Publicat per

Repte 4: (5) – “Anem a comprar per Nadal”

Publicat per

Repte 4: (5) – “Anem a comprar per Nadal”

Repte 4: (5) – “Anem a comprar per Nadal” Aquesta entrada correspon a la quarta i última sessió del pla “Paraules per viure: alfabetització funcional per a la vida quotidiana”. Tot i que la proposta inicial contemplava la participació i simulació real d’una Fira de Nadal al centre, les limitacions temporals del període de pràctiques, així com materials i recursos, han fet que no fos possible dur a terme la construcció dels productes ni la fira com a esdeveniment real.…
Repte 4: (5) – “Anem a comprar per Nadal” Aquesta entrada correspon a la quarta i última sessió del…
Repte 4: (5) – “Anem a comprar per Nadal”

Aquesta entrada correspon a la quarta i última sessió del pla “Paraules per viure: alfabetització funcional per a la vida quotidiana”. Tot i que la proposta inicial contemplava la participació i simulació real d’una Fira de Nadal al centre, les limitacions temporals del període de pràctiques, així com materials i recursos, han fet que no fos possible dur a terme la construcció dels productes ni la fira com a esdeveniment real.

Davant d’aquesta situació, es va optar per adaptar la intervenció i realitzar una simulació més imaginativa de la Fira de Nadal a l’aula SIEI, mantenint els objectius pedagògics i el caràcter funcional de les activitats.

Objectius de la sessió

Tal com és va establir al pla d’intervenció, aquesta sessió pretén:

  • OE1.1: Reforçar la comprensió lectora funcional.
  • OE1.2: Potenciar la producció escrita amb finalitat pràctica.
  • OE2.1: Fomentar la participació i la col·laboració entre iguals.
  • OE2.3: Promoure l’autonomia personal i comunicativa.
Descripció de l’activitat

La sessió s’ha centrat en la simulació col·lectiva d’una petita fira o mercat de Nadal dins l’aula. L’alumnat ha utilitzat els materials elaborats en sessions anteriors (fitxes de productes, etiquetes, vocabulari i expressions funcionals) per recrear situacions reals de compra i venda.

Les activitats realitzades han estat:

  • Elaboració de la fitxa complerta amb el nom del producte i el preu.
  • Preparació de preus. (hem utilitzat monedes i billets que s’utilitzaven amb altres assignatures).
  • Joc de rol on l’alumnat assumia els rols de comprador i venedor, utilitzant expressions treballades prèviament.

Tot i no disposar de productes físics construïts, la simulació ha permès mantenir el sentit funcional i vivencial de l’activitat, centrant-se en la lectura, l’escriptura i l’ús del llenguatge en context.

Eines i recursos
  • Fitxes de productes i etiquetes elaborades prèviament.
  • Cartolines i retoladors per als cartells.
  • Fitxa amb expressions clau en català.
Temporització

Sessió d’aproximadament 20-30 minuts (després hem aprofitat per jugar a joc de taula i fer altres activitats amb català).

Avaluació de la sessió

L’avaluació s’ha realitzat mitjançant observació directa, tenint en compte:

  • Capacitat de l’alumnat per aplicar vocabulari i expressions funcionals en un context simulat. Bona
  • Grau d’autonomia en la realització de les tasques. Bona
  • Participació activa en el joc de rol. Bona
  • Ús del català en situacions comunicatives funcionals. Bona

S’ha observat que la simulació ha afavorit la participació i ha permès consolidar els aprenentatges treballats al llarg del pla, tot i les limitacions temporals del projecte.

Reflexió professional

Tot i no haver pogut dur a terme la Fira de Nadal com a activitat real del centre, pel que fa a la realització del producte i la seva exposició. La simulació ha estat una bona alternativa pedagògica que ha permès treballar l’alfabetització funcional, tal com ho havíem previst. Un cop més, crec que la flexibilitat dels professionals als diferents canvis i circumstàncies que es poden ocasionar en la pràctica professional és molt rellevant, i més, tenint en compte el perfil d’alumnat NESE en què, pot ser cada alumne tingui unes característiques i necessitats molt diferents entre ells.

Aquesta sessió final ha permès integrar els aprenentatges de les sessions anteriors i ha reforçat l’autonomia, la participació i la seguretat lingüística de l’alumnat, tancant el pla amb una experiència significativa i coherent amb els objectius plantejats al principi de la intervenció.

