipats i afavorir la interrelació entre alumnat de diferents orígens. La gamificació podria quedat contemplada i justificada sota el paraigües d’aquest Marc.

Funció de l’orientadora psicopedagògica:

En el marc de la implementació del joc CultiConnect, s’ha dissenyat, planificat i creat aquest joc, apostant per una metodologia gamificada com a eina educativa. El joc ens permet aprofundir en objectius de cohesió grupals, com són el treball cooperatiu, la reducció de prejudicis amb l’impuls del coneixement d’alumnat  que no té afinitat, i foment de la millora del clima d’aula.

Es fomenta amb aquest joc la convivència i l’atenció a la diversitat, actuant com una agent activa de prevenció, mediació i de desenvolupament personal i social de l’alumnat.

En el transcurs del joc, la psicopedagoga vetlla l’alumnat, per tal que existeixi un clima respectuós i proactiu. Es permet com a mediadora que apareguin errors i discrepàncies que els mateixos alumnes, conduits de manera respectuosa, poden corregir, aportant la seva experiència vital i enriquint l’experiència col·lectiva i l’aprenentatge social compartit.

Per tant, es donen els següents objectius professionals:

• OE1. Dinamitzar el joc de manera adequada, promovent un clima positiu i respectuós.
• OE2. Observar la dinàmica d’interrelació entre l’alumnat.
• OE3. Vetllar i mediar les possibles discrepàncies de manera assertiva, fent que l’experiència sigui enriquidora per a tot el grup.
• OE4. Promoure l’escolta activa i el respecte cap a la diversitat d’opinions.
• OE5. Reduir estereotips culturals, generant curiositat compartida cap a altres cultures.
• OE6. Millorar la cohesió intercultural de l’aula i el clima d’aula a nivell general.

Observació personal

Durant la sessió, s’ha realitzat una observació directa participativa. A continuació exposarem aspectes positius i aspectes de millora en relació a les activitats:

Aspectes positius:

• Hi ha participació activa a nivell general. Tot l’alumnat participa, mostrant-se motivat amb la dinàmica.
• S’observa que l’alumnat, cada cop més, és capaç de parlar en públic davant de la resta de grup-classe.
• Existeix durant les diferents activitats espais de diversitat d’opinió, que generen debats respectuosos i activament compartits.
• L’alumnat es mostra capaç de compartir la seva pròpia experiència amb la resta de companys, aportant coneixements culturals diversos que fomenten l’aprenentatge.
• L’alumnat es capaç d’incorporar aspectes de millora durant la dinàmica. Per exemple, a l’hora d’assignar portaveus hi han diferents consensos sobre com gestionar aquest rol en els diferents grups. Existeixen grups que van rotant el portaveu i d’altres que assignen una persona fixa. Al veure estràtegies diferents més igualitàries, els grups que no rotaven el portaveu comencen a fer-ho.

Aspectes de millora:

• En cada tirada de dau participa només un grup, propiciant una participació passiva en la resta de grups. Es planteja de cares a la segona sessió, canviar les normes del joc per tal que a qualsevol tirada de grup hi participin tots els grups, tenint oportunitat a cada tirada d’aconseguir una rosquilla.
• Aquest aspecte de millora es considera adequat per a dinamitzar de manera positiva el joc.

Avaluació

La primera implementació del joc ha estat un èxit. L’alumnat s’ha mostrat motivat i actiu durant la sessió. Tot i així, a la propera sessió es decideix canviar alguna normativa per tal d’agilitzar la participació de l’alumnat i per a incrementar l’atenció durant el lloc.

Donades les tres dinàmiques dutas a terme fins al moment, s’evidencia una petita millora en les interrelacions de l’alumnat, mostrant-se més propers els uns als altres donat l’espai de coneixença que se’ls està oferint a través d’aquestes dinàmiques de cohesió grupals.

L’alumnat s’expressa amb més facilitat davant del grup, accepta les correccions de companys sense donar-se resistència a la diversitat d’opinió i no mostren por al ridícul quan existeix equivoació, fet que evidencia que existeix un increment en el clima de confiança generat a l’aula.

Durant els debats generats en els que es comparteix l’experiencia diversa de les realitats de l’alumnat, no es donen situacions de burla, ans al contrari. L’alumnat rep la informació d’altres companys com a font d’enriquiment personal i col·lectiu, integrant coneixements sobre altres cultures.

