La present activitat s’ha portat a terme el dia 22/12/2025 amb l’equip professional del Centre de Formació Miró de Lleida, comptant amb la participació de les membres dels diferents departaments del centre (administració i orientació).

1-Sessió 3: Històries compartides

2-Objectius

-Millorar la comunicació oral i l’expressió personal

-Fomentar la creativitat i la flexibilitat narrativa

-Desenvolupar competències de treball en equip

-Reflexionar sobre el valor de la col·laboració i la comunicació positiva

3-Descripció de l’activitat

En petits grups, cada participant explica una anècdota o experiència relacionada amb la seva feina (1-2 minuts). La persona següent continua el relat afegint un element o gir inesperat, però mantenint la coherència de la història.Quan totes les participants han contribuït, el grup reflexiona sobre com es poden aplicar les tècniques utilitzades per millorar la comunicació i el treball en equip.Finalment, cada participant comparteix amb la resta una paraula o frase clau que resumeixi el missatge positiu de la història conjunta. La persona dinamitzadora anota a la pissarra la reflexió final positiva del grup.

4.Valoració objectiva 

• Què ha funcionat? La participació activa de totes les participants, ja que el format breu afavoreix que tothom pugui intervenir. Altrament, la construcció col·lectiva del relat ha fomentat l’escolta activa i l’atenció al que deien les altres participants. L’element inesperat ha estimulat la creativitat i el pensament flexible. Tanmateix, la reflexió final i la paraula clau han ajudat a sintetitzar un missatge positiu compartir, reforçant la cohesió de grup. Finalment, el meu rol ha facilitat l’ordre i el clima de confiança.
• Dificultats detectades: La gestió del temps, ja que l’activitat ha durat menys del que esperava. A l’inici de la dinàmica algunes participants els hi ha costat improvisar o afegir girs inesperats.
• Aspectes a millorar:Oferir un petit exemple inicial.Adaptar el nivell de complexitat de l’activitat segons el grup.

5.Conceptes psicopedagògics aplicats

L’activitat es fomenta en el constructivisme social (Vygotsky, 1979), ja que el coneixement es construeix de manera col·lectiva a través de la interacció, el diàleg i la cooperació entre les participants. El relat compartit permet donar significat a les experiències individuals mitjançant la mediació del grup, afavorint l’aprenentatge significatiu.

D’altra banda, la dinàmica promou el desenvolupament de competències comunicatives com l’escolta activa, l’expressió oral, i l’adaptació del discurs. Alhora, potencia competències socioemocionals (Bisquerra, 2011) com l’empatia, la regulació emocional i la confiança, essencials per a la pràctica psicopedagògica.

6.Bibliografia

• Vygotsky, L. S. (1979). El desarrollo de los procesos psicológicos superiores. Barcelona: Crítica.

• Evolving Education. (2025, 10 noviembre). Constructivismo social. Recuperat el 22 de desembre de 2025, de https://evolvingeducation.org/es/constructivismo-social
• Bisquerra, R. (Coord.). (2011). Educación emocional. Propuestas para educadores y familias. Bilbao: Desclée de Brouwer.

La present activitat s’ha portat a terme el dia 15/12/2025 amb l’equip professional del Centre de Formació Miró de Lleida, comptant amb la participació de les membres dels diferents departaments del centre (administració i orientació).

1.Sessió 2: Els valors que ens fan créixer

2.Objectius

-Identificar i posar en comú els valors essencials que han de guiar el funcionament del centre

-Potenciar la comunicació interna a través del debat col·lectiu i la presa de decisions conjunta

-Fomentar el sentiment de pertinença al centre i el compromís amb els valors institucionals

-Desenvolupar la creativitat i la capacitat d’expressar conceptes abstractes mitjançant representacions visuals

3.Descripció de l’activitat

La sessió s’organitza en petits grups formats pels membres dels dos departaments. Cada  equip rep el repte de representar visualment els valors que consideren imprescindibles per al bon funcionament del Centre de Formació Miró. Poden utilitzar imatges, paraules clau, dibuixos, símbols, entre d’altres. Abans de crear la representació, els equips disposen d’uns minuts per debatre, consensuar quins valors consideren prioritaris i decidir com els volen visualitzar (comunicació, respecte..)

