Reflexió final

El desenvolupament de les accions d’implementació del projecte m’ha permès posar en pràctica, de manera progressiva, el protocol de comunicació amb les famílies, partint d’una detecció inicial de necessitats fins a una valoració final del seu funcionament en un context real. Aquest procés ha evidenciat la importància d’una comunicació estructurada, clara i flexible com a element clau per afavorir una intervenció psicopedagògica ajustada a les necessitats de l’alumnat.

La valoració dels resultats obtinguts a partir de les observacions, dels retorns de les famílies i de l’aplicació de la rúbrica indica que el protocol ha contribuït a millorar la percepció de seguiment i acompanyament, tant acadèmic com personal. Alhora, el procés d’avaluació ha permès identificar aspectes susceptibles de millora, especialment pel que fa a la simplificació d’alguns registres i a l’ajust de la freqüència de comunicació segons les necessitats de cada família.

A nivell personal i professional, aquesta experiència de Pràcticum ha estat especialment significativa, ja que m’ha permès assumir un rol actiu en el disseny, la implementació i l’avaluació d’una intervenció psicopedagògica real. Aquest procés m’ha ajudat a desenvolupar una mirada més reflexiva, crítica i ajustada al context, així com a consolidar competències pròpies de la professió, com el treball col·laboratiu, l’observació sistemàtica i la presa de decisions fonamentades.

Finalment, considero que la meva aportació al centre ha estat la creació i posada en pràctica d’un protocol de comunicació amb les famílies, així com la formulació de propostes de millora orientades a la seva consolidació futura. Aquesta acció final permet tancar el procés d’implementació amb una valoració global positiva, tot deixant oberta la possibilitat de continuar ajustant i millorant la intervenció psicopedagògica.

Objectiu de la sessió

Fer una valoració final del protocol i consensuar, amb la psicopedagoga del centre, propostes de millora basades en les evidències recollides.

Descripció de l’activitat

El 18 de desembre es va realitzar una reunió final amb la psicopedagoga del centre per analitzar conjuntament el procés d’implementació del protocol. Durant la trobada es van revisar les diferents actuacions realitzades (entrevistes inicials, retorns de comunicació, observacions del seguiment de l’alumnat i resultats de la rúbrica d’avaluació) amb l’objectiu de valorar la seva utilitat i funcionalitat en el context real del centre psicopedagògic.

Evidències

• Valoració positiva del protocol com a eina per estructurar la comunicació amb les famílies.
• Millora de la percepció de seguiment, tant acadèmic com personal, de l’alumnat.
• Necessitat de mantenir el protocol flexible i adaptable a les característiques de cada alumne i família.

Anàlisi i reflexió 

Tot i que el centre és un espai on l’alumnat assisteix principalment per reforçar els aprenentatges escolars (“repàs”), l’experiència ha posat de manifest que les dificultats d’aprenentatge no es poden desvincular de les circumstàncies personals, emocionals i familiars dels infants. En aquest sentit, una comunicació fluida amb les famílies esdevé clau per ajustar la intervenció psicopedagògica.

Tal com assenyalen Mauri, Monereo i Badia (2004), “un repartiment de responsabilitats basat en la no-ingerència pot resultar còmode, però a la llarga és empobridor”, ja que separa els àmbits familiar i educatiu. Alhora, aquests autors destaquen que “la col·laboració entre famílies i professorat no s’ha de limitar a resoldre problemes, sinó que és imprescindible per a l’educació integral dels infants” (p. 419).

Des d’aquesta perspectiva, el protocol de comunicació implementat contribueix a generar espais d’intersecció entre centre i famílies, afavorint una mirada més global i coherent de l’alumne.

Consideracions ètiques

La reunió s’ha dut a terme utilitzant informació anonimitzada i respectant els principis de confidencialitat i el codi deontològic professional.

Propostes de millora

• Simplificar alguns registres per facilitar-ne l’ús continuat.
• Ajustar la freqüència de comunicació segons les necessitats de cada família.
• Consolidar el protocol com a eina de referència amb revisions periòdiques.

