ENTRADA FINAL: Valoració global del pla “Paraules per viure”

Aquesta entrada final té com a objectiu realitzar una valoració global del pla d’intervenció “Paraules per viure: alfabetització funcional per a la vida quotidiana”, desenvolupat a l’aula SIEI de l’Institut d’Aran amb 4 alumnes amb NESE.

Assoliment dels objectius

• Pel que fa a l’objectiu general 1, orientat a la millora de la competència lectoescriptora funcional, s’ha observat una evolució positiva en la comprensió de textos quotidians i en la producció escrita amb finalitat pràctica. Les activitats contextualitzades i significatives han facilitat la transferència dels aprenentatges a situacions de la vida quotidiana, especialment en contextos simulats de compra i comunicació funcional.
• En relació amb l’objectiu general 2, vinculat a la inclusió, l’autonomia i la participació activa, es considera  que el pla ha afavorit la implicació de l’alumnat en les activitats proposades, així com una major seguretat a l’hora de comunicar-se i participar en dinàmiques grupals.

Valoració de l’enfocament metodològic

L’enfocament vivencial i funcional del pla ha estat clau per garantir la significativitat dels aprenentatges. Tal com assenyalen Badia, Mauri i Monereo (2004), la pràctica psicopedagògica ha d’anar més enllà de l’aplicació de tècniques i ha de basar-se en una anàlisi reflexiva del context, de les necessitats de l’alumnat i de les decisions pedagògiques que es prenen durant la intervenció. En aquest sentit, el pla ha permès ajustar les activitats de manera contínua a partir de l’observació i la resposta de l’alumnat.

La priorització del català com a llengua vehicular ha estat una decisió pedagògica conscient, tenint en compte que el castellà ja és la llengua de major fluïdesa entre l’alumnat i que l’aranès suposa un repte afegit. L’ús progressiu del català en contextos funcionals ha contribuït a reforçar la seguretat lingüística sense generar rebuig ni frustració.

Aprenentatges i desenvolupament professional

Aquest pla ha estat una experiència clarament professionalitzadora, ja que ha posat de manifest la importància de la flexibilitat docent, de l’avaluació contínua i de la capacitat d’adaptació davant les limitacions reals del context educatiu. D’acord amb Badia, Mauri i Monereo (2004), l’avaluació de la pràctica ha de servir com a eina per a la millora i la presa de decisions fonamentades, aspecte que ha estat present al llarg de tota la implementació del pla.

Conclusió final

En definitiva, el pla “Paraules per viure” ha permès constatar que l’alfabetització funcional és una eina essencial per afavorir la inclusió educativa, l’autonomia personal i la participació social de l’alumnat NESE. Tot i les limitacions temporals, la intervenció ha estat coherent amb els objectius plantejats i ha generat aprenentatges rellevants tant per a l’alumnat com per al desenvolupament professional docent.

Referència (APA)

Badia, A., Mauri, T., & Monereo, C. (Coords.). (2004). La pràctica psicopedagògica en educació formal. Barcelona: UOC.

Repte 4: (6) – “Avaluació de la implementació del pla d’intervenció”

Aquesta entrada té com a objectiu realitzar una avaluació de la implementació del pla “Paraules per viure: alfabetització funcional per a la vida quotidiana”, després del desenvolupament de les quatre sessions previstes.

Aquesta avaluació no se centra en els resultats finals del pla, sinó en l’anàlisi del procés d’aplicació, dels ajustos realitzats i de la resposta de l’alumnat durant les diferents sessions.

Aspectes positius que es destaca: 

La implementació del pla ha permès constatar que un enfocament basat en situacions reals i significatives facilita la participació de l’alumnat NESE i incrementa la seva motivació. Crec que les activitats vinculades a experiències properes (presentació personal, parlar de les seves tradicions i costums, el fet de ser productes nadalencs i el joc de rol entre venedor i consumidor) han afavorit un major grau d’implicació i han contribuït a crear un clima segur i de confiança a l’aula per poder explicar les seves experiències i vivencies pròpies, així com poder parlar català, sense pors i de manera fluïda. Tot això, amb una aula ordinària  hagués estat inviable, segurament, o inclús amb més alumnes, ja que el fet de treballar en  un grup reduït ha permès oferir un acompanyament més personalitzat i ajustar el ritme a les necessitats individuals.