 

Debat0el Repte 4: (5) – “Anem a comprar per Nadal”

No hi ha comentaris.

Publicat per

Segona entrada – Repte 4. Dinàmica de coneixença amb el grup-classe

Publicat per

Segona entrada – Repte 4. Dinàmica de coneixença amb el grup-classe

Data: 24/11/2025 Descripció de l’activitat: Dinàmica de cohesió grupal Es realitza una dinàmica dirigida totalment per la professional en pràctiques i supervisada…
Data: 24/11/2025 Descripció de l’activitat: Dinàmica de cohesió grupal Es realitza una dinàmica dirigida totalment per la professional en…

Data: 24/11/2025

Descripció de l’activitat: Dinàmica de cohesió grupal

Es realitza una dinàmica dirigida totalment per la professional en pràctiques i supervisada per la tutora en pràctiques altre cop a l’aula magna.

Aquesta dinàmica va dirigida al grup-classe de 1er C, on existeixen conflictes de convivència a l’aula. Es pretén fomentar amb l’activitat  el bon clima a l’aula i el treball cooperatiu.  Utilitzarem una dinàmica que parteix de la tècnica Coop-Coop, que fou ideada per Spencer Kagan l’any 1985. Consistirà en formar grups  de treball cooperatius que permetin a l’alumnat investigar cada tema proposat, aprofundint en els aspectes essencials, p0er compartir aquest nou coneixement amb els seus companys (Pujolàs, et al., 2011, p.112).

En aquesta activitat es planteja dividir  en grups de 4 a 7 als alumnes. Els grups són aleatoris i no es formen per grups d’afinitat.

Es dóna un paper a cada alumne.  Cada paper té per una banda un número, que serà el número del grup al que l’alumne pertany. Per l’altra banda, el paper té una síl·laba d’una paraula.

Quan s’indiqui, a través de la mímica els alumnes han de trobar a la resta de companys i companyes del seu grup. El grup que xerri queda descalificat.

Un cop troben al seu grup, hauran de construir la paraula amb totes les síl·labes.

Les paraules que formaran són:

Grup 1: Autoestima

Grup 2: Empatia

Grup 3: Perseverança

Grup 4: Recolzament mutu

Grup 5: Resiliència

Un cop tenim totes les paraules organitzades de manera adequada, seiem en cercle per parlar sobre aquestes i sobre el seu significat. Cada grup té un període breu per a debatre sobre la seva paraula per tal de crear una definició col·lectiva que després exposaran a la resta de companys.

Exposen el seu concepte a la resta de companys, realitzant-se un breu debat aprofundint sobre cada concepte.

 

Evidències

 

Objectius de l’activitat

  • OE1. Afavorir la coneixença mútua entre l’alumnat.
  • OE2. Reduir prejudicis entre l’alumnat.
  • OE3. Fomentar el treball en equip.
  • OE4. Afavorir el bon clima a l’aula.

 

Funcions de l’orientadora psicopedagògica:

“La meta que s’hauria de proposar gradualment qualsevol assessor és la de convertir les demandes que tinguin pes i magnitud suficient en projectes” (Monereo, 2017, p. 39)

Donada la problemàtica actual i la continuïtat que s’ha de donar als objectius per tal de poder cohesionar el grup de manera eficient, l’orientadora haurà de planificar i desenvolupar diverses activitats que ajudin a fomentar aquesta cohesió grupal de l’alumnat.

Normativa associada:

Decret 102/2010, de 3 d’agost . De l’autonomia dels centres educatius.

Aquest Decret permet als centres educatius implementar metdologies cooperatives i dissenyar estratègies pròpies de la convivència i la cohesió. La dinàmica Copp-Coop, és una metodologia pedagògica innovadora que podem emmarcar dins l’autonomia de centre i que podria estar inclòs dins del Projecte de convivència de l’institut Montsoriu.

 

Objectius de la professional:

  • OE1. Familiaritzar-me amb l’alumnat.  Introducció de la meva figura dins l’aula.
  • OE2. Observar la dinàmica d’interrelació entre l’alumnat.
  • OE3.  Observar i compartir aspectes d’interconeixença

 

Observació personal

Durant la implementació de la dinàmica de cercle restauratiu, vaig tenir l’oportunitat d’observar de manera directa i participant.

Es considera oportú separar a l’alumnat de manera aleatòria per evitar amiguismes que no permetin l’afavoriment de coneixença d’alumnes que no formen part del grup d’afinitat.