Bibliografia:

Additio App, (2023). Gamificació a l’aula: com aplicar-la amb èxit. DIDACTIC LABS S.L. (Additio). https://additioapp.com/ca/gamificacio-a-laula-com-aplicar-la-amb-exit/

Boada, E.[Enric] (2017). La gamificació educativa: Transformant l’aprenentatge a l’aula. Espiral: educació i tecnologia. https://diarieducacio.cat/espiral/2024/12/12/la-gamificacio-educativa-transformant-laprenentatge-a-laula/

Data: 16 de desembre

Objectius:

• Identificar l’evolució dels alumnes en els resultats de les activitats
• Detectar factors que impedeixen el bon desenvolupament dels exercicis

Accions i desenvolupament de l’activitat: 

Els alumnes han pogut fer ja 3 sessions, així que ja coneixen el funcionament i dinàmica de les activitats. Aquest fet, els hi permet venir més preparats i dominar amb més seguretat els exercicis, així com trobar tècniques i recursos que els ajudin a desenvolupar-los de la millor manera.

Tot i així, he pogut detectar la influència que té l’entorn i factors externs que no es poden controlar en la regulació d’alumnes amb TDAH així com de la seva capacitat d’atenció i concentració, la qual es veu molt reduïda i alterada per l’entorn (Vega, 2024).

Observacions i avaluació: 

Així doncs, he pogut detectar la dificultat que suposa en alguns moments coordinar hores i presencialitat, ja que en l’última sessió, dos alumnes no estaven a l’escola i per tant no ho van poder fer.

A més a més, algun altre alumne va presentar una manca de motivació i interès en la tasca per situacions personals d’aquell dia en concret, fet que va desencadenar que elaborés les activitats amb pressa i sense fixar-s’hi. En aquest sentit, puc identificar la importància i afectació que té l’entorn i la situació personal dels alumnes en la seva motivació i dedicació, ja que la manca d’interès d’aquell dia, es veurà clarament reflectit en el seus resultats.

Vega, A. (2024). Impacto del TDAH en el aprendizaje de estudiantes en edad escolar: una revisión sistemática. Revista San Gregorio, No.57. Marzo (199-219).

Data: 1/12/2025

Descripció de l’activitat:

Aquesta activitat forma part de l’avaluació inicial. Per a realitzar un bon seguiment del procés d’implementació i una bona valoració, és necessari avaluar el procés en diferents moments del mateix. Segons Bolea ( 2019, p. 45), les fases de l’avaluació seran la inical, la formativa o de procés i la final i de retroalimentació.

Es realitza a l’hora d’educació emocional un qüestionari anònim  en suport paper per tal d’obtenir informació sobre la percepció de l’alumnat sobre la convivència a l’aula i sobre aspectes relacionats amb la cohesió intercultural del grup.

El qüestionari és la tècnica pròpia de la metodologia d’enquestes, i es planteja bàsicament com un instrument estandarditzat, tant en la forma com en les condicions en què és administrat, enfocat a la mesura de fenòmens no directament observables, com els coneixements, les actituds o els comportaments, a partir de la recollida sistemàtica de l’autoinforme dels participants (Meneses et al., 2016).

En la creació del qüestionari s’utilitzaran preguntes de caràcter tancat i de caràcter obert. D’una banda, s’han elaborat preguntes tancades que ofereixen al participant la possibilitat de triar entre les diferents alternatives proposades (Meneses, 2019). D’altra s’han elaborat preguntes  de caràcter obert que proporcionen el màxim de llibertat a l’expressió de la resposta. Sandín (2003) exposa que, els ítems de caràcter qualitatiu permeten accedir a la subjectivitat dels agents educatius i comprendre com viuen i expliquen els processos propis de canvi, processos com els que es donen a les transicions educatives, temàtica objecte d’estudi en aquest treball de recerca.

A continuació s’aporta el qüestionari:

https://docs.google.com/document/d/1LeFKR4TjCHn0r5_CeXIWtc6OiXSAup3y2GcsdP6UCLk/edit?usp=sharing

I les respostes recopilades.

https://docs.google.com/document/d/19exGp0998Zdq_h42erp1-HTGazjODAvX/edit?usp=sharing&ouid=109012077942640482749&rtpof=true&sd=true

Objectius de l’activitat:

• OE1. Identificar el grau de cohesió del grup-classe.
• OE2. Conèixer la percepció de l’alumnat sobre el clima d’aula.
• OE3. Identificar fortaleses i punt de millora del grup-classe.
• OE4. Obtenir informació rellevant per a dissenyar el joc CultiConnect, eina lúdica per a treballar la cohesió intercultural .

Normativa associada:

Aquesta activitat està associada a la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació (LEC)

En la línia de les altres activitats, aquesta Llei parla sobre la inclusió i la convivència. Els centres educatius han de garantir la participació de l’alumnat, promoure la convivència i el respecte a la diversitat, fomentant la igualtat d’oportunitats. Aquest qüestionari ens brinda la possibilitat de donar veu a tot l’alumnat, i així poder recopilar dades de persones que sovint no s’expressen amb  facilitat.