Bibliografia

Mauri Majós, T. [Teresa], Monereo Font, C. [Carles], & Badia Garganté, A. [Antoni]. (2004). La pràctica psicopedagògica en educació formal. Volum I [recurs d’aprenentatge textual]. FOUC. https://materials.campus.uoc.edu/cdocent/1DHA3RVWCHQHGOTHVGSR.pdf

Objectiu de la sessió

Valorar el funcionament del protocol de comunicació a partir de la percepció de les famílies del grup pilot i de la professional del centre, mitjançant una rúbrica d’avaluació breu.

Descripció de l’activitat

El 15 de desembre vaig aplicar una rúbrica d’avaluació del protocol a les tres famílies participants i a la psicopedagoga del centre. Aquesta rúbrica, elaborada prèviament en el Repte 3 (Annex 2), permet valorar de manera estructurada aspectes com la claredat del protocol, l’ús dels canals de comunicació, la participació de les famílies, el seguiment de les actuacions, la utilitat del protocol i la seva viabilitat en el dia a dia del centre.

La recollida de la informació es va fer de manera propera i flexible, adaptant-se a les possibilitats de cada família i garantint en tot moment la confidencialitat de les dades.

Evidències

• Les famílies valoren positivament disposar d’una comunicació més estructurada.
• Destaquen una major sensació de seguiment i acompanyament.
• La professional del centre considera el protocol útil, però assenyala la importància de mantenir-lo breu i adaptable.

(La rúbrica es presenta com a instrument utilitzat per a la recollida de la valoració de famílies i professionals. No s’hi inclouen puntuacions individuals per preservar la confidencialitat.)

Anàlisi i reflexió personal

L’aplicació de la rúbrica m’ha permès disposar d’una valoració més objectiva del protocol i contrastar la meva percepció amb la de les famílies i la professional. Aquesta acció ha confirmat que el protocol respon a una necessitat real, però també que cal tenir en compte els límits del context (temps, càrrega professional) per garantir-ne la sostenibilitat.

Considero que aquesta eina d’avaluació ha estat clau per identificar punts forts del projecte i orientar ajustos de cara a una possible consolidació del protocol.

Consideracions ètiques

Les valoracions recollides són anònimes i no inclouen cap dada identificativa, respectant els principis de confidencialitat i el codi deontològic professional.

Adjunto com ha evidència la Rúbrica d’avaluació del protocol

Seguim!

 Objectiu de la sessió

Recollir evidències sobre el funcionament dels alumnes del grup pilot per valorar si el sistema de registre del protocol és útil, adient i coherent amb el dia a dia del centre.

Descripció de l’activitat

Durant aquesta setmana he realitzat observacions directes amb l’alumnat del grup pilot. He utilitzat una plantilla basada en el Document-guia del protocol, registrant:

• Participació
• Autonomia
• Regulació emocional
• Resposta a instruccions
• Progressos i dificultats

Aquest registre m’ha permès adquirir una mirada més completa del seu funcionament i detectar quina informació serà realment útil en la comunicació amb les famílies.

Evidències (Les dades reals no s’inclouen per protegir la confidencialitat.)

• Alumne 1: Motivació alta; necessita anticipar consignes.
• Alumne 2: Avança en autonomia amb suport visual.
• Alumne 3: Bona regulació emocional; demana ajuda adequadament.

Anàlisi i reflexió personal

El registre ha resultat útil, però alguns ítems necessiten simplificació per fer-lo més operatiu. He comprovat que observar en diferents moments de la setmana permet captar millor les necessitats dels infants i entendre com el context influeix en el seu progrés.

Aquest procés d’observació és clau per ajustar el protocol i fer que el retorn a les famílies sigui més clar, coherent i personalitzat.

Tal com diu Bolea i Cárcel (2019), “l’avaluació i la intervenció psicopedagògica poden contribuir a promoure canvis; canvis que orientin com els professionals i les institucions es poden situar en relació amb les necessitats de l’alumnat i de les famílies” (pp. 11–12). Aquesta idea reforça la importància de recollir evidències per orientar decisions i millorar el protocol de comunicació.

Propostes de millora

• Incorporar un apartat d’interessos observats”.
• Revisar els ítems amb la psicopedagoga abans del pròxim retorn a famílies.