A més, la preparació de material crec que és clau. L’ús de materials visuals, fitxes adaptades i models lingüístics clars ha resultat especialment útil per mantenir l’atenció i facilitar la comprensió lectora funcional.

Dificultats detectades i ajustos realitzats

Durant la implementació, s’han identificat algunes dificultats rellevants:

D’una banda, s’ha observat que a l’alumnat li costava mantenir l’atenció en activitats que requerien un esforç sostingut de lectura o escriptura. Davant d’aquesta situació, es van introduir ajustos metodològics com la fragmentació de les tasques, l’ús de dinàmiques més actives i el reforç visual.

D’altra banda, pel que fa a l’ús del llenguatge oral, s’ha detectat una tendència recurrent a utilitzar el castellà en les interaccions espontànies, atesa la major fluïdesa i seguretat comunicativa de l’alumnat en aquesta llengua. Aquest fet ha portat a reforçar el català com a llengua vehicular de manera progressiva, mitjançant modelatge, frases funcionals visibles a l’aula i reforç positiu, evitant enfocaments coercitius.

A més, no s’ha pogut dur a terme la Fira de Nadal com a activitat real del centre per limitacions temporals, tot i així, s’ha portat una simulació realitzada a l’aula SIEI que ha permès mantenir el caràcter funcional i vivencial de la proposta. Aquesta adaptació ha demostrat que les simulacions poden ser una estratègia educativa vàlida per treballar competències funcionals quan el context no permet una aplicació real. Per tant, s’ha pogut continuar treballant en els objectius establerts, ja que la simulació ha facilitat la integració dels continguts treballats en les sessions anteriors i ha permès observar l’aplicació del vocabulari, les expressions funcionals i les habilitats comunicatives en un context significatiu.

Valoració global de la implementació

En conjunt, la implementació del pla ha estat positiva i coherent amb els objectius plantejats. L’avaluació contínua i la capacitat d’adaptació han estat elements clau per garantir la funcionalitat de les activitats i la resposta de l’alumnat.

Aquesta entrada permet tancar el procés d’implementació amb una visió crítica i fonamentada, que servirà de base per a la posterior valoració global del pla i per a la millora de futures intervencions educatives.

Repte 4: (5) – “Anem a comprar per Nadal”

Aquesta entrada correspon a la quarta i última sessió del pla “Paraules per viure: alfabetització funcional per a la vida quotidiana”. Tot i que la proposta inicial contemplava la participació i simulació real d’una Fira de Nadal al centre, les limitacions temporals del període de pràctiques, així com materials i recursos, han fet que no fos possible dur a terme la construcció dels productes ni la fira com a esdeveniment real.

Davant d’aquesta situació, es va optar per adaptar la intervenció i realitzar una simulació més imaginativa de la Fira de Nadal a l’aula SIEI, mantenint els objectius pedagògics i el caràcter funcional de les activitats.

Objectius de la sessió

Tal com és va establir al pla d’intervenció, aquesta sessió pretén:

• OE1.1: Reforçar la comprensió lectora funcional.
  
• OE1.2: Potenciar la producció escrita amb finalitat pràctica.
  
• OE2.1: Fomentar la participació i la col·laboració entre iguals.
• OE2.3: Promoure l’autonomia personal i comunicativa.

Descripció de l’activitat

La sessió s’ha centrat en la simulació col·lectiva d’una petita fira o mercat de Nadal dins l’aula. L’alumnat ha utilitzat els materials elaborats en sessions anteriors (fitxes de productes, etiquetes, vocabulari i expressions funcionals) per recrear situacions reals de compra i venda.

Les activitats realitzades han estat:

• Elaboració de la fitxa complerta amb el nom del producte i el preu.
• Preparació de preus. (hem utilitzat monedes i billets que s’utilitzaven amb altres assignatures).
• Joc de rol on l’alumnat assumia els rols de comprador i venedor, utilitzant expressions treballades prèviament.

Tot i no disposar de productes físics construïts, la simulació ha permès mantenir el sentit funcional i vivencial de l’activitat, centrant-se en la lectura, l’escriptura i l’ús del llenguatge en context.