Funcions de l’orientadora psicopedagògica:

L’orientadora psiopedagògica, en aquest cas pot complir diverses funcions.

1. Funció diagnòstica i preventiva.

Mitjançant el qüestionari, detectarem quin és el nivell  de cohesió percebut per l’alumnat. Amb els resultats quantitatius i qualitatius que ens proporcionarà aquesta eina, podrem traçar una estratègia d’intervenció adequada a les necessitats reals del grup.

2. Funció d’innovació i disseny d’intervencions per tal de donar suport tècnic tant al professorat, com als tutors amb la seva tasca educativa.

Davant dels resultats obtinguts, podrem dissenyar estratègies adequades per a treballar la cohesió intercultural del grup,  relacionada directament amb el clima de convivència d’aula.

3.  Funció de promoció de la convivència i del benestar.

Implementant estratègies que fomentin el sentiment de pertinença dels individus al grup, el suport mutu entre iguals i la seguretat emocional de l’alumnat es potenciarà el benestar individual i col·lectiu del grup-classe, afavorint el bon clima a l’aula.

Objectius de la professional:

• OE1. Detecció de la percepció de l’alumnat sobre la cohesió del grup-classe a través del qüestionari.
• OE2. Disseny de les estratègies d’intervenció

Observació personal:

Durant la realització del qüestionari, l’alumnat mostra actituds diverses:

D’una banda, s’observa que alguns responen amb interès i sinceritat, mentre que altres  mostren certa resistència a participar de manera activa sobre els temes proposats als ítems, essent les seves respostes molt superficials.

En la fase en la que es plantegen qüestions sobre una possible intervenció lúdica a través de la qual treballar la cohesió intercultural, la implicació i motivació augmenta de manera considerable.

Avaluació:

La intervenció realitzada ens ha permès assolir els objectius establerts per tal de poder dissenyar el joc MultiConnect:

• OE1. Identificar el grau de cohesió del grup-classe.

El qüestionari ens ha permès identificar de manera clara un nivell de cohesió baix-mitjà, amb presència de subgrups ben diferenciats i amb presència d’alumnes amb manca d’integració al grup. Els resultats evidencien a la pregunta 11, que el 53’57% dels alumnes es mostren indiferents davant la convivència a l’aula, fet relevant davant el 46’42% consideren bona o molt bona la convivència a l’aula.

• OE2. Conèixer la percepció de l’alumnat sobre el clima d’aula.

S’evidencia amb les resultats la percepció generalitzada de tot el grup-classe d’una possible millora del clima d’aula, amb sentiment general de manca de pertinença al grup-classe i una demanda de necessitat de comunicació i d’espais de col·laboració i coneixença. Els resultats evidencien a la pregunta 4 del qüestionari, que l’alumnat  en un 85’71% valora la necessitat de conèixer més a les persones amb les que comparteix aula i que no coneix, fet més que significatiu.

• OE3. Identificar fortaleses i punt de millora del grup-classe.

Com a fortaleses es detecta una bona predisposició per gran part de l’alumnat a participar en un projecte lúdic de cohesió intercultural per tal de millorar el clima d’aula, mostrant-se al qüestionari que el 96’30% aproximadament (pregunta 9) estan disposats a treballar en aquest aspecte.  Alhora, s’identifiquen. com apunts de millora la fragmentació del grup, la manca de relació entre alguns companys i la dificultat de treballar de manera cooperativa en determinats subgrups.

• OE4. Obtenir informació rellevant per a dissenyar el CultiConnect.

Tant el qüestionari, com l’observació directa i participant d’aquests dies, ens han aportat dades que ens permetin dissenyar un joc adequat a les necessitats  reals del grup per tal d’afavorir la seva cohesió.

A la pregunta 13, queda reflectit que més del 35% de l’alumnat considera que existeixen barreres culturals al poble. Un aspecte rellevant que pot produir aquesta barrera cultural és també la desconeixença cap a les altres cultures, factor que possiblement dificulta la cohesió intercultural i facilita prejudicis. En la pregunta 6, s’observa que el 35’71% de l’alumnat de la classe de 1erB afirma tenir algun tipus de prejudici cap a algun company del seu grup-classe. El 21’42%, reflectit en la pregunta 7, afirma tenir prejudicis per desconeixença.

Bibliografia:

Bolea, E.[Enric]. Eix 4.L’avaluació: processos i àmbits d’actuació. Coneixements, temporalitat, etapes i
contextos en el procés d’avaluació. Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC).

Meneses, J. [Julio]. (2019). El cuestionario. Fundació Universitat Oberta de Catalunya. (FUOC). https://femrecerca.cat/meneses/publication/cuestionario/

Meneses, J. (2016). El proceso de investigación científica. Editorial UOC.

Sandín, M. P. (2003). Investigación cualitativa en educación. McGraw-Hill.