Un cop completada la representació, cada equip la presenta a la resta explicant:

• Per què han escollit aquells valors
• Com s’han organitzat per decidir-los
• Quina relació tenen amb la comunicació i el treball en equip entre departaments

Aquesta activitat permet generar debat, reforçar la cohesió interna i establir un compromís compartit sobre els valors que guiaran les accions i interaccions amb el centre.

4.Valoració objectiva

Què ha funcionat? L’activitat ha afavorit la participació activa de totes les membres del grup, així com la seva interacció. El treball en petit grup ha facilitat el debat i el consens, i l’ús d’elements visuals ha permès expressar idees de manera creativa i accessible. Tanmateix, la dinàmica l’han decidit realitzar conjunta.

Indicadors que ho mostren:

• Alta implicació de les participants durant la dinàmica i la creació de les representacions.
• Coincidència de valors clau entre els diferents departaments.
• Qualitat de les exposicions, amb arguments clars sobre l’elecció dels valors.
• Participació equitativa

Dificultats detectades: A l’inici han tingut dificultats per arribar al consens inicial, especialment en la priorització dels valors. També s’ha detectat una gestió ajustada del temps, que en alguns casos ha limitat la profunditat del debat o la creació visual.

Aspectes a millorar: Per a futures sessions, seria convenient definir millor el temps de cada fase de l’activitat i proporcionar exemples previs de representacions visuals que inspiri a la resta de l’equip. També es podria incloure una breu dinàmica inicial per facilitar el consens i assegurar la participació encara més equilibrada entre totes les membres de l’equip.

5.Conceptes psicopedagògics aplicats

L’activitat desenvolupada amb l’equip professional del Centre de Formació Miró de Lleida es fonamenta en els principis de l’aprenentatge cooperatiu, ja que el treball en equip promou la interdependència positiva, la responsabilitat individual i col·lectiva i la interacció cara a cara. Aquest plantejament s’alinea amb els plantejaments de Slavin (1995) els quals posen en èmfasi que l’aprenentatge cooperatiu millora el rendiment com les relacions interpersonals.

Alhora, l’activitat incorpora processos de metacognició, ja que els participants reflexionen de manera conscient sobre com s’han organitzat, com han pres decisions i quines estratègies han utilitzat per arribar al consens. Ens explica a la resta del grup per què han escollit uns valors determinats i com s’han posat d’acord, els equips analitzen el seu propi procés de pensament i funcionament col·lectiu.

D’aquesta manera, la combinació d’aprenentatge cooperatiu i metacognició permet no només identifica valors compartits, sinó també millorar la consciència sobre com es treballa en equip i com es pot optimitzar la comunicació i la col·laboració entre departaments.

6.Bibliografia

El aprendizaje cooperativo: qué es, ejemplos, técnicas y… (2025, 6 de noviembre). AFOE. Recuperado el 16 de diciembre de 2025, de https://www.afoe.org/aprendizaje-cooperativo/

Cedec (s. f.). La metacognición en el diseño de situaciones de aprendizaje. Cedec. https://cedec.intef.es/la-metacognicion-en-el-diseno-de-situaciones-de-aprendizaje/

En el marc del projecte orientat a millorar la comunicació interna i reforçar el treball en equip entre el departament d’Administració i Orientació del Centre de Formació Miró de Lleida, he portat a terme una primera sessió participativa que ha servit per establir les bases del procés de canvi col·lectiu. La sessió s’ha realitzat el dia 02/12/2025.