Eines i recursos

• Fitxes de productes i etiquetes elaborades prèviament.
• Cartolines i retoladors per als cartells.
• Fitxa amb expressions clau en català.

Temporització

Sessió d’aproximadament 20-30 minuts (després hem aprofitat per jugar a joc de taula i fer altres activitats amb català).

Avaluació de la sessió

L’avaluació s’ha realitzat mitjançant observació directa, tenint en compte:

• Capacitat de l’alumnat per aplicar vocabulari i expressions funcionals en un context simulat. Bona
• Grau d’autonomia en la realització de les tasques. Bona
• Participació activa en el joc de rol. Bona
• Ús del català en situacions comunicatives funcionals. Bona

S’ha observat que la simulació ha afavorit la participació i ha permès consolidar els aprenentatges treballats al llarg del pla, tot i les limitacions temporals del projecte.

Reflexió professional

Tot i no haver pogut dur a terme la Fira de Nadal com a activitat real del centre, pel que fa a la realització del producte i la seva exposició. La simulació ha estat una bona alternativa pedagògica que ha permès treballar l’alfabetització funcional, tal com ho havíem previst. Un cop més, crec que la flexibilitat dels professionals als diferents canvis i circumstàncies que es poden ocasionar en la pràctica professional és molt rellevant, i més, tenint en compte el perfil d’alumnat NESE en què, pot ser cada alumne tingui unes característiques i necessitats molt diferents entre ells.

Aquesta sessió final ha permès integrar els aprenentatges de les sessions anteriors i ha reforçat l’autonomia, la participació i la seguretat lingüística de l’alumnat, tancant el pla amb una experiència significativa i coherent amb els objectius plantejats al principi de la intervenció.

Repte 4: (4) – “Construïm el nostre catàleg”

Aquesta entrada correspon a la tercera sessió del pla “Paraules per viure: alfabetització funcional per a la vida quotidiana”, desenvolupada a l’aula SIEI amb un grup reduït de 4 alumnes amb NESE.

Després de les dues primeres sessions, centrades en la presentació personal i en la producció escrita funcional, aquesta sessió introdueix un component clarament comunicatiu i interactiu mitjançant el joc de rol, amb l’objectiu de consolidar el vocabulari funcional i afavorir l’ús del català en situacions simulades però significatives.

Objectius de la sessió

Tal com és va establir al pla d’intervenció, aquesta sessió pretén:

• OE1.1: Reforçar la comprensió lectora funcional.

• OE1.3: Desenvolupar la consciència lèxica i semàntica.

• OE2.1: Fomentar la participació i la col·laboració entre iguals.

• OE2.3: Promoure l’autonomia personal i comunicativa.

Descripció de l’activitat

La sessió s’ha estructurat al voltant de la construcció del “catàleg de Nadal”, a partir d’un joc de rol, a mode una mica com d’entrevista, en què l’alumnat simulava situacions de compra de productes nadalencs que ells mateixos venien.

Es van treballar:

• Vocabulari específic de Nadal i de compra.

• Lectura de preus i descripcions breus.

• Ús d’expressions funcionals en català com: “Quant costa?”, “Bon Nadal”, “En tens més?”.

Cada alumne feia preguntes al company del costat sobre el seu producte, i al revés, fins que tots els membres de l’aula hagin respos i tinguin el seu cataleg completat.

Per reforçar l’ús del català, es van utilitzar una plantilla amb frases model, repetició guiada i suport visual constant. Tot i que el castellà continuava apareixent de manera espontània en algunes interaccions, es va fomentar de manera progressiva l’ús del català com a llengua principal de comunicació durant l’activitat.

Eines i recursos

• Pissarra (com a suport amb l’expressió escrita)
• PIssara digital (com a suport visual)
• Plantilla amb expressions

Temporització

Sessió d’aproximadament 45–50 minuts (l’hora que dura les classes).