En aquesta segona dinàmica es pot observar que l’alumnat ja no mostra tantes resistències a l’hora de treballar grupalment les dinàmiques amb persones desconegudes i de poca afinitat.

L’alumnat respecta les normes establertes a la dinàmica i realitzen la cerca de la resta de components del grup en absolut silenci i comunicant-se de manera no verbal.

Un cop tots els grups tenen la seva paraula construida, accedeixen a les cadires per grups per tal de cercar definicions conjuntes sobre les paraules.

Les exposen a la resta de companys i companyes sense incidències. Algun grup no té clara la definició de la seva paraula i, un cop s’ha de posar en comú amb la resta de classe, membres d’altres grups s’ofereixen per aportar informació al respecte de la definició del concepte, donant-se un treball en equip improvisat entre grups.

 

Avaluació

Durant la dinàmica sels joves compleixen amb les normes establertes de la dinàmica sense incidències. Es mostren proactius i  respectuosos amb la resta de companys, afavorint un bon clima en el transcurs de la dinàmica.

Tot i que és un grup poc cohesionat, són capaços de treballar en equip i de recolzar-se en moments crítics.

  • OE1. Afavorir la coneixença mútua entre l’alumnat.

L’activitat ha complert satisfactòriament aquest objectiu. La dinàmica de formar grups aleatoris ha permès que la’lumnat interactui entre si, tot i no estar habituats a treballar-hi. Aquest fet afavoreix la coneixença mútua en un ambient que ha propiciat que construissin paraules i debatessin sobre elles, obligant-los això a comunicar-se i establir inevitablement vincles.

El fet de treballar en petits grups, ha propiciat que l’alumnat que formava part de cada grup aprofundís en la coneixença de la resta de components, a través de l’intercanvi d’idees sobre els valors dels conceptes triats per a l’activitat.

Aquest objectiu haurà de tenir continuïtat.

  • OE2. Reduir prejudicis entre l’alumnat.

La dinàmica de formar grups de manera aleatòria ha facilitat la reducció d’alguns prejudicis basats en les afinitats socials de cada individu i/o grup. El fet de treballar amb persones que no formen part del seu cercle d’amics més proper ha afavorit el treball en grups més diversos, reduint la possibilitat de treballar amb el grup que sovint s’acostuma.

Els alumnes han estat capaços de treballar de manera respectuosa amb persones amb qui no mostren afinitat, superant les seves barreres socials.

Aquest objectiu ha de tenir continuïtat, tot i haver-se fet petites passes en quant a la comprensió mútua.

  • OE3. Fomentar el treball en equip.

La dinàmica plantejada partia de la base de requerir la cooperació dels alumnes a nivell individual i grupal.  L’alumnat s’ha organitzat  per tal d’assolir un objectiu comú.

El fet de que altres grups hagin aportat informació a altres grups en quant a la definició del seu concepte ha fet evident que durant la dinàmica ha existit una col·laboració i un treball en equip que promou la responsabilitat compartida durant l’activitat.

Aquest objectiu haurà de tenir continuïtat, tot i que s’han produït avenços en quant a cooperació i treball en equip.

  • OE4. Afavorir el bon clima a l’aula.

S’ha realitzat la dinàmica en un clima d’aula respectuós. L’alumnat ha respectat les normes establertes i ha mostrat una actitud col·laborativa entre si.

Aquesta dinàmica ha contribuït a crear vincles entre l’alumnat, afavorint a la llarga una bona convivència i clima d’aula.

Tot i així, aquest objectiu haurà de tenir continuïtat per tal de consolidar-se en el temps.

 

Bibliografia: 

Monereo, C. [Carles]. (2017) Models d’orientació educativa i intervenció psicoeducativa. Fundació Universitat Oberta de Catalunya. “FUOC).  https://openaccess.uoc.edu/server/api/core/bitstreams/60e8e3a3-8919-48e6-a1be-e3f4450a64d4/content

Pujolàs, P. [Pere]., et al. (2011). El programa CA/AC (Cooperar per Aprendre/ Aprendre a Cooperar) Per ensenyar a aprendre en equip. Implementació de l’aprenentatge cooperatiu a l’aula. Universitat de Vic. https://cife-ei-caac.com/wp-content/uploads/2015/06/APRENENTATGE-COOPERATIU.pdf

Debat0el Segona entrada – Repte 4. Dinàmica de coneixença amb el grup-classe

No hi ha comentaris.