2-Objectius

-Fomentar la comunicació i el treball en equip mitjançant la generació d’idees relacionades amb la temàtica

-Identificar els punts forts i les àrees de millora per orientar el procés de desenvolupament

-Promoure la participació equitativa entre totes les participants

– Afavorir la comunicació fluida i l’escolta activa dins del grup

3.Descripció de l’activitat

La trobada s’ha iniciat amb una presentació general de les activitats que es desenvoluparan al llarg del projecte. Aquest primer contacte ha permès contextualitzar els objectius, crear un clima de confiança i situar totes les participants en un mateix punt de partida. Tot seguit, s’han compartit els resultats del qüestionar diagnòstic, destacant-ne els punts forts i els aspectes de millora. Cada participant ha disposat d’uns minuts per fer una reflexió personal sobre com percep la comunicació amb les seves companyes, posant focus en experiències, necessitats i expectatives.

Un cop establerta aquesta mirada conjunta, el grup s’ha col·locat en cercle per iniciar la dinàmica Cafè d’Idees, una activitat basada en la metodologia del brainstorming. 

En aquest cas, amb la dinàmica Cafè d’Idees, cada persona ha escrit durant uns minuts tres idees relacionades amb la millora de la comunicació interdepartamental i la col·laboració quotidiana. Un cop finalitzat aquest primer pas, les fulles s’han donat a una companya que pot ampliar les idees, matisar-les o incorporar-hi propostes noves.

El resultat final ha estat el recull d’idees compartides, aquesta primera trobada no només ha permès detectar necessitats i oportunitats, sinó que ha començat a teixir un clima de cooperació que serà clau per avançar cap a una comunicació interna més fluida i efectiva.

4-Valoració objectiva

• Que ha funcionat

La presentació inicial ha ajudat a clarificar els objectius del projecte i a situar totes les participants en un marc comú, el fet de compartir els resultats del qüestionari ha afavorit una presa de consciència col·lectiva sobre la comunicació interna. Tanmateix, l’espai de reflexió individual ha permès que cada participant connectés amb la seva experiència personal i generés propostes col·lectives. El treball ha contribuït a crear un clima de confiança, proximitat i cooperació, d’aquesta forma s’han generat idees útils i compartides.

• Dificultats detectades

El temps limitat per a la reflexió individual pot haver dificultat aprofundir en algunes idees. Diferents percepcions sobre la comunicació interna han posat de manifest desigualtats en les experiències entre departaments, tanmateix, algunes idees han quedat formulades de manera general, sense concretar accions immediates.

• Aspectes a millorar

S’hauria de dedicar més temps a la posada en comú i aprofundir en les idees generades, per prioritzar-les i fer-les més operatives. En aquest tipus d’activitats, s’han d’incorporar dinàmiques de seguiment que permetin transformar les idees en accions concretes.

5-Conceptes psicopedagògics aplicats

El braistorming és una tècnica creativa que busca generar el màxim nombre d’idees possibles en un temps reduït, sense jutjar-les ni avaluar-les durant el procés. El seu objectiu és fomentar la creativitat col·lectiva, incentivar la participació igualitària i generar una comunicació positiva i cohesió de grup.

Segons Osborn, A.F (1953), quatre regles fonamentals del brainstorming són: generar el major nombre possible d’idees, no criticar-les durant la sessió, permetre pensaments extravagants i combinar i millorar les aportacions dels altres.

Aplicar aquestes regles és clau per potenciar la cohesió de grup i transformar les sessions individuals en sinergies de grup.

6-Referències Bibliogràfiques

Campus Empresa. (s.f.). Brainstorming: Generació d’idees. Campus Empresa — Soft Skills. Recuperat de https://campusempresa.cat/cursos/pensament-innovador-soft-skills/02-01-brainstorming-generacion-ideas

Osborn, A. F. (1953). Imaginació aplicada: Principis i procediments per a la resolució creativa de problemes. Charles Scribner’s Sons.