Avaluació de la sessió

L’avaluació s’ha realitzat mitjançant observació directa, tenint en compte:

• Participació activa en el joc de rol. Bona

• Comprensió del vocabulari i de les expressions funcionals. Bona

• Capacitat d’utilitzar frases senzilles en català amb suport. Bé

• Manteniment de l’atenció durant l’activitat. Bona

En comparació amb sessions anteriors, s’ha observat una millora notable en la implicació i l’atenció, especialment durant les dinàmiques de joc. L’alumnat ha mostrat més iniciativa a l’hora d’utilitzar el català en situacions estructurades, tot i que en les interaccions espontànies encara tendeixen a recórrer al castellà, llengua en la qual presenten major fluïdesa.

Reflexió professional

Aquesta sessió ha confirmat el valor del joc de rol com a eina pedagògica per treballar l’alfabetització funcional. El context lúdic i realista facilita la participació, a més el fet de ser un grup petit fa que es redueixi la por a l’error i afavoreix l’ús del llenguatge funcional en català.

Per tant, crec que aquest procés de construcció del catàleg ha facilitat la interiorització progressiva del vocabulari i de les estructures funcionals, reforçant, així, tant l’autonomia comunicativa de l’alumnat com les relacions de col·laboració entre iguals dins del grup.

Seguim!

Repte 4: (3) “Dissenyem la fitxa del nostre producte”

Aquesta entrada correspon a la segona sessió d’implementació del pla “Paraules per viure: alfabetització funcional per a la vida quotidiana”, desenvolupada a l’aula SIEI amb un grup de 4 alumnes amb NESE, amb el suport del docent de l’aula.

A partir de l’avaluació de la sessió anterior, s’han introduït ajustos metodològics (més preguntes, més temps per contestar, més participatiu…) orientats a millorar el manteniment de l’atenció i a reforçar l’ús del català com a llengua vehicular, especialment en les interaccions orals, tenint en compte que el castellà és la llengua amb més fluïdesa espontània entre l’alumnat.

Objectius de la sessió

Tal com és va establir al pla d’intervenció, aquesta sessió pretén:

• OE1.1: Reforçar la comprensió lectora funcional.

• OE1.2: Potenciar la producció escrita amb finalitat pràctica.

• OE1.3: Desenvolupar la consciència lèxica i semàntica.

Desenvolupament de l’activitat

L’activitat principal ha consistit en el disseny d’una fitxa o etiqueta informativa d’un producte que formarà part de la Fira de Nadal del centre. Cada alumne ha triat, o se li ha assignat, un petit producte nadalenc (targetes, dolços, petits regals), dotant l’activitat d’un sentit real i funcional.

La fitxa incloïa informació bàsica com:

• Nom del producte

• Preu

• Descripció breu

• Elements visuals associats (un dibuix del producte, eslogan…)

Es va treballar la lectura a través d’altres models reals d’etiquetes en català i, posteriorment, la producció escrita guiada, amb suport visual i verbal constant. Per afavorir l’atenció i l’ús del català, es van introduir frases model i vocabulari clau visibles a l’aula.

Eines i recursos

• Etiquetes i fitxes model en català.

• Fitxa de producte adaptada.

• Imatges i material manipulatiu.

• Pissarra amb vocabulari i estructures clau.

Temporització

Sessió d’entre 45 i 60 minuts

Avaluació de la sessió

L’avaluació s’ha realitzat mitjançant observació directa, considerant:

• Capacitat de comprensió de la informació escrita del producte. Bona

• Producció escrita funcional amb suport. Bona

• Manteniment de l’atenció durant les diferents fases de l’activitat. Bona

• Ús progressiu del català en contextos funcionals. Mig

Al principi el grau de motivació per fer l’activitat era gran, ja que de seguida van trobar exemples de productes que podien fer. Aquesta motivació ha estat dificil de sustentar ja que de seguida, si es complicaba molt a l’hora de fer-la, perdien l’interés de l’activitat. Tot i així, en comparació amb la sessió anterior, s’ha observat una millora en el temps d’atenció i una major disposició a utilitzar el català quan es proporcionaven estructures clares i suport visual. Tot i així, el castellà continua sent la llengua predominant en les interaccions espontànies entre iguals, fet que reforça la necessitat de continuar treballant el català de manera funcional i gradual.