Evidencia aportada

PLANTILLA D’OBSERVACIÓ DEL SEGUIMENT DE L’ALUMNAT

Nom:
Data:
Sessió / Activitat:

1. Participació i implicació

Nivell d’interès, predisposició i constància a la tasca.
Observacions:

2. Autonomia durant les tasques

Nivell d’autonomia, necessitat d’ajuda, tipus de suport necessari.
Observacions:

3. Regulació emocional

Expressió emocional, tolerància a la frustració, resposta a canvis o dificultats.
Observacions:

4. Resposta a instruccions

Comprensió i temps de resposta.
Observacions:

5. Dificultats detectades

Punts febles, moments de bloqueig o necessitats que cal reforçar.
Observacions:

-Aquesta plantilla es el model creat però sense contingut intern degut a que:

“La informació privada coneguda en l’exercici queda sotmesa al secret professional i no pot ser divulgada sense el consentiment de la persona interessada, excepte en casos de perjudici greu i irreparable per a ella o per a tercers.” (Col·legi Oficial de Pedagogia de Catalunya, 2017)

Bibliografia

Bolea López, E. [Enric] & Cárcel Ferrer, E. [Esther]. (2019). Evaluación e intervención psicopedagógica: Eje 3. La evaluación psicopedagógica: principios [Recurs d’aprenentatge textual]. Universitat Oberta de Catalunya. FOUC.https://materials.campus.uoc.edu/daisy/Materials/PID_00269094/pdf/PID_00269094.pdf

Col·legi Oficial de Pedagogia de Catalunya. (2017). Col·legi Oficial de Pedagogia. https://www.pedagogs.cat/reg/ca/1759

Actuacions

El 9 de desembre vam fer una petita trobada de coordinació  amb l’equip multidisciplinari del centre. La trobada va ser a través d’una breu reunió amb l’objectiu de revisar la informació recollida (entrevistes inicials i retorn correus) per tal de poder valorar conjuntament com avançar de la millor manera cap a la implementació del protocol de comunicació.

Durant la reunió:

• vam analitzar les respostes de les famílies del retorn del correu.
• vam descriure quines parts del retorn havien resultat més significatives i adients.
• vam apuntar possibles ajustos en l’estructura del protocol.
• i vam acordar iniciar una primera aplicació pràctica amb el grup pilot en la següent acció.

Aquesta coordinació ha permès garantir que el protocol s’implementi de manera coherent, consensuada i ajustada a la funcionalitat real del centre.

Adjunto la imatge com a evidència aportada, una nota de reunió (9/12).

Salutacions i seguim!

Actuacions

Avui 2 de desembre he enviat un correu de retorn a les tres famílies amb les quals vam realitzar les entrevistes inicials. L’objectiu d’aquest correu ha sigut retornar la informació recopilada de manera més clara, ordenada i estructurada.

Els correus inclouen:

• Resum de l’entrevista inicial amb balanç de les preferències i necessitats comunicatives identificades de les famílies
• Proper punt de contacte.

Les finalitats d’aquests correus són per registrar com responen les famílies a una comunicació més estructurada, i també per valorar si aquest canal “via digital” pot formar part del protocol definitiu.

Evidència aportada

Simulacre de correu enviat (2/12):

Assumpte: Resum de la trobada i proper contacte

Benvolguda família, després de l’entrevista realitzada, us fem arribar un petit retorn dels punts tractats.

També cal comentar que el pròxim contacte serà previst per al 9 de desembre.
Gràcies per la vostra col·laboració.

Tal com afirmen (Mauri, Monereo & Badia, 2004), “la intervenció psicopedagògica […] pren com a referència la concreció d’aquests trets característics en cada context, per a cada col·lectiu d’alumnes, pares i professionals implicats” (p. 12).
Aquest retorn escrit respon precisament a aquesta necessitat d’adaptar la comunicació al context i al col·lectiu de famílies amb qui es treballa.

Mauri Majós, T., Monereo Font, C. i Badia Garganté, A. (2004). La pràctica psicopedagògica en educació formal. Volum I [Recurs d’aprenentatge]. Universitat Oberta de Catalunya. https://materials.campus.uoc.edu/cdocent/WURBCWQA0I61DNGK919B.pdf

1. Organització inicial

Dies abans de començar la implementació del projecte, vaig reunir-me amb la meva tutora i psicopedagoga del centre per a poder organitzar la posada en practica del protocol de comunicació. Vam seleccionar tres famílies representatives i ha posterior, els vam enviar un correu informatiu sobre el protocol de comunicació per convocar-les a una entrevista al centre.

