Abans de l’inici de pràctiques, ja havia fet diverses trobades amb la directora del centre per tal de concretar, en la mesura del possible, les hores del pràcticum, les possibles intervencions a realitzar, els dies que hi aniria, etc., és a dir, la gestió més global. No obstant això, cal destacar que la benvinguda ha estat perfecte, un tracte excel·lent per part tant de la directora com de la resta de professionals amb les quals comparteixo espai i sessions.

El centre s’ha mostrat molt flexible i empàtic amb mi, fet que he agraït moltíssim donada la meva situació personal: tinc tres fills, treballo a jornada sencera… Finalment, vam acordar que aniré tots els dijous en el marge horari de 16 a 20h, sent més o menys temps en funció de les sessions programades i de les que puc presenciar.

Abans de poder assistir a les sessions sempre es demana autorització a la família i a l’infant atès, acció que referma la idea que he escollit un bon centre de pràctiques, ja que, evidencia que “l’infant usuari” té un paper important dins del seu procés, de la mateixa manera que el tenen els altres agents que formen part de la intervenció, com citen els autors Bolea i Cárcel (2019) “La participació dels subjectes d’avaluació és fonamental per promoure la transformació en una direcció consentida i compromesa…” (p. 32).

Durant els primers dies de pràctiques he assistit a diverses sessions amb infants i adolescents i amb les psicòlogues que duen a terme la sessió. N’he pogut conèixer 3 diferents i totes elles han mostrat una actitud acollidora amb mi, explicant-me el cas a grans trets i la dinàmica de la sessió. El meu rol en aquests espais de sessió és el d’observant-participant, és a dir, duc a terme les dues accions, observar i participar sense interferir negativament en els objectius planificats per la psicòloga de referència i amb la finalitat de poder ser coneixedora del procés terapèutic de l’infant i formar part d’aquest context compartit amb els altres agents que hi intervenen (Rodríguez-Gómez, 2018).

Arran d’aquests primers dies de pràctiques, em sorgeix una reflexió interna sobre la complexitat de situar el paper del psicopedagog dins l’àrea privada de l’educació formal perquè es dilueixen les demandes dels infants/joves dins l’extensitat de l’àmbit psicològic en detriment de l’actuació més psicopedagògica, el que em fa pensar sobre la meva pròpia pràctica i intervenció, autoqüestionant-me en relació amb com la psicopedagogia pot contribuir a millorar el centre en algun aspecte global i no tant en el disseny d’actuacions individuals per als infants que hi assisteixen.

Bibliografia:

Bolea, E. & Cárcel, E. (2019). Eix 5: estratègies i instruments d’indagació: L’avaluació                                   psicopedagògica com artesania. [Recurs d’aprenentatge]. Fundació Universitat Oberta                 de Catalunya (FUOC).

Rodríguez-Gómez, D. (2018). El projecte d’investigació. [Recurs d’aprenentatge]. Fundació                       Universitat Oberta de Catalunya (FUOC).