Reflexió professional

Aquesta sessió m’ha fet donar-me compte de la importància d’introduir ajustos metodològics de manera flexible i ajustant-nos a les necessitats reals de cada alumne. També, que és important donar a les activitats un sentit real (Fira de Nadal), per a que els alumnes puguin trobar la funcionalitat de l’activitat, i proporcionar models lingüístics clars ha afavorit tant la motivació com la participació.

Per tant, crec que el reforç pel que fa al fet de parlar català s’ha de fer-se des de la funcionalitat i la repetició significativa, evitant situacions de bloqueig o frustració. Aquesta sessió consolida el progrés del pla i prepara l’alumnat per a les activitats més comunicatives de les sessions següents.

Continuem!

Repte 4: (2) Inici de la intervenció – “Així sóc jo i així celebro les festes”

Un cop identificada la necessitat i seleccionat l’alumnat participant, s’inicia la implementació del pla “Paraules per viure: alfabetització funcional per a la vida quotidiana”. Aquesta primera sessió té com a objectiu introduir l’alumnat en activitats de lectoescriptura funcional en llengua catalana.

Aquesta entrada correspon a la primera sessió d’actuacions del pla anomenada “Així sóc jo i així celebro les festes”, desenvolupada a l’aula SIEI amb un grup reduït de 4 alumnes amb NESE, amb el suport del docent de l’aula.

Aquessta primera sessió té un caràcter inicial i introductori, amb l’objectiu de generar un espai segur, motivador i significatiu, des del qual començar a treballar la lectoescriptura funcional en llengua catalana, vinculant-la a experiències personals i culturals properes a l’alumnat.

Objectius de la sessió

Tal com és va establir al pla d’intervenció, aquesta sessió pretén:

• OE2.1 Participació i col·laboració
• OE2.2 Motivació i autoestima
• OE2.3 Autonomia personal i comunicativa

Desenvolupament de l’activitat

L’activitat central de la sessió ha estat l’elaboració d’un “perfil personal”, en el qual cada alumne ha completat una fitxa de presentació amb dades bàsiques com:

• Nom i edat

• Gustos i preferències

• Família

• Somnis o desitjos

• Com celebren el Nadal o les festes d’hivern en el seu context familiar i cultural

La fitxa combinava text i imatges, facilitant la comprensió i l’expressió escrita. Durant l’activitat, es va treballar la lectura i escriptura funcional de manera guiada, posant èmfasi en el vocabulari bàsic i en estructures simples en català.

A més, la sessió va introduir de manera explícita el component intercultural, promovent el respecte, la curiositat i la valoració de les diferents tradicions culturals presents al grup. Aquest enfocament va permetre construir els aprenentatges a partir de les experiències vivencials de l’alumnat, afavorint un clima de confiança i participació.

Eines i recursos

• Fitxa de presentació personal adaptada.

• Suport visual i verbal del docent

• Pissarra per compartir imatges i vocabulari clau.

Temporització

Sessió d’aproximadament 45–50 minuts (l’hora que dura les classes).

Avaluació de la sessió

L’avaluació s’ha realitzat mitjançant observació directa, tenint en compte els següents criteris:

• Grau de participació i implicació en l’activitat. – Bona. 

• Capacitat per completar la fitxa amb suport. – Bona.

• Ús del llenguatge funcional en català. – Mig. 

• Actitud, motivació i seguretat mostrades durant la sessió. – Bona. 

S’ha observat una bona resposta general, especialment quan les activitats partien de la realitat personal i cultural de l’alumnat, fet que ha afavorit la participació i l’autoestima, així com conectar experiencies entre ells.

Tanmateix, s’ha observat que a alguns alumnes els costava mantenir l’atenció de manera sostinguda durant les activitats que requerien lectura o escriptura, especialment quan aquestes implicaven un esforç lingüístic més elevat. Així mateix, pel que fa a l’expressió oral, s’ha detectat una tendència recurrent a utilitzar el castellà en les interaccions espontànies, ja que és la llengua en què mostren una major fluïdesa i seguretat comunicativa, especialment en la comunicació entre iguals.

Aquestes observacions no es valoren com a dificultats aïllades, sinó com a indicadors rellevants per ajustar la intervenció, reforçant l’ús del català de manera progressiva, funcional i no coercitiva, i incorporant estratègies més dinàmiques i visuals que facilitin el manteniment de l’atenció i la participació activa.