Aquest procés va ser àgil, ja que les famílies passen pel centre quan venen a buscar els seus fills/es, cosa que facilita la coordinació. La psicopedagoga i jo vam revisar el Document-guia de comunicació (Annex 1 del meu Repte 3) per assegurar-nos que les entrevistes seguirien una estructura clara i coherent amb els objectius del projecte.

2. Actuacions

El 25 de novembre vam realitzar les tres entrevistes realitzades per mi i la psicopedagoga. Van tenir una durada d’uns 10-15 minuts aproximadament. On vam poder explorar les percepcions de les famílies sobre la comunicació actual i al mateix temps, detectar punts forts i febles per ajustar la implementació del protocol.

4. Punts forts i punts febles

Aquesta primera acció ha estat molt positiva, ja que ha confirmat la necessitat d’un protocol estructurat de comunicació, tal com ja s’apuntava al Repte 2.

En l’àmbit personal, ha estat una activitat molt enriquidora perquè he pogut posar en pràctica el rol de psicopedagoga.

Com a evidència, adjunto el Document-guia de comunicació Família-Centre (Annex1 del Repte 3). Durant les entrevistes realitzades el 25/11/2025 el qual, vam utilitzar com a estructura de registre, però no n’incloc el contingut complet per garantir la confidencialitat de les dades de les famílies.

Seguim!!

Georgina.

Bona tarda,

Comparteixo amb vosaltres la meva segona aportació: una infografia que il·lustra una part essencial del Protocol de Comunicació Família-Centre. L’objectiu és establir un ordre estructurat i clar per recollir la comunicació i garantir un flux d’informació eficaç.

La infografia es divideix en quatre apartats clau:

• Canal: Estableix el mitjà adequat per a cada situació.
• Freqüència: Indica la regularitat o el moment de la comunicació.
• Contingut: Detalla el tipus d’informació.
• Responsables: Recull de la informació.

Adjunto infografia:

https://www.canva.com/design/DAG4wdmuKDc/5EwYLnVSnWe13ylR8xfC9w/edit?utm_content=DAG4wdmuKDc&utm_campaign=designshare&utm_medium=link2&utm_source=sharebutton

Salutacions!

Georgina Lavado.

Bon dia,

Comparteixo amb vosaltres la meva primera entrada sobre el disseny d’intervenció al centre logopèdic del Bages, en relació a un protocol de comunicació família- centre per a fer front al problema detectat en l’anterior repte.

Us deixo l’enllaç de Prezi on trobareu una presentació sobre la temàtica:

https://prezi.com/view/fvOzKuiPZwq3OGyY4wrx/?referral_token=Y2Rly6lnB3FN

Seguim!

Georgina Lavado.

Bon dia,

Per a la primera trobada, vaig contactar amb la meva tutora del centre de pràctiques mitjançant un missatge de WhatsApp per organitzar la meva rebuda. Finalment, vam quedar el dia 21 a les 15:30h, una estona abans de l’arribada dels alumnes, amb l’objectiu de conèixer el centre amb calma i parlar sobre la trajectòria de les pràctiques.

Durant aquesta trobada, vam acordar que ens reuniríem tots els dimarts i dijous de 16:30h a 18:00h, així com alguns matins a les 9h (segons les necessitats dels alumnes i possibles reunions amb les famílies).

Aquell dia també vaig aprofitar per explicar-li a la tutora la meva proposta d’intervenció, centrada en la relació i el treball amb les famílies, una intervenció dirigida a promoure una col·laboració més profunda entre centre i famílies. Per aquest motiu, la meva tutora em va oferir la possibilitat d’assistir a les reunions que té programades amb les famílies durant la meva estada al centre.

La rebuda i l’acollida van ser molt gratificants. La tutora, juntament amb tot l’equip multidisciplinari, em van rebre amb un gran somriure i amb ganes de compartir experiències i coneixements. Això em va permetre disposar d’un temps per orientar-me al centre, conèixer els espais i establir els horaris. Aquesta experiència inicial m’ha ofert veure la importància d’una bona acollida i d’un context col·laboratiu per al desenvolupament professional de l’estudiant en pràctiques. (Mauri et al., 2004, pp. 417–418).

Bibliografia

Mauri, T., Monereo, C., & Badia, A. (Coords.). (2004). La pràctica psicopedagògica en educació formal. Volum I. Universitat Oberta de Catalunya.