Reflexió professional

Aquesta primera sessió ha estat molt bona, pel que fa a la participació de l’alumnat. Considero, que el fet de treballar la lectoescriptura i la parla de la llengua catalana a partir de la identitat personal i de les celebracions familiars ha facilitat la connexió emocional amb l’activitat i ha reduït la inseguretat inicial envers l’ús del català.

D’aquesta manera, reforço la meva idea de crear activitats significatives i properes, que reforcin l’autoestima i la participació, abans d’avançar cap a tasques més complexes. Per tant, ha permès establir un punt de partida sòlid per al desenvolupament del pla.

Continuem!

Repte 4: (1) Detectant una necessitat real. L’alfabetització funcional com a clau d’inclusió

Durant les primeres setmanes de pràctiques a l’Institut d’Aran, especialment en les sessions de la SIEI, s’ha realitzat una observació sistemàtica de l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu (NESE). Aquesta anàlisi inicial ha permès detectar que una part significativa de l’alumnat presenta dificultats en el llenguatge funcional i en la comprensió lectora bàsica.

Aquestes dificultats es manifesten en situacions quotidianes com la interpretació de cartells, la lectura d’etiquetes, la comprensió d’instruccions simples o l’expressió d’idees bàsiques en llengua catalana. Aquestes dificultats es manifesten en situacions quotidianes com la interpretació de cartells, la lectura d’etiquetes, la comprensió d’instruccions simples o l’expressió d’idees bàsiques en llengua catalana. Tal com assenyalen Ayón Ochoa et al. (2025), l’alfabetització funcional és una eina clau per a la inclusió educativa, ja que permet a l’alumnat participar de manera activa i autònoma en el seu entorn social i educatiu.

Aquesta realitat impacta directament en la seva autonomia personal, la participació activa en el grup i el sentiment d’inclusió dins del centre, especialment en un context de gran diversitat lingüística com el de l’Institut d’Aran, on conviuen el català, el castellà i l’aranès. En aquest sentit, Castro Alay et al. (2025) destaquen la importància de desenvolupar estratègies alfabetitzadores inclusives en entorns amb pluralitat lingüística per reduir barreres i afavorir la igualtat d’oportunitats (p.908)

A partir d’aquesta detecció, es justifica la necessitat de dissenyar un pla d’intervenció específic orientat a l’alfabetització funcional des d’un enfocament vivencial i significatiu. En el nostre cas, es va dissenyar el pla “Paraules per viure: alfabetització funcional per a la vida quotidiana”,

Objectius de l’entrada

• Comprendre les necessitats reals de l’alumnat NESE en relació amb la lectoescriptura funcional.

• Justificar la priorització d’una intervenció centrada en competències lingüístiques funcionals.

• Triar l’alumnat que participaria en el pla d’intervenció “Paraules per viure: alfabetització funcional per a la vida quotidiana.”

Descripció del treball realitzat

Durant les primeres setmanes de pràctiques a l’Institut d’Aran, mitjançant observació directa en sessions SIEI, converses amb docents, i revisió d’informes, vam identificar mancances significatives en comprensió de textos quotidians, ús de vocabulari funcional i autonomia comunicativa en llengua catalana. Vam prioritzar la llengua catalana, envers, les altres llengüesAquestes dificultats transcendien l’àmbit estrictament acadèmic i impactaven la vida quotidiana —per exemple, interpretar etiquetes, comprendre informació bàsica o participar en situacions d’interacció social. A més, la diversitat lingüística del centre —amb castellà, català i aranès coexistint— accentuava aquestes dificultats i feia encara més rellevant una intervenció adaptada i contextualitzada.

Després de l’anàlisi inicial, es va decidir prioritzar la llengua catalana com a llengua vehicular del pla d’intervenció, atès que s’observa que la major part de l’alumnat presenta una fluïdesa oral elevada en castellà, llengua que utilitzen habitualment entre iguals en contextos informals. Per tant, el castellà no es percep com una barrera significativa en la comunicació oral quotidiana. També, pel que fa a l’aranès, tot i ser la llengua pròpia del territori i tenir presència al centre, s’ha detectat que l’alumnat presenta majors dificultats tant en la comprensió com en l’ús funcional, fet que requereix un treball progressiu i específic que excedeix l’abast inicial del pla. En aquest context, el català esdevé una llengua clau per garantir la participació activa, l’accés als aprenentatges curriculars i la inclusió educativa, ja que és la llengua principal d’ús acadèmic i institucional del centre.

Aquest enfocament és coherent amb el que assenyalen Ayón Ochoa et al. (2025), quan defensen que una alfabetització funcional contextualitzada, vinculada a la realitat social i educativa de l’alumnat, afavoreix la seva inclusió i autonomia, especialment en contextos vulnerables (pp. 374–388). Alhora, Castro Alay et al. (2025) destaquen que en entorns educatius amb pluralitat lingüística és fonamental establir estratègies clares que permetin reduir barreres comunicatives i garantir l’accés equitatiu a l’aprenentatge, adaptant la llengua i els recursos a les necessitats reals de l’alumnat (pp. 902–918).

A partir d’aquest diagnòstic, es va seleccionar l’alumnat que presentava majors dificultats en l’ús del llenguatge funcional en català, entenent que el desenvolupament d’aquesta competència és clau per millorar la seva autonomia personal, la participació en la vida escolar i la seva seguretat lingüística. En el nostre cas, va ser alumnat de 2n de l’ESO amb discapacitat intel·lectual, TEA i TDAH, transtron de l’aprenentatge.

Avaluació i reflexió

Aquest procés inicial ha permès confirmar que la necessitat detectada és significativa i compartida pel professorat del centre. La priorització del català com a llengua de treball es considera una decisió pedagògica fonamentada, orientada a reforçar la inclusió i l’accés als aprenentatges, sense desatendre la realitat plurilingüe de l’alumnat.

Els indicadors utilitzats han estat l’observació sistemàtica, la valoració docent i la reflexió professional sustentada en la literatura científica. Aquest primer anàlisi reforça la pertinència del pla “Paraules per viure” i genera una base sòlida per iniciar la intervenció educativa.

Referències bibliogràfiques

Ayón Ochoa, H. V., Falconi Yépez, P. S., Zavala Hoppe, A. N., & Falconi Ayón, P. M. (2025). La alfabetización académica como herramienta de inclusión educativa en comunidades vulnerables a nivel de Latinoamérica (pp. 374–388). Revista Científica de Innovación Educativa y Sociedad Actual “ALCON”. https://doi.org/10.62305/alcon.v5i4.765

Castro Alay, A. E., Alonso Muñiz, R. E., Mejía Vera, S. E., & Ponce Castillo, J. L. (2025). TIC para la alfabetización inclusiva en entornos educativos con pluralidad étnica y lingüística (pp. 902–918). RECIMUNDO.  https://soeici.org/index.php/alcon/article/view/765/1266

Hola,

Adjunto imatge amb la planificació que es planteja en la intervenció ““Paraules per viure: alfabetització funcional per a la vida quotidiana.  Promoció de la competència lectoescriptora i l’autonomia en alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu.”. 

l

Durant les primeres setmanes de pràctiques a l’Institut d’Aran es va detectar que part de l’alumnat NESE presentava dificultats significatives en la lectoescriptura funcional, especialment en situacions quotidianes on la llengua escrita esdevé una eina necessària (interpretar etiquetes, llegir preus, completar dades bàsiques, expressar informació personal, etc.). A més, recordem que l’Institut d’Aran conta no només amb dues llengües, català i castellà, sinò que també, l’aranés, com a llengua propia del territori.

Aquestes dificultats afectaven no només el seu rendiment acadèmic, sinó també la seva autonomia personal, la participació en el grup i, sobretot, la seguretat lingüística en un centre caracteritzat per la diversitat cultural i lingüística.

Per donar resposta a aquesta necessitat, es va dissenyar el pla “Paraules per viure: alfabetització funcional per a la vida quotidiana”, la millora esperada se centra en el desenvolupament progressiu del llenguatge funcional a través de situacions reals i significatives, així com potenciar l’autonomia, la participació i l’autoestima a partir d’espais segurs d’expressió i comunicació, adaptats als ritmes i necessitats de cada alumne.

Esperem aconseguir-ho!